Hola! Ahir diumenge vam tallar l'última cama a la vella Xaruga, o vella Quaresma. En tenia set, de cames -tantes com setmanes té la Quaresma-, i avui ja no en té cap. Ho vam fer a la plaça de la Peixateria, a la una del migdia. Van venir uns senyors amb una escala, es van enfilar fins al costat de la iaia i ala, serra que serra! Quan feien anar la serra tothom cantava: "Serra la vella, un plat d'escudella, serra l'abelló, un plat d'escudelló". Però la molt punyetera no es deixava serrar la cama si no li donaven pa, vi i xocolata -si n'és, de golafre! I com que la d'avui era l'última tallada, va demanar xampany per celebrar-ho, i el van obrir damunt l'escala, i va fer pum! i van vessar la meitat en terra. I quins xicles!, perquè hi havia molts nens com jo, i també hi havia l'Octavi i la Júlia, i la tieta Maria.
Quan van haver serrat la cama van tirar tres coets que em van fer mitja por. Sort que el papa m'abraçava! I vam fer cap a casa, i vaig dinar -m'ho vaig menjar tot!- i vaig fer nones petites. A la tarda estava molt esverada -pesadeta, deien el papa i la mama- i amagava coses i ho remenava tot i no parava quieta. Sobretot, la mama s'enfada quan pitjo un botó que hi ha a sota de l'ordinador i la pantalla s'apaga. Fa una carota...! No sé per què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada