dimecres, 22 de setembre del 2010

Malsons

Eps!

Avui ja és dimecres, i aquests dies he de dir que han estat bastant tranquils.
L'escola va com sempre, que  quan em quedo a dinar m'empipo i no m'agrada. La piscina també va com sempre, que ja m'agrada més, però em fa mandra anar-hi! -I mira que allà estic com peix a l'aigua!- Però el temps passa volant, i au, a casa a sopar i a dormir!
I a sobre, ara, quan arriba el vespre em resisteixo a anar a dormir. No vull !!! No vull que em visitin els malsons. No m'ho passo gaire bé, i es qué hi ha nits, que em desperto tota amarada de suor i plorant i cridant perquè he tingut malsons. Llavors ha de venir la mama o el papa i estar-se una bona estona amb mi i deixar el llum de l'habitació encès. Nomès vull que arribi l'hora de llevar-se. No sé... això dels malsons mira que és un mal invent!!! Per què coi han d'existir? Hi ha algú que tingui un remei cassolà per allunyar-los?

dilluns, 13 de setembre del 2010

Creixerem en una terra lliure!

Bon dia, amics!! Aquest era el lema de la pancarta que varem fer amb un grupet d'amiguetes per tal de poder afegir-nos a la manifestació de l'11 de setembre a barcelona. Ens ho varem passar super bé! Al matí ens varem trobar amb els amics i els pares de tots plegats, per tal d'organitzar-nos i començar a dibuixar i pintar la pancarta. I a la tarda, vinga! després d'un bon dinaret, i una estona de jugar i anar gronxadors amunt i avall, cap a la manifestació! Va ser un èxit! Tothom ens mirava i fotografiava. Fins i tot varem rebre més d'un aplaudiment. Total, que n'estic més que orgullosa d'aquesta meva primera mani en actiu!!!!

dijous, 9 de setembre del 2010

Cada dia el mateix...

Ahir vaig començar l'escola.
Al principi no em va desagradar, allà hi vaig trobar dos amiguets, la Adriana i en Carlos, i mira, vulguis que no, això sempre ajuda. El pati és molt gran, té un sorrall i un tobogan molt divertit i ple d'obstacles.
Ahir hi vaig anar al matí, el pare em va venir a recollir, varem anar a dinar a casa, i a la tarda la mare m'hi va tornar a portar, cosa que ja em va fer pujar la mosca al nas.
A la tarda, els pares varen venir a buscar-me i tots junts varem anar a recollir a la Mariona, que tot just veure'ns, es va posar a plorar d'emoció, pobreta. - I és que ens estima molt-.
El problema ha vingut aquest matí, quan la mare, havent esmorzat tots plegats, agafa la meva cartera i em diu: - vinga Joana, anem cap a l'escola !- 
No m'ho podia creure -UNA ALTRA VEGADA!!!!!!!!!!!- AIXÒ NO HO RESISTIRÈ!!!!!!!!!!
M'he entristit, i  de cop  he començat a plorar com una magdalena. La mare intentatava consolar-me, però no hi ha hagut manera, he plorat tot el camí fins a la porta de l'escola...
I avui, a l'hora de dinar, he preguntat als pares perquè he d'anar sempre a l'escola, dia si dia també, no pot ser, no ho entenc, la història es repeteix dia rera dia.... Sort que aviat vé el cap de setmana!!!!

dimecres, 1 de setembre del 2010

Aquesta setmana ja és la última que estic de vacances. Diu la mama que la setmana vinent aniré a una escola nova -de fet, ja fa més d'un mes que m'està matxacant amb aquest tema-, que si tindré amiguets nous, que si sóc més gran, patatim i patatam.... Vaja, la cosa és que em volen convèncer de no sé què....
Ja conec l'escola, perquè sempre que hi passo amb la mama o el papa per davant, ja em recorden per enèsima vegada que aquella serà la meva escola nova!
A més a més, la Mariona, la meva germaneta, de qui us vaig parlar en l'anterior post, també anirà a escoleta nova, -bé, a la seva primera escoleta, per ser més exactes-, que és on jo anava fins ara, a les Figueretes, i jo com que ja m'ho conec de sobres, m'he ofert molt amablement a acompanyar-la i recollir-la (la mama diu que també vindrà, que jo sola no hi puc anar), i així li anirè explicant tots els secrets, amagatalls, i manies de les mestres,  del que serà  la seva nova escoleta durant un parell d'anys.

dijous, 26 d’agost del 2010

Hi torno!!

Començarè dient que cap excusa és bona (tot i que en tinc un grapat!), per haver faltat tant de temps a aquestes cites blogaires.
La meva vida ha canviat bastant, i això que és curteta ara com ara.
Per començar, ara el blog l'haurè de compartir amb una altra personeta que corre per casa meva des del juny de l'any passat: És la Mariona.
Almenys puc dir que jo sóc la seva germana gran, i que com a tal, li puc ensenyar un munt de coses noves i ajudar-la en tot allò que pugui.
Bé, intentarè anar passant per aquí més sovint i anar-vos fent partíceps de totes les aventures i desventures.
Fins aviat!!!