La tortuga

Ahir en va passar una de bona. Us la conto. El papa i jo vam anar a veure la iaia Carme, davant de casa, i vam baixar a l'hort. Vam veure la tortuga i el papa la va agafar -com sempre: no se'n sap estar. I ara la tocava la iaia, adés jo, després el papa. Quan la tortuga (de terra) treia el cap i l'hi tocàvem, feia BUF! i cop en sec l'amagava. També li tocàvem les potetes, que tenen com escates i fan una mica d'angúnia -però jo ja hi estic avesada. Doncs bé, es veu que a la bestiola se li va posar de través que el papa l'agafés i... ¿sabeu quina en va fer? ES VA PIXAR DAMUNT EL PEU DEL PAPA!!!, que va captar la indirecta i la va deixar a terra, a l'ombra, ben tranquil·la. Jo dec tenir empatia amb la tortuga, perquè també em vaig pixar... de riure.

I és que amb els animals no pots fer el que vulguis. Ells tenen el dret de decidir i decideixen. I bé que fan!