He après a estimar (10/03/08)

Hooooooola! ¿Us he dit que ahir vam anar a dinar al Mas Nadal? Bé, en realitat jo hi vaig anar dinada, però si veig que els altres mengen, jo vull participar: amb una galeta i les engrunes d'una torradeta de pa ja m'entretinc. Els oncles-avis de Granada em van fer un munt de fotos i jo vaig cridar i vaig riure -sobretot quan se m'acostava l'Octavi, que és el cosinet més divertit que tinc.El Mas Nadal és una masia del segle XVII -què us sembla la meva cultura?- i les sales es veuen antigues, amb carreus de pedra en el llindar de les portes. I els cambrers són molt amables, i parlen català i tot!En acabat vam anar a cals avis de Mataró i vaig fer una bona migdiada. El papa no el vaig veure fins a quarts de set, que venia de transmetre les dades del segon sondeig en un col·legi electoral. Jo encara no ho entenc, això dels col·legis electorals, perquè no sé què vol dir electoral i en un col·legi no em sé imaginar altra cosa que nens i mestres i joguines i el pati. A tres quarts de vuit el papa va tornar a marxar i ahir ja no el vaig veure més -es veu que va arribar a les tantes de la nit.A mi que no m'hi emboliquin, amb aquestes coses, que el son no me l'ha de treure res ni ningú.I avui, doncs... tocava fer xip-i-xap a la banyera, que és una de les coses que m'agraden més a la vida. És tan divertit! Per cert, ¿sabeu que ja sé estimar? A la banyera he estimat el dofí i la granota, però també sé estimar altres ninos. Me n'ha ensenyat la iaia Francina. La mama i el papa els estimo sense haver de fer el teatre de posar-me'ls en el pit i abraçar-los i gronxar-los fent ohohohohohoho! Per a aquesta mena d'amor no cal teatre.