En braços de Palau i Fabre (11/03/08)

Al papa li agrada molt la poesia. Jo no sé què és la poesia, però quan la mama o el papa o els avis m'abracen i riuen amb els ulls, penso que la poesia potser s'assembla a això. La setmana passada el papa va organitzar tres recitacions de poesia amb els seus alumnes de batxillerat (deu alumnes que estudien amb el papa poesia contemporània). I en la recitació que feia dos el papa va llegir un poema que parlava de mi i del senyor Josep Palau i Fabre, que s'ha mort fa pocs dies -buaaaaaaaaa!Es veu que, quan jo era molt petita (quan just tenia nou mesos), la mama i el papa em van portar a un recital de poesia i de música a Llavaneres on un senyor llegia amb veu molt maca uns versos del senyor Palau i Fabre. Això va ser a l'octubre del 2007, l'any que jo vaig néixer. I es veu que en acabat el recital la gent va aplaudir molt i van demanar un altre poema, i qui els llegia va llegir el Cant espiritual, que és poema del senyor Palau i Fabre que en parodia un del mateix nom de Joan Maragall i que té un to molt patètic que recorda el Cant espiritual d'Ausiàs March. I després de tot això el senyor Palau i Fabre em va mirar, i la mama em va posar als seus braços, i tenia un nas tan gros que li vaig tocar per fer broma i tots dos ens vam enriolar. I es veu que una noia de l'Ajuntament ens va fer una foto i els papes la guarden com una cosa molt especial. I per recordar aquell moment el papa va fer un poema.Doncs tot això ho va explicar el papa a la sala d'actes de l'institut públic d'Arenys de Mar, que es diu IES Els TresTurons, i es va emocionar, i es veu que a la gent li va agradar, i perquè us en feu una idea ben precisa, us transcric el poema del papa. Allà va:JOANA EN BRAÇOS DE JOSEP PALAU I FABREHomenatge al poeta. Llavaneres, 7-10-07Jo sóc un home vague, sense geografia.Vers el meu litoral, qui, doncs, s’hi acostaria?J. Palau i FabreAmb nou mesos de vida coneixiesja molts braços i tots t’estaven bé;no havies tingut temps de formar-teun criteri i poc podies copsarl’excepcionalitat del moment,quan els sarments del poetavan sostenir el teu cos netde xaragalls i vas tocar-li el nas,enriolats ell i tu, espetecsde fusta tendra a la llar de foc.