Feia temps...

Ara feia temps que no escriviem. Bé, de fet jo no escrivia (La Mariona encara no en sap, i em diu el que he de posar). He estat bastant atabalada i he anat molt de bòlit.
Jo he començat una nova etapa. Ara ja faig P4, i vaig a la classe dels Conills. En sé un munt, ja, d'aquests animalons! Aquest curs també faig música, que és tot un descobriment per mi. Cantem, ballem, i m'ho passo la mar de bé.
La setmana entre una cosa i una altra la tinc massa plena, i a més a més, el dissabte, per acabar-ho d'adobar, vaig a la piscina. Això és una de les coses que no vull deixar de fer. Ara ja li he trobat la gràcia a l'aigua, i m'encanta estar-me allà dins com un peix!! A més, m'han passat al grup dels que ja en sabem més, i n'estic d'allò més cofoia!!
La Mariona també va un parell de dies a la piscina, però ella hi va amb el papa, i encara no en sap prou. Ella encara va a l'escoleta, a la classe de Les Diablesses, i això vol dir que aquest curs serà l'últim que farà a l'escoleta. El curs vinent ja vindrà a la meva escola (l'escola dels grans), això si, ella anirà amb el grup dels petitons (els Cargols). La mama diu que ella també en té moltes ganes.
També faig anglès a l'escola, i ja en sé un munt! sé dir hello, bye-bye, yes...
Vaja, que l'estiu s'ha acabat i ara ja hem tornat a aquella rutina tan maca...

.... Dos!!

Avui faig dos anys. En aquest temps m'ha passat moltes coses, i moltes d'altres encara no.
He rebut un munt de regals i  felicitacions, però la que més m'ha agradat, la del meu pare.
Us la transcric:

"Avui és l’aniversari de la Mariona. I el meu també. N’ha fets dos, i per tant li duc un avantatge de quaranta-tres anys. Si l’expectativa de vida continua augmentant, un dia m’atraparà: jo criaré malves i ella tindrà més anys dels que tindré jo quan faré cuec.
Però hi ha un punt en què jo sempre aniré per davant del vent: el de la memòria. La Mariona no recordarà res d’aquests primers anys de la seva existència. Jo sí que me’n recordaré. Evocaré el desplegament d’energia que feien necessàries quatre mans per canviar-li els bolquers (així a casa com a l’escoleta). El son primíssim, les nits del lloro. Les botzinades, la manipulació barroera de tot, la trencadissa dels contes, les rebequeries fragoroses, les crisis víriques, les cançons balbuces, les ploralles a la piscina, els braços cargolats a les cames del pare...
Ella no ho retindrà, tot això. Jo sí. Ni que sigui perquè ho acabo d’escriure. Jo hauré viscut dues vides: la seva i la meva (i la de la Joana). La vida de la planta que creix i la de les mans que l’aspren. Aquest partit, doncs, el guanyo jo. Ja arribaran els dies que perdré per golejada."

Per molts anys papa!!!!

Mariona
P.S.: La Joana també et diu per molts anys i molts petons!!!

I no et preocupis, ja et guardarem un tall de pastís!!!

Eii!!! Ens agrada Sant Jordi!!!!

Ostres tu, que xulo!!!
Avui és Sant Jordi, i ja fa un parell de dies que ho noto en l'ambient! La gent està com més contenta, tothom de bon humor, ple de parades de llibres i contes, els balcons amb l'estelada o la senyera, i avui.... avui....avui.... ja ha arribat!!! Sant Jordi ja és aquí!!!

Com que la mama m'ha explicat que en aquest dia la gent regala una rosa, o un llibre, o tot plegat, a qui més estima, doncs mira, nosaltres li regalem aquest petit escrit i una rosa ben grossa i maca al papa, que és com el nostre Sant Jordi, i bé que s'ho mereix, pobret!!!!   
Papa, un petonàs ben fort i una abraçada!!!!
T'estimem mooooolt!!!!!!!!!
Mariona i Joana.

P.S.: La mama diu que també s'afegeix a l'estimada i petonada!!!
        -mama: a veure si et fas un bloc propi per dir el que pensis, eh!!!-

Vacances

Benvinguts i bentrobats!!!

Aquesta setmana estem de vacances! Ja fa dies que no anem a escola, i això ens està la mar de bé, perquè ens passem molta estona amb el papa i amb la mama, juguem molt, anem molt al parc, i fem coses super xules i divertides tot el dia!!!
L'altre dia, la Mariona es va estrenar com a espectadora d'una obra de teatre. Bé, més que una obra era un pallasso que feia tonteries, però la Mariona va riure molt i no va perdre passada!!
El papa i la mama varen dir que havia passat la prova, i que a partir d'ara m'acompanyaria molt més a les meves cites culturals!! -ja veus- com si això fós tant important....
Ah! com que aquests dies això toca, a la cuina hem penjat una vella quaresma. Ara només li queda una cama, però aquest diumenge li tallarem, i ja podrem menjar-nos la mona!!! La meva serà tota tota de xocolata, i la mama m'ha dit que tindrà una sorpresa molt guai!

Bé gent, us deixo que el papa ens està acabant de fer el dinar, i és que aquesta tarda he quedat amb la Queralt per anar a la placeta amb les bicis!!! visca!!!!!!!!!!

H2O

Hola amics!

Avui em ve de gust explicar-vos els meus petits avenços en el tema aqüàtic. De ben petita que vaig a piscina, un parell de dies a la setmana. Al principi no m'agradava gens, l'aigua em feia por, i tremolava només de pensar que hi  havia d'anar. Quan el papa em deixava allà, em feia un tip de bramar. Després, de mica en mica, m'hi vaig anar acostumant, i ara ja fa una bona temporada (més d'un any) que hi vaig la mar de contenta, i desitjant que arribi l'hora d'anar-hi. Si fós per mi, hi aniria cada dia!! A més a més, hi vaig amb el papa, que em porta amb la bicicleta, i a mi m'agrada pler!! Em poso el casc, agafo la bossa de piscina.... i apa! Cap allà!

Al principi, quan em ficava a l'aigua no em separava dels braçalets, del xurro, i de la meva fe. Però ara... ostres!! ni braçalets ni mandangues! M'encanta ensenyar-li al papa, quan em ve a recollir, com em llenço a l'aigua i vaig a recollir un braçalet que expressament he aviat ben lluny per poder demostrar les meves habilitats sub-aqüàtiques. I és que... mira que s'hi està bé a l'aigua!!!

Joana

Adéu a en Carnestoltes!

Hola amics!
Aquests dies, totes dues hem anat molt de bòlit. Que si pensant de què ens podiem disfressar, que si fent les disfresses, que si pintar la cara, que ara la despintem... vaja, que no hem parat!
Jo, a l'escoleta em vaig disfressar amb robes de tots colors, i barrets i garlandes que els pares varen anar recollint i portant perquè tots els nens ens puguessim disfressar. Demà farem una festa, i vindràn tots els pares, i menjarem pastissos i ballarem amb en Figueret, i li direm hola a la Vella Quaresma, que avui ja ha arribat a l'escoleta, i diuen que s'hi quedara set setmanes!

La meva germana, la Joana, m'ha explicat que també varen fer festetes a la seva escola, que es va disfressar de maduixa i varen fer galetes de xocolata. Ahir va aparèixer amb la cara plena de llàgrimes negres, i em va dir que havien plorat la mort d'en Carnestoltes, fins i tot em va passar una foto, que sense el seu consentiment -no tinc ganes de discutir- la penjo aqui perquè la veieu. Ella diu que també hi ha anat la Vella Quaresma, però em penso que ho diu per no ser menys que jo.
Doncs au, el papa diu que ara cada setmana hem de cantar una cançoneta a la Vella i tallar-li una cama!
Ai! Quin mal,  pobreta!!!!!!!

Mariona.

A quatre mans...

Us escric quatre ratlles per comentar-vos que a partir d'avui, i a petició de l'altre part, aquest bloc l'escriurem a quatre mans. La meva germaneta petita, la Mariona, ha insistit que hi volia participar, i després de celebrar reunió i assemblea, hem decidit per quòrum que ens anirem repartin els escrits. Un dia ella, un dia jo, potser un altre dia totes dues alhora... en fi... aquestes coses que passen quan ja es forma part d'una societat!!!

Això si, l'ordre serà totalment aleatori!! Sempre dependrà de qui en tingui més o menys ganes.

Tinc son !!!!

Aquesta última setmana ha estat bastant mogudeta.
Per començar, m'he hagut de quedar a dinar a l'escola més dies dels que em quedo habitualment -que és un-. Quan pregunto per què, la mama em diu que l'avi no està gaire fi i que s'està amb la iaia a barcelona. Jo no ho acabo d'entendre, però vaja, la qüestió és que no em fa gaire gràcia això de quedar-me a dinar a l'escola.
Si intentem veure'n la part positiva, doncs mira, que he anat amb els amiguets de l'escola al teatre, a veure un espectacle que es diu "Tot Bufant". Em va agradar moltissim. Són dos músics que fan música amb qualsevol cosa que tinguin entre mans i que es pugui bufar. Si podeu, aneu-hi!!!
Qué més, qué més... ah si!! aquest cap de setmana, a Mataró hi ha hagut la fira de l'arbre i la natura. Hi vaig anar amb els papes i la Mariona. Allà em vaig trobar  la Queralt gran, i mentre uns papes xerraven  amb els altres papes, la Queralt, la Mariona i jo, vinga a jugar i a córrer, fins i tot vàrem donar menjar a unes gallines que hi havia per allà perquè els nens les miressin.

I per acabar-ho d'adobar, aquesta passada nit, la Mariona tenia mal de panxa i vinga a plorar, i els papes amunt i avall, i jo que tinc el son tan fi, doncs au, a despertar-se cada dos per tres... uauuuuu......... quina son que tinc!!!!!!

De cuines i cuinetes

Aquest cap de setmana que ha passat he fet una cosa que ja feia temps que tenia pendent i no acabava de decidir-me: He fet la meva primera introspecció en el món de la cuina!!

Doncs si amics i amigues!  Dissabte, apa, em vaig col·locar el davantal -que m'anava una mica gran, però ja feia el fet-, i som-hi! a cuinar s'ha dit!!
Vaig fer galetes, primer amb la mama, que em va ajudar a recopilar tots els ingredients, i després amb el papa, que em va ajudar una mica -és que li feia il·lusió, pobret-. Si, si, vaig fer una bona plata de galetes!!!
I mira que no és per dir-ho, però em van sortir boníssimes! Fins i tot vaig fer una tortuga-galeta!
Els pares la mar de contents, només feien que menjar-ne, i jo, joiosa que no us ho podeu imaginar...
Va ser una experiència molt divertida... Ja li he dit a la mama que sempre que hagi de cuinar, jo l'ajudaré, i així anirà més ràpida...

Amics

Eps! hola! Ja torno a ser per aquí!

Aquests dies m'he adonat d'una cosa: Que és molt important tenir amics, i tenir-los per tot arreu.

Això vé perquè el cap de setmana passat vaig anar amb els papes a casa de l'Eulàlia i la Queralt.

Els meus pares es veu que varen quedar amb els seus amics, la Montse i en Joan Carles. L'Eulàlia i la Queralt són les seves filles. Doncs el que deia, que varem anar a dinar a casa seva. Ells viuen a Barcelona.

Va ser un dia molt xulo. Al matí varem anar a jugar al parc, als gronxadors. L'Eulàlia em va ensenyar una patins nous la mar de guais que li varen dur els reis. I com que la Queralt també en tenia uns, i més o menys fem servir el mateix número, me'ls va deixar. Ostres tu. Quin descobriment! Això d'anar sobre rodes és tot un invent. Em va encantar. Vaja, que l'Eulàlia i jo varem estar-nos bona part del matí amunt i avall amb els patins.

Després tots vam marxar cap a casa seva a dinar. La Queralt, la Mariona, l'Eulàlia i jo varem dinar macarrons amb tomàquet a la nostra tauleta. I patates, i pastís de xocolata...mmmmm... i després, mentre els nostres pares dinaven i xerraven de les seves coses, nosaltres jugavem  i jugavem, i reiem, i jugavem, i cantavem, i ballavem, i jugavem.....

Doncs després, al vespre, quan ja erem a casa, pensava que a més a més dels amiguets de l'escola, també és molt important tenir amics amb els que jugar fora d'aquest entorn. Tinc les amiguetes de Barcelona, i tinc les amiguetes de Sabadell (la Irene i l'Aitana), també en tinc a Mataró, fora de l'escola, la Queralt gran, i la Júlia, i la Clàudia, i l'Octavi. Moltes tardes, quan vaig a recollir a la Mariona amb la mama, també em trobo a la Muriel o a en Martí, i juguem una estoneta, i a vegades també fins i tot trobo a la Laia pel carrer, quan surt de l'escola, i si tenim temps, també juguem.
Ostres, mira que és xulo això de tenir amics!!!

Una nit al museu

Encara que molts (o alguns) (o pocs) us sorprengueu que torni a escriure tant aviat, m'he fet el ferm propòsit d'intentar com a mínim escriure un cop per setmana.
Aquest diumenge passat vaig anar al teatre, amb la mama, a veure "Una nit al museu", de Gralla manufactures teatrals. La història va de dos vigilants -en Sisi i en Nosi-, que treballen a un museu d'art molt important, en el torn de nit. Passen tota una nit sencera al museu, i el que fan per no avorrir-se i matar el temps, a més a més han de tenir cura d'un quadre molt important que tenen de fa poquet al museu, "El rei", la pintura més important del gran artista clàssic Ruben Marchandt. Vaja, que els hi passa tot un seguit d'històries i aventures que fan que riguis molt i molta estona.

Quatre!!!

Aquestes festes de Nadal m’han anat super bé, primer de tot he jugat moltíssim, els reis m’han portat molts regals, -fins i tot una bici vermella super xula-, i a més a més he rebut molts regals, perquè m’he fet gran, ja en tinc QUATRE!!! Ostres, i sóc la més gran de la classe!!! Ara tots m’han de fer cas, que sóc la veu de l’experiència.

La mama també em diu que ara he de fer més de germana gran de la Mariona, i jo ja la renyo i li dóno bons consells, i no tants bons, però vaja...no passa res.
El dia del meu aniversari varen venir els cosins a casa, també va venir la Queralt, la meva amiga, que fa els anys un parell de dies abans que jo. Doncs això, que varen venir tots a casa i varem berenar sucs i pastis de xocolata, vaig bufar les espelmes,  hi havia llaminadures, i ens varem passar tota la tarda jugant i fent l’animal. El papa al vespre feia una mica de mala cara i deia que estava molt esgotat –no sé pas perquè-, si la que no parava de jugar era jo!!!