Qui dia passa...

2009-04-15T05:26:00.000-07:00

Com esteu, gent!

Ahir ja vaig començar a anar a l'escoleta. Ja en tenia ganes, la veritat. No és que a casa no m'ho passés bé, però els pares em van fer una mica la vida impossible. Cada dos per tres em preguntaven si tenia ganes de fer pipí. I apa, cap a la gibrelleta! I jo, sincerament, no em venia de gust fer el meu pipí allà dins. Jo amb el meu bolquer ja sóc feliç, no m'he de procupar de res. Però mira, tant a la mama com al papa se'ls va ficar al cap que havia de portar calcetes i dir adéu al bolquer. Ah no!, per això sí que no hi passo!!! De fet em sabia greu per ells, perquè la mama feia cara d'estar esgotada, i el papa es posava una mica nerviós.

Al final es veu que ho varen entendre i es van adonar que era una missió impossible.

Primera batalla guanyada!!!

la vella xaruga

2009-03-24T07:33:00.000-07:00

Hola, amics!

Avui m'he decidit a escriure sobre aquest personatge que, si més no, trobo curiós. De fet tothom, a l'escoleta, al carrer, l'anomena vella quaresma, però a casa de tota la vida li hem dit vella xaruga. És una dona simpàtica, i que no sé per què -m'ho han explicat, però no ho acabo d'entendre- té set cames. Bé, ara ja només n'hi queden tres, perquè cada setmana n'hi tallen una. A l'escoleta la hi tallem els divendres, fem una cançoneta que m'agrada molt i ja me la sé de memòria. A la plaça de la Peixateria, al costat de casa, hi vaig els diumenges amb els pares i també la hi tallen. Abans, però, fan la tira de comèdia. Canten, fan versos i rodolins, i fins que no aconsegueixen tallar-la-hi passa una estonada llarga!!! Però a mi m'agrada, perquè el papa em puja a les seves espatlles i jo faig com si fos un gegant!!!

Oi que és maca?

Novetats

2009-02-27T03:18:00.000-08:00

Hola, gent!!!!

Mira que n'han passat de coses últimament!

Per començar, ara visc a una altra casa. Amb el papa i la mama, eh!!!, no us penseu pas que m'han desterrat de la seva vida! -ja els agradaria, ja!

Ara les coses han canviat una miqueta (i per a bé). Veig el papa cada dia a la tarda i jugo una miqueta amb ell, que ja ho trobava a faltar.

Fins i tot ara hi ha dies que és el papa el que m'acompanya a l'escoleta, i jo encantada de la vida, tu!

En fi, només us n'he fet cinc cèntims, perquè amb el trasllat i tot plegat he anat bastant atabalada.

Ja us aniré posant al dia, que ara espero poder explicar-vos cosetes molt més sovint!

ANY 9

2009-01-09T04:05:00.000-08:00

Bon any a tothom!!!

Ja hem començat un any nou, almenys això diu la gent, el papa, la mama... tothom.... I jo, si m'ho diuen, m'ho crec. De fet, ultimament trobo que han passat coses diferents. Per exemple, he estat una temporadeta sense anar a l'escoleta, i em passava molts dies jugant amb els cosinets, i moltes estones amb els papes a casa. He donat cops de bastó a un tió i li cantava una cançó mentre li fotia cops, i escolta tu! tot i fer-li pupa, em cagava xocolates i joguines i tot de coses xules. Un altre dia vaig anar amb la mama i els cosins a veure passar tot de carrosses i uns senyors que es diuen reis. Tothom estava content i esverat, però a mi no em va fer gaire gràcia. Fet i fet només feien que llançar-me caramels i em feien pupa al cap!!!! no li vaig trobar el què...
Ahir ja vaig tornar amb la Marina i a veure a tots els meus amiguets: la Laia, l'Àlex, en Dídac, l'Ariadna.... Suposo que això vol dir que he tornat a la normalitat.

La castanyera

2008-10-30T12:55:00.000-07:00

Hola, gent!

No em renyeu, que ja sé que fa molt i molt que passava de vosaltres. I és que sóc una mica fresca -ja m'ho diu la Marina, la meva mestra. Bé, el cas és que us vull explicar una cosa. Resulta que ja fa dies que per allà l'escoleta ha aparegut un personatge que, si més no, em resulta curiós. De cop i volta, en arribar a les Figueretes, em trobo, allà, palplantada en un racó, una senyora que era gran com les iaies -més i tot. S'estava allà asseguda, amb un mocador al cap, i una bufanda, i uns guants, i tota ella molt i molt abrigada (no sè per què, perquè mira que hi fa calor a la meva escoleta!); també tenia una taula davant amb un cistellet tot ple de castanyes i moniatos. Doncs es veu que no s'ha mogut d'allà ni que la punxessin. Ja fa tres o quatre dies que hi és, i quan el papa o la mama em vénen a recollir, em diuen que li digui hola i no sé quantes ximpleries més. Ella no diu res. Total, que jo em pensava que les castanyes que tenia eren per fer bonic. I no. Resulta que es mengen, tu! I són bones, eh? Però la mama sempre em dóna bocinets petits perquè diu que hi pot haver cucs... I què?! En fi, que he descobert que la senyora aquesta es diu Castanyera. De totes maneres, avui m'han dit que li faci un petó, perquè ara ja trigaré a tornar-la a veure... Vaja, que aquí, quan treus l'entrellat d'alguna cosa, aviat s'acaba.

Sant tornem-hi !!

2008-09-22T04:57:00.000-07:00

Hola a tots de nou!

Ara feia dies que no escrivia. I és que entre una cosa i una altra he anat bastant de bòlit. Entre d'altres novetats, ja he començat a anar a la meva escoleta. M'ha agradat tornar a veure els meus companys de jocs, i sobretot en Figueret, el gegant de l'escola. De fet, hi ha cinc nens nous a la meva classe, però tot i que ara no en recordo els noms, són la mar d'eixerits. Ara amb nosaltres s'hi està la Marina, la mestra. A mi m'agrada, i sempre que arribo i marxo l'omplo de petonets.

Com a segona novetat us diré que he començat a anar a piscina. A mi no m'agrada, i el divendres passat, tot i que el papa em va venir a recollir a l'escoleta amb la bici -que m'agrada molt-, i em va dur a fer xip-i-xap, a mi, si voleu que us sigui sincera, això de ficar-me a l'aigua, encara que sigui amb el papa, no em va fer cap gràcia. Em vaig passar l'estona plorant... què vols!!! La mama diu que ja em passarà, però jo, només que m'esmentin això de la piscina o el nom d'en Pere (es vol fer el simpàtic amb mi i no m'agrada), que és el nostre monitor de fer xip-i-xap, m'agafa un no sé què i només em surt la paraula NO! NO! i NO!

Cavallets

2008-09-02T14:42:00.000-07:00

Entre ahir i avui, me n'he fet un fart de muntar als cavallets! Us en faig cinc cèntims. La mama té un feix de vals per pujar-hi de gratis, perquè les tietes Núria i Maria són de la Unió de Botiguers de Mataró i mira!... es veu que això dóna privilegis. Però jo sóc petita i no puc pujar-hi sola, i la mama no pot pujar amb mi perquè es mareja, i el papa para poc per Mataró -un panorama més aviat trist, no?

Però vaja! El papa ha fet un pensament i en dues tongades (la d'ahir i la d'avui) ha rescabalat força: he fet un munt de viatges, amb el pesat del papa al meu costat o al meu darrere! El que m'ha agradat més ha estat cavalcar els cavalls, que t'has d'agafar amb totes dues mans a una barra de ferro i vinga per amunt i per avall -és molt txulo! També he pujat al cotxe de bombers, i al jeep, i al cotxe esportiu... Però encara no em deixen pujar a l'olla (que s'hi posen els gambirots i la fan voltar molt de pressa) ni a les cadiretes de les vores, que sembla que volin quan tot plegat fa voltes. Per fer això m'hauré d'esperar a l'any que ve. Paciència...

Però per Nadal hi tornarà a haver cavallets i allà m'hi trobareu!

Un amic nou, en Pep

2008-08-30T21:58:00.000-07:00

Tinc un amic nou: es diu Pep. Fa un pam i mig (dels del papa) i és de drap; té els cabells arrissats i negres, la cara torrada i els peus calçats amb unes vambes blanques i grosses. Diria que ha vingut del nord d'Àfrica. És molt simpàtic. La mama i el papa me'l van posar a les mans tornant de Barcelona, que veníem d'una botiga grandota i molt txula que en diuen Imaginàrium -és una casa de joguines que no te l'acabes, i hi ha una eixida amb un tobogan i una rampa per caminar-hi fent equilibri. Jo no volia marxar. Però mira... ara tinc en Pep. M'agrada molt treure'l a passejar en el cotxet que fins ara era de la nena. Ves, ara la nena es queda a casa i en Pep surt a prendre la fresca. No en feu gaire cas, però, perquè aquestes coses canvien d'un dia per l'altre.

(Tinc un foto d'en Pep: mireu si n'és de guapo!)

El meu primer punt

2008-08-19T07:32:00.000-07:00

Ja ho podeu ben dir: sóc una pupes -ho duc gravat a la cara. Va passar abans-d'ahir. Anava amb la mama i el papa a veure pallassos, a Llavaneres, i al costat de la glorieta, que hi ha unes escales, m'enfilo rabent al primer graó... i patapum!!!, de cap contra la vora esquerdada de la grau. Vaig picar amb el terrat del nas, entre ull i ull, i la sang sortia a rajadoll. Quin mal! Vaig deixar la samarreta de la mama com si vingués de la guerra de Geòrgia, i la del papa déu n'hi do. Sort que teníem la casa dels metges a tocar i vam fer-hi cap amb els talons picant en el cul, jo plorant als braços de la mama, amb un mocador encastat a la cara, el papa esglaiat arrossegant la bicicleta, tothom mirant com si fóssim una atracció de fira...

A cals metges em van agafar de seguida, em van desinfectar la ferida i em van cosir el trau amb un fil i després el van nuar. Un punt, que en diuen. El meu primer punt. I em van tapar l'escletxa i el fil amb dues trinxes d'esparadrap. Feia una fila!... Arribats a casa estava trasbalsada i no vaig voler sopar -amb una galeta ja feia. Però em vaig calmar de seguida i després de la galeta ballava i tot. I a dormir com un sauló, tu.

I és que la vida és feta de patacades que s'han d'agafar amb bon humor, què caram!

Un dia a Sabadell

2008-08-16T11:01:00.000-07:00

Caram! Les vacances en família són plenes de sorpreses d'allò més agradoses. Us en faig cinc cèntims. Divendres vam anar a Sabadell. Feia molt que no veia l'Aitana (que és de la meva quinta) ni la Irene, ni els seus pares, l'Imma i en Joan. La Irene ja sap anar amb bicicleta... de dues rodes! Com s'ho ha fet? Quina enveja! I l'Aitana està ufanosa i al restaurant hem jugat a empaitar-nos, i hem rigut a les totes. Per dinar vaig tastar gambes i fideus -mmmmm!- tot i que havia dinat a casa dels nostres amics de Sabadell. També vam anar a cals pares de l'Imma, que hi tenen un piu-piu i un gatet, i un pati amb rajoletes i ombra, que s'hi està molt fresquet. I després vam anar a cals nostres amics i a l'Aitana i a mi ens van banyar juntes però jo vaig arrencar a plorar perquè l'Imma em va arrebossar el cap amb sabó i això no ho suporto, i no vaig parar de bramar fins que la mama em va treure de la banyera! Buf. I a Llavaneres falta gent, ala.

Demà us explicaré més coses. (I és que us n'he d'explicar una de grossa.) Adéééééú!

Judith

2008-08-16T06:03:00.000-07:00

L'altre dia em vaig acomiadar de la Judith. La Judith és una noia que venia a casa i jugava molt amb mi. També anàvem juntes a fer un volt, i em portava per tots els parcs que hi ha a prop de casa, i vinga!!, a fer tots els controls de qualitat a tots els tobogans que ens trobàvem!! Ens ho passàvem superxulo!!! Després, a l'arribar a casa, em donava el dinar, i em felicitava perquè me'l menjava tot. També he après moltes coses amb ella, com ara xarrupar amb canyeta. Ara, però, ja no vindrà més. Ella es veu que venia perquè la mama treballava, però ara ja fa vacances, i a la Judith ja no la veuré més fins que torni a l'escola-bressol, que ella treballa allà. A mi la Judith m'agradava molt: em feia riure i rèiem juntes. Però mira, fet i fet, prefereixo tenir la mama -ep!, sense ofendre la Judith, eh?! Bé, ara comencen les vacances en família, que ja en tenia ganes. Ja us les aniré explicant!!

Els piu-pius de la iaia

2008-08-13T00:33:00.000-07:00

Davant de casa viu la iaia -la iaia de Llavaneres, vull dir, que l'altra viu amb l'avi a Mataró. La iaia és amiga dels piu-pius: els dóna pa remullat a la terrassa i ells se'l mengen amb una fal·lera! Com que a l'estiu el finestral és obert i els piu-pius són rics de gana, de vegades entren a casa per demanar menjar: es posen sobre la taula del menjador, i sobre les lleixes d'obra feta, i de vegades s'aventuren corredor endins i s'aturen davant el dormitori de la iaia, que fa la migdiada, i s'esperen que surti.

A mi m'agrada molt anar a cala iaia, a la terrassa, i tirar-los miques de pa remullat a terra. Els piu-pius s'enfilen per les escales sense cap vergonya i ala, a fer-se'n un tip davant nostre, que la por no engreixa. N'hi ha un que és barallós i milhomes -n'hauria de dir milpiupius, o milcoloms- i es fa el gallet amb els altres: s'interposa entre ells i el menjar, desplega les ales, fa uns saltirons i els pessiga perquè vol tot el pa per a ell. Quin egoisme, no?

El món va així?

El zoo

2008-08-11T13:01:00.000-07:00

¿Sabeu on vaig anar ahir, amb la mama i el papa? Al zoo! No hi havia estat, jo. El zoo és un lloc que no s'acaba mai i és ple de bestioles grosses i rares, peludes i pelades, i es veu que vénen d'enfora, perquè a Llavaneres no se'n veuen. Hi havia... -uf!, no sé per on començar- estruços, goril·les (la Lola és nova!), foques, paons, micos enfiladissos, girafes, elefants, hipopòtams, un rinoceront també, cabretes i cabrotes de llocs que paren molt lluny, ocells de colors, llangardaixos, tortugues gegantines, serpotes tipes del dinar... Els dofins no els vam veure: els reservem per a un altre dia. Jo no sabia com m'hi havia de posar: era massa per a mi. Un altre dia que hi torni pararé més atenció i us sabré explicar més coses. Ara només us sé dir: QUINA ANIMALADA!

Ah!, també em van regalar un conte amb dibuixos sobre Montjuïc de la Pilarín Bayés, que és una senyora que pinta molt bé. És molt txulo! Adéééééééu!

El primer amor perdut

2008-08-08T01:36:00.000-07:00

Si en sóc, de petita, i ja he perdut un amor. Snif. No sé quants dies fa, perquè no sé comptar el temps, però no gaires. Vaig anar a l'eixida amb la mama i damunt d'un rajol hi havia una marieta. No n'havia vista mai cap. Era marronosa, amb uns puntets negres i unes ales menudes que no la feien volar. Em va agradar molt -vull dir molt i molt. I no ens fèiem por. Jo hi acostava molt el ditet, però no gosava tocar-la. El cor em feia bots.

L'endemà vaig anar a veure-la i no hi era. ¿On s'havia amagat, la marieta? ¿Que dormia en el seu cau? ¿No? Llavors, ¿on se n'havia anat? ¿Que l'havien cridada? L'endemà no l'altre tampoc hi era. Ni el dia després. Ni l'altre. ¿Per què m'ha deixat? Jo l'estimava.

Colco tatano

2008-08-07T07:57:00.000-07:00

Tinc dos tatanos de fusta: l'un és blanquet, de nyigui-nyogui, i l'altre és fortot, de color torrat. El blanquet el tenim al corredor que du a la terrassa, i el torrat s'està al meu dormitori, al costat de la finestra. Al principi m'agradava més el primer, perquè té baranes al costat i jo m'hi agafava i així no queia -em sembla que el papa el va portar d'una deixalleria! Però després em va agradar més l'altre, perquè era més cavallot -el tatano, vull dir- i jo ja em sabia aguantar millor. Aquest tatano té com dos mànecs, un a cada galta, i ja fa temps que hi arribo.

La novetat és que ara em gronxo sola! La mama o el papa m'hi asseuen, això sí, però un cop sóc a lloc engrapo els mànecs i... ala cavallet!, ara cap endavant ara cap enrere, que sembla que vagi en barca i agafo velocitat i tot. La mama i el papa em miren amb els ulls plens d'estrelletes, i jo ric com una beneita.

Joana de Drac

2008-08-06T07:27:00.000-07:00

Tinc un amic nou: un drac -i en van tres. Ahir vam anar a la Fira del Càntir d'Argentona i els papes em van comprar una maraca -txucu txucu txucu txu!- i el drac de fusta, que encara no té nom. És de color verd, té dues crestes de color vermell (una al nas i l'altra al llom), penja d'un cordillet que se sosté en un clauet encastat al sostre, i a sota li penja un altre cordill amb una bola de fusta a la punta que, si l'estires, el drac aleteja com si volés. És molt bonic!

Amb aquest en van tres -oi que ja ho he dit? Tinc el drac de la banyera, que va amb barca; tinc el drac de Sant Jordi, que és molt amic dels llibres; i ara tinc el drac volador, que em fa companyia quan dormo, perquè l'hem posat ben enmig de la meva habitació, davant de la finestra. Ara que tinc tres dracs, em podeu dir JOANA DE DRAC.

Ja tinc sorrall!

2008-08-05T11:42:00.000-07:00

Avui he estrenat el sorrall que m'han fet la mama i el papa. És a l'eixida, al redol on fins fa poc creixia la parra. Els pares la van treure perquè el sol no hi arribava bé i el raïm es rovellava, i perquè així entra més llum a la cuina. I ara jo tinc un tros de terra per a mi sola, com si fos una pageseta. Els pares l'han fet amb sorra de la platja, que és fina i neta i té un color callol molt agradable. Avui al matí, que no hi tocava el sol, hi he jugat amb la Judit. M'agrada jugar amb dues galledetes: primer n'omplo una i després porto la sorra a l'altra galledeta. I el temps passa volant, tu!

No puc sofrir les "menes"!

2008-08-04T02:46:00.000-07:00

Les "menes" són les mosques. Jo ja m'entenc. Quan vaig descobrir una marieta, la vaig apuntar amb el dit i vaig cridar "mena!". I després totes les bestioles menudes, per manera d'insectes, han sigut "menes". I les que no puc sofrir són les "menes"-mosques. Em fan molta por. Són totes negres i em fa l'efecte que m'han d'atacar i foradar-me una canonada i xuclar-me les freixures... Només de pensar-hi no sé què m'agafa. Ahir mateix, a l'hora d'esmorzar, hi havia una "mena" que em rondava i jo vinga bramar sense ni tocar el bibi. El papa em va haver d'agafar, i a coll, com que ja em sentia emparada -mai millor dit-, em vaig beure el biberó de llet i cereals. ¿En què pensava, qui va portar aquestes bèsties repulsives al món? ¿Que va tenir un mal dia? Brrrrrrrr!

Hem anat a marc

2008-08-03T04:20:00.000-07:00

El papa diu que de sempre, entre Badalona i Arenys de Mar, hem anat "a marc". I ho diu talment, que en aquestes coses el papa és conservador. Doncs bé, aquest matí hem anat a marc. De primer el papa i la mama han mig omplert un cubell amb sorra de la platja, per fer-me un sorrall a l'eixida de casa. Els ha costat un fum, pujar-lo al cotxe! I després hem estès les tovalloles a l'ombra d'unes roques i ens hi hem assegut. Era un quart de nou del matí, una hora bona, perquè més tard el sol crema com una torradora i no pot ser, que tota jo sóc un glop de llet i aviat arrenco el bull. Primer la mama, i després el papa, m'han dut a la vorereta de la mar a mullar-me els peus; però em feia molta por i he protestat, i de seguida ho han deixat estar. I és que en el mar hi ha moltes poalades d'aigua i fa feredat! El papa sí que s'hi ha capbussat: dos cops! I és que el papa és un valent... sobretot quan hi ha nenes i dones que el miren. Homes...

Xuplo canyetes!

2008-08-02T11:58:00.000-07:00

Me n'ha ensenyat la Judith, que abans no en sabia. Em va comprar un suc de fruita que anava amb una canyeta, i jo bufava, però clar, no es fa així. Fins que vaig fer com si respirés cap endins... i el suc s'enfilava cap a la boca! Una troballa, tu. Diuen que de petita ja ho feia, això, amb la meta de la mama, però jo no me'n recordo pas -si en fa de temps! I l'endemà no l'altre em vaig "quedar" amb els pares, que bevien uns batuts i amb la canyeta els vaig ensenyar el que sabia fer. Es van quedar amb un pam de nassos! I no van poder beure tot el batut que volien... He, he!

La tortuga

2008-07-31T03:10:00.000-07:00

Ahir en va passar una de bona. Us la conto. El papa i jo vam anar a veure la iaia Carme, davant de casa, i vam baixar a l'hort. Vam veure la tortuga i el papa la va agafar -com sempre: no se'n sap estar. I ara la tocava la iaia, adés jo, després el papa. Quan la tortuga (de terra) treia el cap i l'hi tocàvem, feia BUF! i cop en sec l'amagava. També li tocàvem les potetes, que tenen com escates i fan una mica d'angúnia -però jo ja hi estic avesada. Doncs bé, es veu que a la bestiola se li va posar de través que el papa l'agafés i... ¿sabeu quina en va fer? ES VA PIXAR DAMUNT EL PEU DEL PAPA!!!, que va captar la indirecta i la va deixar a terra, a l'ombra, ben tranquil·la. Jo dec tenir empatia amb la tortuga, perquè també em vaig pixar... de riure.

I és que amb els animals no pots fer el que vulguis. Ells tenen el dret de decidir i decideixen. I bé que fan!

S'ha acabat!!!

2008-07-30T05:43:00.000-07:00

Ja està!!! S'han acabat Les Santes!!! I mira que m'ho he passat bé!!! Sempre darrere els gegants i els nans!! No em feien cap por, els tocava, els estirava el nas als nans i als capgrossos, els donava la mà... xalava d'allò més!!! Però mira, ara ja s'ha acabat!!! Fins al juliol de l'any que ve no els tornaré a veure. Ahir, amb la mama, vaig anar a acomiadar-me de tots ells. Eren a l'Ajuntament, tots quiets i silenciosos. No ballaven ni saltaven... semblaven tristos, com si s'adonessin que allò ja arribava al seu final. Jo, a la meva manera, m'hi vaig acostar i els vaig dir que no estiguessin moixos, que l'any vinent ens tornariem a veure, i que tots plegats ens explicaríem com ha anat i quines proeses hem fet durant aquests mesos que no ens veurem. Jo els vaig prometre que no els oblidaria pas en tot aquest temps, i l'any que ve tampoc em faran gens de por, i ballaré amb ells... i milloraré el meu estil, que ara com ara és una mica maldestre.

Ja torno a ser aquí!

2008-07-24T13:47:00.000-07:00

Sí, ja sé que tinc molta barra. He estat totalment desconnectada del blog (estava molt enfeinada aprenent a fer coses noves), però mira, ara he tornat, per tant no us queixeu. Tot i així, he tingut uns petits problemes tècnics amb això de la informàtica, i he hagut de refer els escrits que havia penjat ja feia mesos. És per això que veureu la data al costat de cada post. En fi, no m'enrotllo més amb detalls d'aquesta mena.

Ara ja estic de vacances!!! Fins al setembre no torno a l'escoleta!!! No us penseu, que trobo a faltar molt els meus amiguets. Però mira, ara també m'ho passo teta!!

Aquests dies és la Festa Major de Mataró (Les Santes). A Mataró tenen molts gegants, i nans i dracs, i tot això, i és força entretingut!!! A mi no em fan gens de por!!!

Dissabte passat vaig anar amb els pares a la Gegantada. Hi eren tots, tu!!!! Tots els gegants de Mataró, i els de totes les escoletes i escoles!!! Hi havia en Figueret!!!! En Pep Figueret és el gegant de la meva escoleta, Les Figueretes, i és un nen molt maco que porta un barret de cop perquè si cau no prengui mal. Ostres, m'ho vaig passar d'allò més bé!!! A la meva manera, ballava i ballava, i m'emocionava , i cantava, i cridava d'alegria.... que xulo!!!!!

Ja us aniré informant de tot el que faig aquests dies de Festa Major, però per anar fent boca, us enganxo una foto d'en Figueret, i així el coneixereu!!!!

Borredà (15/05/08)

2008-07-24T13:31:00.000-07:00

Hola, amics!!!
Ara feia molt que no passava per aquí!! Bé, el problema és que els negres que tinc perquè escriguin al bloc el que els mano i ordeno, aquests dies han estat o massa enfeinats, o malalts, o eren fora... en fi... ja ho deia no sé qui: si vols estar ben servit...
Doncs aquests últims dies han passat moltes coses, i una de què guardo molt bon record és d'uns dies que amb els pares varem anar a passar a Borredà. Ostres! Allà sí que era la reina, tu! Hi havia ple de nanos i ens vàrem fer amiguets de seguida: la Cristina, l’Aina, en Ricard.. i altres que ara no em ve el nom al cap. Doncs com deia, tots estavem per mi i volien jugar amb mi, i a més a més, en aquella casa on ens estàvem tenien ple d’animalets molt macos: un gosset, uns ànecs, una tortuga, una cabra, un cavall, uns conills... i gronxadors i caseta de fusta: una passada!!!!!

Jo només feia enfadar una mica els pares a l’hora de dinar i sopar. A veure si vosaltres ho enteneu: ells menjavem unes coses que feien venir salivera, i a mi em donaven la papilleta de verdures que tinc més vista que no sé què, i al vespre els cereals amb llet que ja els he avorrit!!!! Doncs no!!! Per aquí no hi passo! Sort que es compadien de mi i sempre queia alguna coseta...Allà també vaig anar per primera vegada en ma vida -com que és tant llarga...- a un castell!!! Sí, sí, a un castell, tu!!! El castell de Palmerola. Hi havia un noi, que vivia allà, i ens el va ensenyar i vàrem passejar per tot el castell, però a mi em van agradar tot de gossets que tenia, i que sempre ens acompanyaven amunt i avall!!!

Ara, però, ja he tornat a la normalitat, que si aixecar-se d’hora, anar a l’escoleta, jugar amb els amiguets de la classe dels ànecs... en fi... la rutina de sempre... Aiiiiiiiiii!

Sabadell i Fira del Pèsol (06/04/08)

2008-07-24T13:30:00.000-07:00

Hola!

Aquest cap de setmana he fet un munt de coses. Dissabte vam passar el dia a Sabadell, amb l'Imma, en Joan, la Irene i l'Aitana. De primer vam jugar a casa (l'Aitana té una pepa de drap que és gran com jo!) i les dues buderoles vam dinar. Després vam anar a dinar a un lloc molt txulo: el papa va demanar on era can Felip i el cambrer no el va entendre -país... De fet el papa deia moltes ximpleries i quan parlava de la feina alçava la veu. No entenc els grans: ¿que es pensen que cridant tenen més raó? Sort que la mama és més discreta. Després vam anar a jugar a un parc molt molt bonic, amb gronxadors i mitges closques d'ou que t'hi fiques com si fossis un pollet i gires -però a mi em feien por i no m'agradaven. I després cap a casa dels sabadellencs, i a caminar (agafades de la maneta), i de quatre grapes vinga jugar a encalçar-nos! Quan vam marxar estava tan tan cansada que va ser posar-me a la cadireta del cotxe i pesar figues tot d'una.

Això va ser ahir. Avui, diumenge, he anat amb la mama i el papa a la Fira del Pèsol de Llavaneres. És una cosa que hi ha molta gent que tasta menjar en unes tendes tipus medievals, i xerren i riuen, i s'hi estava molt bé perquè feia un solet molt bo -la primavera ens aplaudia! La mama i el papa van triar tres cadafets de pèsols i dos got de vi i ens vam arrambar a una taula ide peus s'ho van menjar i la feien petar amb una senyora i un senyor. Jo no menjava, que em tocava dinar després, en tornar a casa.
Ah! Abans d'anar a la Fira la iaia, el papa i el tiet Josep han canviat les jardineres de davant de casa: hi han posat unes plantes molt verdes i fresques, i entremig la iaia hi ha plantat unes floretes grogues -precioses!- i el papa m'ha posat allí davant i la mama m'ha fet quatre fotos. Jo no les he vistes, però la mama diu que han quedat bé. I després he estat una estona amb la iaia, que m'ha ensenyat els piu-pius i la tortuga i m'ha fet caminar pel carrer (agafada de la maneta, mai no hi insistiré prou) fardant de iaia. És després de tot això que hem anat a la Fira. (Avui vaig una mica desordenada, no?)

Després he dinat la meva papilla (vedella amb verdures) i hem anat a cals avis de Mataró. Jo tenia molta son i m'han posat a dormir, però l'escàndol que feien els cosinets m'ha despertat i he plorat, i m'han vingut a buscar i m'han posat a taula, que anaven ja per les postres (maduixes amb nata, però jo no en puc menjar: per a mi hi havia una galeta maria). I després hem jugat molt a dins i a fora, a la terrassa, que feia de molt bon estar-hi, i el papa se n'ha anat, que volia fer feina -la mama l'ha acompanyat a Llavaneres i ha tornat-, i jo i els cosinets hem estat jugant fins que la mama ha dit prou i eren quarts de vuit que hem arribat a casa i m'han banyat a la banyera amb el drac nou que li das corda i navega i el papa m'ha donat el sopar i ala a dormir, que m'agrada molt i tinc soneta.
Bona nit!