Hola amics!
Avui em ve de gust explicar-vos els meus petits avenços en el tema aqüàtic. De ben petita que vaig a piscina, un parell de dies a la setmana. Al principi no m'agradava gens, l'aigua em feia por, i tremolava només de pensar que hi havia d'anar. Quan el papa em deixava allà, em feia un tip de bramar. Després, de mica en mica, m'hi vaig anar acostumant, i ara ja fa una bona temporada (més d'un any) que hi vaig la mar de contenta, i desitjant que arribi l'hora d'anar-hi. Si fós per mi, hi aniria cada dia!! A més a més, hi vaig amb el papa, que em porta amb la bicicleta, i a mi m'agrada pler!! Em poso el casc, agafo la bossa de piscina.... i apa! Cap allà!
Al principi, quan em ficava a l'aigua no em separava dels braçalets, del xurro, i de la meva fe. Però ara... ostres!! ni braçalets ni mandangues! M'encanta ensenyar-li al papa, quan em ve a recollir, com em llenço a l'aigua i vaig a recollir un braçalet que expressament he aviat ben lluny per poder demostrar les meves habilitats sub-aqüàtiques. I és que... mira que s'hi està bé a l'aigua!!!
Joana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada