Ja sé fer petons (13/03/08)

Al principi em costava, però després n’he après. Es fa així: “mmmmmuà!”. Em poso els dits de la mà fent planxa sobre els llavis i els separo de sobte: “mmmmmuà!”. També ho faig sense dits ni mà: “mmmmmuà”, i l’efecte és el mateix: els pares riuen, i aplaudeixen, i diuen “molt bé!”, i em tornen el petó multiplicat per dos o per tres o per quatre. És una bona inversió.El que m’ha costat més és fer la besada a les galtes. I és que és difícil: ¿com t’ho fas per fer “mmmmmuà!” amb els llavis estampats a la galta dels avis o dels papes? Només em sortia “mmmmm”, o ni això. Però ara me’n començo a sortir una miqueta. Es tracta de fer, com si diguéssim, tres moviments: primer poso els llavis a la galta, me’n separo una micoia i faig “mmua!” -així, amb menys emes perquè em surt més curta que les altres.El bes més atrevit de tots és el que em fa l’Octavi: el molt trapasser, quan em veu, em fa un petó als llavis, com el que es fan els papes però més curt. Com a la cançó del gall i la gallina, que es fan un petó en el balcó (ell a ella) i a la gallina li agrada però fa escarafalls. A mi no em fa res, però els papes el renyen perquè diuen que és poc higiènic i que encara no tinc edat. ¿Vosaltres què trobeu?