Cap de setmana? (16/03/08)

Ja han passat els dos dies de festa que tinc entre que em porten a l'escoleta i que m'hi tornen a portar. M'explico, que potser m'he embolicat... Jo vaig molts dies seguits a l'escoleta, que em sembla que deuen ser, segons els meus càlculs, quatre o cinc. Després hi ha un parell de dies que no hi vaig, i m'estic més temps amb els pares a casa i tots tres junts fem coses molt divertides, i després m'hi tornen a portar una bona tanda de dies. Crec que més o menys va així... doncs això, que em sembla que avui se m'ha acabat la bicoca d'estar-me amb el papa i la mama a casa, i demà torno a l'escoleta -que tambè és molt xulo, eh!De fet, aquest cap de setmana no he pogut sortir gaire de casa, perquè la mama diu que tinc una calipàndria de nassos... De fet sí que noto que molt sovint em penja una cosa llefiscosa del nas, i la mama o el papa sempre m'estan refregant paper de w.c. pel meu nassarró -que per cert, ja sé on el tinc!: més o menys enmig de la cara, però amb el ditet sempre l'encerto si em pregunten on tinc el nas!-, i a més a més m'entaforen aquella mena d'aigua a pressió, que al principi em feia plorar, però mira, ara ja m'hi he acostumat, i ja no ploro; de totes totes me l'acabaran enxuflant!!!
Ah! Ahir vaig estar amb els cosinets a casa els avis, i la Clàudia em va regalar una mena de flor o branquilló de color groc, però ella li deia d'una altra manera... mmmm... ...pera, com era...?, mmmm... ah sí!: palma, això això, palma. És molt xula, però ella em va ensenyar la seva i la de la Júlia i escolta, no és per queixar-me, però les d'elles són bastant més més i més grans... Suposo que aquestes coses van amb la mida de cadascú, i a mi em toca petita, doncs apa!, ja m'està bé!! Total, que avui la mama, com que no hem pogut sortir, i a més té la mania de fer-me fotos, i a mi no m'agrada gaire, m'ha fet una foto a casa amb la palma aquesta, i em deia coses com: "mou-la! mou-la amb la maneta!!". Osti tu... el que s'ha de fer! Aiiiiiiiii... com són les mames!!! I mentrestant el pare es feia l'orni, i anava preparant no sé què del dinar... Segur que ell pensava igual que jo -amb la cara ja pagava-, i jo no em podia queixar perquè no sé parlar, però ell, que sí que en sap, i no deia res!!!! Que n'és de llest, el papa!!!!