Sí, no sé què coi passa però fa dies que no vaig a l'escoleta. De fet, aquests dies ha vingut la Judith a casa. La Judith sempre la veig a l'escoleta. Vé a ajudar la Toñi, i cada dia està donant dinars i berenars. Doncs ara resulta que la Judith ha vingut a casa, i s'hi passa tot el matí. Em porta a passejar, al parc a jugar, i em dóna el dinar. A mi ja m'està bé, perquè la Judith és molt maca i m'ho passo molt bé amb ella, però no acabo d'entendre que, si ella ve a casa, ¿per què no vénen els meus amics de l'escoleta?: en Max, l'Àlex, la Laia, la Valèria... No entenc res! Avui de fet no ha vingut; ja us aniré explicant com acaba tot plegat, quan ho entengui!
Ah!, fa un parell de dies he descobert unes escales de casa que són superguais de pujar, però la mama i el papa no em deixen pujar-les tota soleta, i em renyen! I mira que m'ho passo d'allò més bé anant escales amunt!
També he fet una altra decoberta: quan la mama em dóna el dinar, em deixa una cullereta i menjo jo soleta; passa que encara em costa una mica trobar-me la boca, i la mama té una altra cullereta i va fent via. El que també m'agrada és agafar el menjar amb les manetes i ficar-me'l a la boca! Després de dinar, no sé per què deu ser, la mama em passa aigua per la cara i les mans, i em canvia tota la robeta... Vosaltres ho enteneu? Jo no!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada