Amics

Eps! hola! Ja torno a ser per aquí!

Aquests dies m'he adonat d'una cosa: Que és molt important tenir amics, i tenir-los per tot arreu.

Això vé perquè el cap de setmana passat vaig anar amb els papes a casa de l'Eulàlia i la Queralt.

Els meus pares es veu que varen quedar amb els seus amics, la Montse i en Joan Carles. L'Eulàlia i la Queralt són les seves filles. Doncs el que deia, que varem anar a dinar a casa seva. Ells viuen a Barcelona.

Va ser un dia molt xulo. Al matí varem anar a jugar al parc, als gronxadors. L'Eulàlia em va ensenyar una patins nous la mar de guais que li varen dur els reis. I com que la Queralt també en tenia uns, i més o menys fem servir el mateix número, me'ls va deixar. Ostres tu. Quin descobriment! Això d'anar sobre rodes és tot un invent. Em va encantar. Vaja, que l'Eulàlia i jo varem estar-nos bona part del matí amunt i avall amb els patins.

Després tots vam marxar cap a casa seva a dinar. La Queralt, la Mariona, l'Eulàlia i jo varem dinar macarrons amb tomàquet a la nostra tauleta. I patates, i pastís de xocolata...mmmmm... i després, mentre els nostres pares dinaven i xerraven de les seves coses, nosaltres jugavem  i jugavem, i reiem, i jugavem, i cantavem, i ballavem, i jugavem.....

Doncs després, al vespre, quan ja erem a casa, pensava que a més a més dels amiguets de l'escola, també és molt important tenir amics amb els que jugar fora d'aquest entorn. Tinc les amiguetes de Barcelona, i tinc les amiguetes de Sabadell (la Irene i l'Aitana), també en tinc a Mataró, fora de l'escola, la Queralt gran, i la Júlia, i la Clàudia, i l'Octavi. Moltes tardes, quan vaig a recollir a la Mariona amb la mama, també em trobo a la Muriel o a en Martí, i juguem una estoneta, i a vegades també fins i tot trobo a la Laia pel carrer, quan surt de l'escola, i si tenim temps, també juguem.
Ostres, mira que és xulo això de tenir amics!!!

Una nit al museu

Encara que molts (o alguns) (o pocs) us sorprengueu que torni a escriure tant aviat, m'he fet el ferm propòsit d'intentar com a mínim escriure un cop per setmana.
Aquest diumenge passat vaig anar al teatre, amb la mama, a veure "Una nit al museu", de Gralla manufactures teatrals. La història va de dos vigilants -en Sisi i en Nosi-, que treballen a un museu d'art molt important, en el torn de nit. Passen tota una nit sencera al museu, i el que fan per no avorrir-se i matar el temps, a més a més han de tenir cura d'un quadre molt important que tenen de fa poquet al museu, "El rei", la pintura més important del gran artista clàssic Ruben Marchandt. Vaja, que els hi passa tot un seguit d'històries i aventures que fan que riguis molt i molta estona.

Quatre!!!

Aquestes festes de Nadal m’han anat super bé, primer de tot he jugat moltíssim, els reis m’han portat molts regals, -fins i tot una bici vermella super xula-, i a més a més he rebut molts regals, perquè m’he fet gran, ja en tinc QUATRE!!! Ostres, i sóc la més gran de la classe!!! Ara tots m’han de fer cas, que sóc la veu de l’experiència.

La mama també em diu que ara he de fer més de germana gran de la Mariona, i jo ja la renyo i li dóno bons consells, i no tants bons, però vaja...no passa res.
El dia del meu aniversari varen venir els cosins a casa, també va venir la Queralt, la meva amiga, que fa els anys un parell de dies abans que jo. Doncs això, que varen venir tots a casa i varem berenar sucs i pastis de xocolata, vaig bufar les espelmes,  hi havia llaminadures, i ens varem passar tota la tarda jugant i fent l’animal. El papa al vespre feia una mica de mala cara i deia que estava molt esgotat –no sé pas perquè-, si la que no parava de jugar era jo!!!