Malsons

Eps!

Avui ja és dimecres, i aquests dies he de dir que han estat bastant tranquils.
L'escola va com sempre, que  quan em quedo a dinar m'empipo i no m'agrada. La piscina també va com sempre, que ja m'agrada més, però em fa mandra anar-hi! -I mira que allà estic com peix a l'aigua!- Però el temps passa volant, i au, a casa a sopar i a dormir!

I a sobre, ara, quan arriba el vespre em resisteixo a anar a dormir. No vull !!! No vull que em visitin els malsons. No m'ho passo gaire bé, i es qué hi ha nits, que em desperto tota amarada de suor i plorant i cridant perquè he tingut malsons. Llavors ha de venir la mama o el papa i estar-se una bona estona amb mi i deixar el llum de l'habitació encès. Nomès vull que arribi l'hora de llevar-se. No sé... això dels malsons mira que és un mal invent!!! Per què coi han d'existir? Hi ha algú que tingui un remei cassolà per allunyar-los?

Creixerem en una terra lliure!

Bon dia, amics!! Aquest era el lema de la pancarta que varem fer amb un grupet d'amiguetes per tal de poder afegir-nos a la manifestació de l'11 de setembre a barcelona. Ens ho varem passar super bé! Al matí ens varem trobar amb els amics i els pares de tots plegats, per tal d'organitzar-nos i començar a dibuixar i pintar la pancarta. I a la tarda, vinga! després d'un bon dinaret, i una estona de jugar i anar gronxadors amunt i avall, cap a la manifestació! Va ser un èxit! Tothom ens mirava i fotografiava. Fins i tot varem rebre més d'un aplaudiment. Total, que n'estic més que orgullosa d'aquesta meva primera mani en actiu!!!!

Cada dia el mateix...

Ahir vaig començar l'escola.
Al principi no em va desagradar, allà hi vaig trobar dos amiguets, la Adriana i en Carlos, i mira, vulguis que no, això sempre ajuda. El pati és molt gran, té un sorrall i un tobogan molt divertit i ple d'obstacles.
Ahir hi vaig anar al matí, el pare em va venir a recollir, varem anar a dinar a casa, i a la tarda la mare m'hi va tornar a portar, cosa que ja em va fer pujar la mosca al nas.
A la tarda, els pares varen venir a buscar-me i tots junts varem anar a recollir a la Mariona, que tot just veure'ns, es va posar a plorar d'emoció, pobreta. - I és que ens estima molt-.
El problema ha vingut aquest matí, quan la mare, havent esmorzat tots plegats, agafa la meva cartera i em diu: - vinga Joana, anem cap a l'escola !- 
No m'ho podia creure -UNA ALTRA VEGADA!!!!!!!!!!!- AIXÒ NO HO RESISTIRÈ!!!!!!!!!!
M'he entristit, i  de cop  he començat a plorar com una magdalena. La mare intentatava consolar-me, però no hi ha hagut manera, he plorat tot el camí fins a la porta de l'escola...
I avui, a l'hora de dinar, he preguntat als pares perquè he d'anar sempre a l'escola, dia si dia també, no pot ser, no ho entenc, la història es repeteix dia rera dia.... Sort que aviat vé el cap de setmana!!!!

Aquesta setmana ja és la última que estic de vacances. Diu la mama que la setmana vinent aniré a una escola nova -de fet, ja fa més d'un mes que m'està matxacant amb aquest tema-, que si tindré amiguets nous, que si sóc més gran, patatim i patatam.... Vaja, la cosa és que em volen convèncer de no sé què....
Ja conec l'escola, perquè sempre que hi passo amb la mama o el papa per davant, ja em recorden per enèsima vegada que aquella serà la meva escola nova!
A més a més, la Mariona, la meva germaneta, de qui us vaig parlar en l'anterior post, també anirà a escoleta nova, -bé, a la seva primera escoleta, per ser més exactes-, que és on jo anava fins ara, a les Figueretes, i jo com que ja m'ho conec de sobres, m'he ofert molt amablement a acompanyar-la i recollir-la (la mama diu que també vindrà, que jo sola no hi puc anar), i així li anirè explicant tots els secrets, amagatalls, i manies de les mestres,  del que serà  la seva nova escoleta durant un parell d'anys.

Hi torno!!

Començarè dient que cap excusa és bona (tot i que en tinc un grapat!), per haver faltat tant de temps a aquestes cites blogaires.
La meva vida ha canviat bastant, i això que és curteta ara com ara.
Per començar, ara el blog l'haurè de compartir amb una altra personeta que corre per casa meva des del juny de l'any passat: És la Mariona.
Almenys puc dir que jo sóc la seva germana gran, i que com a tal, li puc ensenyar un munt de coses noves i ajudar-la en tot allò que pugui.
Bé, intentarè anar passant per aquí més sovint i anar-vos fent partíceps de totes les aventures i desventures.
Fins aviat!!!