Us escric quatre ratlles per comentar-vos que a partir d'avui, i a petició de l'altre part, aquest bloc l'escriurem a quatre mans. La meva germaneta petita, la Mariona, ha insistit que hi volia participar, i després de celebrar reunió i assemblea, hem decidit per quòrum que ens anirem repartin els escrits. Un dia ella, un dia jo, potser un altre dia totes dues alhora... en fi... aquestes coses que passen quan ja es forma part d'una societat!!!
Això si, l'ordre serà totalment aleatori!! Sempre dependrà de qui en tingui més o menys ganes.
dimarts, 22 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
Tinc son !!!!
Aquesta última setmana ha estat bastant mogudeta.
Per començar, m'he hagut de quedar a dinar a l'escola més dies dels que em quedo habitualment -que és un-. Quan pregunto per què, la mama em diu que l'avi no està gaire fi i que s'està amb la iaia a barcelona. Jo no ho acabo d'entendre, però vaja, la qüestió és que no em fa gaire gràcia això de quedar-me a dinar a l'escola.
Si intentem veure'n la part positiva, doncs mira, que he anat amb els amiguets de l'escola al teatre, a veure un espectacle que es diu "Tot Bufant". Em va agradar moltissim. Són dos músics que fan música amb qualsevol cosa que tinguin entre mans i que es pugui bufar. Si podeu, aneu-hi!!!
Qué més, qué més... ah si!! aquest cap de setmana, a Mataró hi ha hagut la fira de l'arbre i la natura. Hi vaig anar amb els papes i la Mariona. Allà em vaig trobar la Queralt gran, i mentre uns papes xerraven amb els altres papes, la Queralt, la Mariona i jo, vinga a jugar i a córrer, fins i tot vàrem donar menjar a unes gallines que hi havia per allà perquè els nens les miressin.
I per acabar-ho d'adobar, aquesta passada nit, la Mariona tenia mal de panxa i vinga a plorar, i els papes amunt i avall, i jo que tinc el son tan fi, doncs au, a despertar-se cada dos per tres... uauuuuu......... quina son que tinc!!!!!!
Per començar, m'he hagut de quedar a dinar a l'escola més dies dels que em quedo habitualment -que és un-. Quan pregunto per què, la mama em diu que l'avi no està gaire fi i que s'està amb la iaia a barcelona. Jo no ho acabo d'entendre, però vaja, la qüestió és que no em fa gaire gràcia això de quedar-me a dinar a l'escola.
Si intentem veure'n la part positiva, doncs mira, que he anat amb els amiguets de l'escola al teatre, a veure un espectacle que es diu "Tot Bufant". Em va agradar moltissim. Són dos músics que fan música amb qualsevol cosa que tinguin entre mans i que es pugui bufar. Si podeu, aneu-hi!!!
Qué més, qué més... ah si!! aquest cap de setmana, a Mataró hi ha hagut la fira de l'arbre i la natura. Hi vaig anar amb els papes i la Mariona. Allà em vaig trobar la Queralt gran, i mentre uns papes xerraven amb els altres papes, la Queralt, la Mariona i jo, vinga a jugar i a córrer, fins i tot vàrem donar menjar a unes gallines que hi havia per allà perquè els nens les miressin.
I per acabar-ho d'adobar, aquesta passada nit, la Mariona tenia mal de panxa i vinga a plorar, i els papes amunt i avall, i jo que tinc el son tan fi, doncs au, a despertar-se cada dos per tres... uauuuuu......... quina son que tinc!!!!!!
dimecres, 2 de febrer del 2011
De cuines i cuinetes
Aquest cap de setmana que ha passat he fet una cosa que ja feia temps que tenia pendent i no acabava de decidir-me: He fet la meva primera introspecció en el món de la cuina!!
Doncs si amics i amigues! Dissabte, apa, em vaig col·locar el davantal -que m'anava una mica gran, però ja feia el fet-, i som-hi! a cuinar s'ha dit!!
Vaig fer galetes, primer amb la mama, que em va ajudar a recopilar tots els ingredients, i després amb el papa, que em va ajudar una mica -és que li feia il·lusió, pobret-. Si, si, vaig fer una bona plata de galetes!!!
I mira que no és per dir-ho, però em van sortir boníssimes! Fins i tot vaig fer una tortuga-galeta!
Els pares la mar de contents, només feien que menjar-ne, i jo, joiosa que no us ho podeu imaginar...
Va ser una experiència molt divertida... Ja li he dit a la mama que sempre que hagi de cuinar, jo l'ajudaré, i així anirà més ràpida...
Doncs si amics i amigues! Dissabte, apa, em vaig col·locar el davantal -que m'anava una mica gran, però ja feia el fet-, i som-hi! a cuinar s'ha dit!!
Vaig fer galetes, primer amb la mama, que em va ajudar a recopilar tots els ingredients, i després amb el papa, que em va ajudar una mica -és que li feia il·lusió, pobret-. Si, si, vaig fer una bona plata de galetes!!!
I mira que no és per dir-ho, però em van sortir boníssimes! Fins i tot vaig fer una tortuga-galeta!
Els pares la mar de contents, només feien que menjar-ne, i jo, joiosa que no us ho podeu imaginar...
Va ser una experiència molt divertida... Ja li he dit a la mama que sempre que hagi de cuinar, jo l'ajudaré, i així anirà més ràpida...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)