dijous, 9 de setembre de 2010

Cada dia el mateix...

Ahir vaig començar l'escola.
Al principi no em va desagradar, allà hi vaig trobar dos amiguets, la Adriana i en Carlos, i mira, vulguis que no, això sempre ajuda. El pati és molt gran, té un sorrall i un tobogan molt divertit i ple d'obstacles.
Ahir hi vaig anar al matí, el pare em va venir a recollir, varem anar a dinar a casa, i a la tarda la mare m'hi va tornar a portar, cosa que ja em va fer pujar la mosca al nas.
A la tarda, els pares varen venir a buscar-me i tots junts varem anar a recollir a la Mariona, que tot just veure'ns, es va posar a plorar d'emoció, pobreta. - I és que ens estima molt-.
El problema ha vingut aquest matí, quan la mare, havent esmorzat tots plegats, agafa la meva cartera i em diu: - vinga Joana, anem cap a l'escola !- 
No m'ho podia creure -UNA ALTRA VEGADA!!!!!!!!!!!- AIXÒ NO HO RESISTIRÈ!!!!!!!!!!
M'he entristit, i  de cop  he començat a plorar com una magdalena. La mare intentatava consolar-me, però no hi ha hagut manera, he plorat tot el camí fins a la porta de l'escola...
I avui, a l'hora de dinar, he preguntat als pares perquè he d'anar sempre a l'escola, dia si dia també, no pot ser, no ho entenc, la història es repeteix dia rera dia.... Sort que aviat vé el cap de setmana!!!!