dimecres, 26 de gener del 2011

Amics

Eps! hola! Ja torno a ser per aquí!
Aquests dies m'he adonat d'una cosa: Que és molt important tenir amics, i tenir-los per tot arreu.
Això vé perquè el cap de setmana passat vaig anar amb els papes a casa de l'Eulàlia i la Queralt.
Els meus pares es veu que varen quedar amb els seus amics, la Montse i en Joan Carles. L'Eulàlia i la Queralt són les seves filles. Doncs el que deia, que varem anar a dinar a casa seva. Ells viuen a Barcelona.
Va ser un dia molt xulo. Al matí varem anar a jugar al parc, als gronxadors. L'Eulàlia em va ensenyar una patins nous la mar de guais que li varen dur els reis. I com que la Queralt també en tenia uns, i més o menys fem servir el mateix número, me'ls va deixar. Ostres tu. Quin descobriment! Això d'anar sobre rodes és tot un invent. Em va encantar. Vaja, que l'Eulàlia i jo varem estar-nos bona part del matí amunt i avall amb els patins.
Després tots vam marxar cap a casa seva a dinar. La Queralt, la Mariona, l'Eulàlia i jo varem dinar macarrons amb tomàquet a la nostra tauleta. I patates, i pastís de xocolata...mmmmm... i després, mentre els nostres pares dinaven i xerraven de les seves coses, nosaltres jugavem  i jugavem, i reiem, i jugavem, i cantavem, i ballavem, i jugavem.....
Doncs després, al vespre, quan ja erem a casa, pensava que a més a més dels amiguets de l'escola, també és molt important tenir amics amb els que jugar fora d'aquest entorn. Tinc les amiguetes de Barcelona, i tinc les amiguetes de Sabadell (la Irene i l'Aitana), també en tinc a Mataró, fora de l'escola, la Queralt gran, i la Júlia, i la Clàudia, i l'Octavi. Moltes tardes, quan vaig a recollir a la Mariona amb la mama, també em trobo a la Muriel o a en Martí, i juguem una estoneta, i a vegades també fins i tot trobo a la Laia pel carrer, quan surt de l'escola, i si tenim temps, també juguem.
Ostres, mira que és xulo això de tenir amics!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És important tenir bons amics a la infantesa però potser és fins i tot més important conservar-los a la maduresa.

Joan Carles

Anònim ha dit...

Hola Joana,

A mi m’agrada molt que siguis la meva amiga, i que vinguis a jugar a casa, i que anem juntes a les manis-que-no-s’acaben-mai, i que anem d’excursió, i que ens vegem a Mataró... I a la Queralt també li agrada. Ah, i em fa molta gràcia que em diguis Ulària!

Eulàlia