dijous, 24 de juliol de 2008

A fer quilòmetres! (02/04/08)

Hola a tots!

Ara feia dies que no passava per aquí, eh? Es veu que hi ha hagut una cosa que els grans en diuen vacances. Jo en dic uns dies sense anar a l'escoleta ni veure els meus amiguets -ara, això sí, passant moltes més estones amb el papa i la mama!! De fet, aquests dies he practicat bastant allò que en diuen caminar. Però encara no me'n surto. Tinc una miqueta de por de caure i fer-me un nyanyo (un dia em va passar i em vaig fer un fart de plorar!). Tant el papa com la mama sempre que estan amb mi aprofiten i... au, a fer quilòmetres!!!!, passadís amunt i avall!!! -ja em sé cada racó, cada rajola, i cada engruneta de memòria!!Ara, tot sigui dit, penso que he millorat bastant la tècnica: només m'agafo amb una maneta (ja no em calen les dues, com fa uns dies!!). Això sí, si em deixen anar aquesta mà, ja l'hem cagat! I no és que em faci caca a sobre, que a vegades també passa, sinó que em trobo soleta i patapam!, a terra hi falta gent!! A vegades el que fa la mama és pensar-se que no me n'adono, i em deixa anar la mà, a veure si cola i m'aguanto. Doncs no. No cola. La veig a venir i ja estic buscant ràpidament un agafador on sigui!! (mama: si llegeixes això, pren nota: no m'enredaràs pas).
Ostres, en el que sí que guanyo a tot quisqui és pujant escales, tu! Segur que sóc la més ràpida de la meva quinta!!! He agafat una pràctica, que ni l'Owen!!!! La pega és que ja sóc al segon graó, que tinc la pasma de casa al darrere vigilant i avisant: vigila, vigila, que et faràs mal... Això, si no m'agafen d'una revolada i m'allunyen de les escales!!!Ja ho veieu! Cadascú té el seu Flànagan particular!!!!