dissabte, 2 d’agost de 2008

Xuplo canyetes!

Me n'ha ensenyat la Judith, que abans no en sabia. Em va comprar un suc de fruita que anava amb una canyeta, i jo bufava, però clar, no es fa així. Fins que vaig fer com si respirés cap endins... i el suc s'enfilava cap a la boca! Una troballa, tu. Diuen que de petita ja ho feia, això, amb la meta de la mama, però jo no me'n recordo pas -si en fa de temps! I l'endemà no l'altre em vaig "quedar" amb els pares, que bevien uns batuts i amb la canyeta els vaig ensenyar el que sabia fer. Es van quedar amb un pam de nassos! I no van poder beure tot el batut que volien... He, he!