divendres, 8 d’agost de 2008

El primer amor perdut

Si en sóc, de petita, i ja he perdut un amor. Snif. No sé quants dies fa, perquè no sé comptar el temps, però no gaires. Vaig anar a l'eixida amb la mama i damunt d'un rajol hi havia una marieta. No n'havia vista mai cap. Era marronosa, amb uns puntets negres i unes ales menudes que no la feien volar. Em va agradar molt -vull dir molt i molt. I no ens fèiem por. Jo hi acostava molt el ditet, però no gosava tocar-la. El cor em feia bots.

L'endemà vaig anar a veure-la i no hi era. ¿On s'havia amagat, la marieta? ¿Que dormia en el seu cau? ¿No? Llavors, ¿on se n'havia anat? ¿Que l'havien cridada? L'endemà no l'altre tampoc hi era. Ni el dia després. Ni l'altre. ¿Per què m'ha deixat? Jo l'estimava.