El zoo

¿Sabeu on vaig anar ahir, amb la mama i el papa? Al zoo! No hi havia estat, jo. El zoo és un lloc que no s'acaba mai i és ple de bestioles grosses i rares, peludes i pelades, i es veu que vénen d'enfora, perquè a Llavaneres no se'n veuen. Hi havia... -uf!, no sé per on començar- estruços, goril·les (la Lola és nova!), foques, paons, micos enfiladissos, girafes, elefants, hipopòtams, un rinoceront també, cabretes i cabrotes de llocs que paren molt lluny, ocells de colors, llangardaixos, tortugues gegantines, serpotes tipes del dinar... Els dofins no els vam veure: els reservem per a un altre dia. Jo no sabia com m'hi havia de posar: era massa per a mi. Un altre dia que hi torni pararé més atenció i us sabré explicar més coses. Ara només us sé dir: QUINA ANIMALADA!

Ah!, també em van regalar un conte amb dibuixos sobre Montjuïc de la Pilarín Bayés, que és una senyora que pinta molt bé. És molt txulo! Adéééééééu!