Tinc un amic nou: es diu Pep. Fa un pam i mig (dels del papa) i és de drap; té els cabells arrissats i negres, la cara torrada i els peus calçats amb unes vambes blanques i grosses. Diria que ha vingut del nord d'Àfrica. És molt simpàtic. La mama i el papa me'l van posar a les mans tornant de Barcelona, que veníem d'una botiga grandota i molt txula que en diuen Imaginàrium -és una casa de joguines que no te l'acabes, i hi ha una eixida amb un tobogan i una rampa per caminar-hi fent equilibri. Jo no volia marxar. Però mira... ara tinc en Pep. M'agrada molt treure'l a passejar en el cotxet que fins ara era de la nena. Ves, ara la nena es queda a casa i en Pep surt a prendre la fresca. No en feu gaire cas, però, perquè aquestes coses canvien d'un dia per l'altre.(Tinc un foto d'en Pep: mireu si n'és de guapo!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada