Hem anat a marc

El papa diu que de sempre, entre Badalona i Arenys de Mar, hem anat "a marc". I ho diu talment, que en aquestes coses el papa és conservador. Doncs bé, aquest matí hem anat a marc. De primer el papa i la mama han mig omplert un cubell amb sorra de la platja, per fer-me un sorrall a l'eixida de casa. Els ha costat un fum, pujar-lo al cotxe! I després hem estès les tovalloles a l'ombra d'unes roques i ens hi hem assegut. Era un quart de nou del matí, una hora bona, perquè més tard el sol crema com una torradora i no pot ser, que tota jo sóc un glop de llet i aviat arrenco el bull. Primer la mama, i després el papa, m'han dut a la vorereta de la mar a mullar-me els peus; però em feia molta por i he protestat, i de seguida ho han deixat estar. I és que en el mar hi ha moltes poalades d'aigua i fa feredat! El papa sí que s'hi ha capbussat: dos cops! I és que el papa és un valent... sobretot quan hi ha nenes i dones que el miren. Homes...