Davant de casa viu la iaia -la iaia de Llavaneres, vull dir, que l'altra viu amb l'avi a Mataró. La iaia és amiga dels piu-pius: els dóna pa remullat a la terrassa i ells se'l mengen amb una fal·lera! Com que a l'estiu el finestral és obert i els piu-pius són rics de gana, de vegades entren a casa per demanar menjar: es posen sobre la taula del menjador, i sobre les lleixes d'obra feta, i de vegades s'aventuren corredor endins i s'aturen davant el dormitori de la iaia, que fa la migdiada, i s'esperen que surti.A mi m'agrada molt anar a cala iaia, a la terrassa, i tirar-los miques de pa remullat a terra. Els piu-pius s'enfilen per les escales sense cap vergonya i ala, a fer-se'n un tip davant nostre, que la por no engreixa. N'hi ha un que és barallós i milhomes -n'hauria de dir milpiupius, o milcoloms- i es fa el gallet amb els altres: s'interposa entre ells i el menjar, desplega les ales, fa uns saltirons i els pessiga perquè vol tot el pa per a ell. Quin egoisme, no?
El món va així?
2 comentaris:
Segurament ningú t'ha explicat que són una animals bastant fastigosos que només porten malalties... i realment són un greu problema per a la societat. Si vols saber-ne més: http://www.moianes.net/modules.php?file=article&name=News&sid=609b
Ho he demanat a la mama i al papa i diuen que tens raó, que els coloms són com rates amb ales i et poden enganxar qualsevol porqueria. I tan bonics com són!
Publica un comentari a l'entrada