Joana de Drac

Tinc un amic nou: un drac -i en van tres. Ahir vam anar a la Fira del Càntir d'Argentona i els papes em van comprar una maraca -txucu txucu txucu txu!- i el drac de fusta, que encara no té nom. És de color verd, té dues crestes de color vermell (una al nas i l'altra al llom), penja d'un cordillet que se sosté en un clauet encastat al sostre, i a sota li penja un altre cordill amb una bola de fusta a la punta que, si l'estires, el drac aleteja com si volés. És molt bonic!

Amb aquest en van tres -oi que ja ho he dit? Tinc el drac de la banyera, que va amb barca; tinc el drac de Sant Jordi, que és molt amic dels llibres; i ara tinc el drac volador, que em fa companyia quan dormo, perquè l'hem posat ben enmig de la meva habitació, davant de la finestra. Ara que tinc tres dracs, em podeu dir JOANA DE DRAC.