ANY 9

Bon any a tothom!!!

Ja hem començat un any nou, almenys això diu la gent, el papa, la mama... tothom.... I jo, si m'ho diuen, m'ho crec. De fet, ultimament trobo que han passat coses diferents. Per exemple, he estat una temporadeta sense anar a l'escoleta, i em passava molts dies jugant amb els cosinets, i moltes estones amb els papes a casa. He donat cops de bastó a un tió i li cantava una cançó mentre li fotia cops, i escolta tu! tot i fer-li pupa, em cagava xocolates i joguines i tot de coses xules. Un altre dia vaig anar amb la mama i els cosins a veure passar tot de carrosses i uns senyors que es diuen reis. Tothom estava content i esverat, però a mi no em va fer gaire gràcia. Fet i fet només feien que llançar-me caramels i em feien pupa al cap!!!! no li vaig trobar el què...
Ahir ja vaig tornar amb la Marina i a veure a tots els meus amiguets: la Laia, l'Àlex, en Dídac, l'Ariadna.... Suposo que això vol dir que he tornat a la normalitat.

La castanyera

Hola, gent!

No em renyeu, que ja sé que fa molt i molt que passava de vosaltres. I és que sóc una mica fresca -ja m'ho diu la Marina, la meva mestra. Bé, el cas és que us vull explicar una cosa. Resulta que ja fa dies que per allà l'escoleta ha aparegut un personatge que, si més no, em resulta curiós. De cop i volta, en arribar a les Figueretes, em trobo, allà, palplantada en un racó, una senyora que era gran com les iaies -més i tot. S'estava allà asseguda, amb un mocador al cap, i una bufanda, i uns guants, i tota ella molt i molt abrigada (no sè per què, perquè mira que hi fa calor a la meva escoleta!); també tenia una taula davant amb un cistellet tot ple de castanyes i moniatos. Doncs es veu que no s'ha mogut d'allà ni que la punxessin. Ja fa tres o quatre dies que hi és, i quan el papa o la mama em vénen a recollir, em diuen que li digui hola i no sé quantes ximpleries més. Ella no diu res. Total, que jo em pensava que les castanyes que tenia eren per fer bonic. I no. Resulta que es mengen, tu! I són bones, eh? Però la mama sempre em dóna bocinets petits perquè diu que hi pot haver cucs... I què?! En fi, que he descobert que la senyora aquesta es diu Castanyera. De totes maneres, avui m'han dit que li faci un petó, perquè ara ja trigaré a tornar-la a veure... Vaja, que aquí, quan treus l'entrellat d'alguna cosa, aviat s'acaba.

Sant tornem-hi !!

Hola a tots de nou!

Ara feia dies que no escrivia. I és que entre una cosa i una altra he anat bastant de bòlit. Entre d'altres novetats, ja he començat a anar a la meva escoleta. M'ha agradat tornar a veure els meus companys de jocs, i sobretot en Figueret, el gegant de l'escola. De fet, hi ha cinc nens nous a la meva classe, però tot i que ara no en recordo els noms, són la mar d'eixerits. Ara amb nosaltres s'hi està la Marina, la mestra. A mi m'agrada, i sempre que arribo i marxo l'omplo de petonets.

Com a segona novetat us diré que he començat a anar a piscina. A mi no m'agrada, i el divendres passat, tot i que el papa em va venir a recollir a l'escoleta amb la bici -que m'agrada molt-, i em va dur a fer xip-i-xap, a mi, si voleu que us sigui sincera, això de ficar-me a l'aigua, encara que sigui amb el papa, no em va fer cap gràcia. Em vaig passar l'estona plorant... què vols!!! La mama diu que ja em passarà, però jo, només que m'esmentin això de la piscina o el nom d'en Pere (es vol fer el simpàtic amb mi i no m'agrada), que és el nostre monitor de fer xip-i-xap, m'agafa un no sé què i només em surt la paraula NO! NO! i NO!

Cavallets

Entre ahir i avui, me n'he fet un fart de muntar als cavallets! Us en faig cinc cèntims. La mama té un feix de vals per pujar-hi de gratis, perquè les tietes Núria i Maria són de la Unió de Botiguers de Mataró i mira!... es veu que això dóna privilegis. Però jo sóc petita i no puc pujar-hi sola, i la mama no pot pujar amb mi perquè es mareja, i el papa para poc per Mataró -un panorama més aviat trist, no?

Però vaja! El papa ha fet un pensament i en dues tongades (la d'ahir i la d'avui) ha rescabalat força: he fet un munt de viatges, amb el pesat del papa al meu costat o al meu darrere! El que m'ha agradat més ha estat cavalcar els cavalls, que t'has d'agafar amb totes dues mans a una barra de ferro i vinga per amunt i per avall -és molt txulo! També he pujat al cotxe de bombers, i al jeep, i al cotxe esportiu... Però encara no em deixen pujar a l'olla (que s'hi posen els gambirots i la fan voltar molt de pressa) ni a les cadiretes de les vores, que sembla que volin quan tot plegat fa voltes. Per fer això m'hauré d'esperar a l'any que ve. Paciència...

Però per Nadal hi tornarà a haver cavallets i allà m'hi trobareu!

Un amic nou, en Pep

Tinc un amic nou: es diu Pep. Fa un pam i mig (dels del papa) i és de drap; té els cabells arrissats i negres, la cara torrada i els peus calçats amb unes vambes blanques i grosses. Diria que ha vingut del nord d'Àfrica. És molt simpàtic. La mama i el papa me'l van posar a les mans tornant de Barcelona, que veníem d'una botiga grandota i molt txula que en diuen Imaginàrium -és una casa de joguines que no te l'acabes, i hi ha una eixida amb un tobogan i una rampa per caminar-hi fent equilibri. Jo no volia marxar. Però mira... ara tinc en Pep. M'agrada molt treure'l a passejar en el cotxet que fins ara era de la nena. Ves, ara la nena es queda a casa i en Pep surt a prendre la fresca. No en feu gaire cas, però, perquè aquestes coses canvien d'un dia per l'altre.

(Tinc un foto d'en Pep: mireu si n'és de guapo!)

El meu primer punt

Ja ho podeu ben dir: sóc una pupes -ho duc gravat a la cara. Va passar abans-d'ahir. Anava amb la mama i el papa a veure pallassos, a Llavaneres, i al costat de la glorieta, que hi ha unes escales, m'enfilo rabent al primer graó... i patapum!!!, de cap contra la vora esquerdada de la grau. Vaig picar amb el terrat del nas, entre ull i ull, i la sang sortia a rajadoll. Quin mal! Vaig deixar la samarreta de la mama com si vingués de la guerra de Geòrgia, i la del papa déu n'hi do. Sort que teníem la casa dels metges a tocar i vam fer-hi cap amb els talons picant en el cul, jo plorant als braços de la mama, amb un mocador encastat a la cara, el papa esglaiat arrossegant la bicicleta, tothom mirant com si fóssim una atracció de fira...

A cals metges em van agafar de seguida, em van desinfectar la ferida i em van cosir el trau amb un fil i després el van nuar. Un punt, que en diuen. El meu primer punt. I em van tapar l'escletxa i el fil amb dues trinxes d'esparadrap. Feia una fila!... Arribats a casa estava trasbalsada i no vaig voler sopar -amb una galeta ja feia. Però em vaig calmar de seguida i després de la galeta ballava i tot. I a dormir com un sauló, tu.

I és que la vida és feta de patacades que s'han d'agafar amb bon humor, què caram!

Un dia a Sabadell

Caram! Les vacances en família són plenes de sorpreses d'allò més agradoses. Us en faig cinc cèntims. Divendres vam anar a Sabadell. Feia molt que no veia l'Aitana (que és de la meva quinta) ni la Irene, ni els seus pares, l'Imma i en Joan. La Irene ja sap anar amb bicicleta... de dues rodes! Com s'ho ha fet? Quina enveja! I l'Aitana està ufanosa i al restaurant hem jugat a empaitar-nos, i hem rigut a les totes. Per dinar vaig tastar gambes i fideus -mmmmm!- tot i que havia dinat a casa dels nostres amics de Sabadell. També vam anar a cals pares de l'Imma, que hi tenen un piu-piu i un gatet, i un pati amb rajoletes i ombra, que s'hi està molt fresquet. I després vam anar a cals nostres amics i a l'Aitana i a mi ens van banyar juntes però jo vaig arrencar a plorar perquè l'Imma em va arrebossar el cap amb sabó i això no ho suporto, i no vaig parar de bramar fins que la mama em va treure de la banyera! Buf. I a Llavaneres falta gent, ala.

Demà us explicaré més coses. (I és que us n'he d'explicar una de grossa.) Adéééééú!