Creixerem en una terra lliure!

Bon dia, amics!! Aquest era el lema de la pancarta que varem fer amb un grupet d'amiguetes per tal de poder afegir-nos a la manifestació de l'11 de setembre a barcelona. Ens ho varem passar super bé! Al matí ens varem trobar amb els amics i els pares de tots plegats, per tal d'organitzar-nos i començar a dibuixar i pintar la pancarta. I a la tarda, vinga! després d'un bon dinaret, i una estona de jugar i anar gronxadors amunt i avall, cap a la manifestació! Va ser un èxit! Tothom ens mirava i fotografiava. Fins i tot varem rebre més d'un aplaudiment. Total, que n'estic més que orgullosa d'aquesta meva primera mani en actiu!!!!

Cada dia el mateix...

Ahir vaig començar l'escola.
Al principi no em va desagradar, allà hi vaig trobar dos amiguets, la Adriana i en Carlos, i mira, vulguis que no, això sempre ajuda. El pati és molt gran, té un sorrall i un tobogan molt divertit i ple d'obstacles.
Ahir hi vaig anar al matí, el pare em va venir a recollir, varem anar a dinar a casa, i a la tarda la mare m'hi va tornar a portar, cosa que ja em va fer pujar la mosca al nas.
A la tarda, els pares varen venir a buscar-me i tots junts varem anar a recollir a la Mariona, que tot just veure'ns, es va posar a plorar d'emoció, pobreta. - I és que ens estima molt-.
El problema ha vingut aquest matí, quan la mare, havent esmorzat tots plegats, agafa la meva cartera i em diu: - vinga Joana, anem cap a l'escola !- 
No m'ho podia creure -UNA ALTRA VEGADA!!!!!!!!!!!- AIXÒ NO HO RESISTIRÈ!!!!!!!!!!
M'he entristit, i  de cop  he començat a plorar com una magdalena. La mare intentatava consolar-me, però no hi ha hagut manera, he plorat tot el camí fins a la porta de l'escola...
I avui, a l'hora de dinar, he preguntat als pares perquè he d'anar sempre a l'escola, dia si dia també, no pot ser, no ho entenc, la història es repeteix dia rera dia.... Sort que aviat vé el cap de setmana!!!!

Aquesta setmana ja és la última que estic de vacances. Diu la mama que la setmana vinent aniré a una escola nova -de fet, ja fa més d'un mes que m'està matxacant amb aquest tema-, que si tindré amiguets nous, que si sóc més gran, patatim i patatam.... Vaja, la cosa és que em volen convèncer de no sé què....
Ja conec l'escola, perquè sempre que hi passo amb la mama o el papa per davant, ja em recorden per enèsima vegada que aquella serà la meva escola nova!
A més a més, la Mariona, la meva germaneta, de qui us vaig parlar en l'anterior post, també anirà a escoleta nova, -bé, a la seva primera escoleta, per ser més exactes-, que és on jo anava fins ara, a les Figueretes, i jo com que ja m'ho conec de sobres, m'he ofert molt amablement a acompanyar-la i recollir-la (la mama diu que també vindrà, que jo sola no hi puc anar), i així li anirè explicant tots els secrets, amagatalls, i manies de les mestres,  del que serà  la seva nova escoleta durant un parell d'anys.

Hi torno!!

Començarè dient que cap excusa és bona (tot i que en tinc un grapat!), per haver faltat tant de temps a aquestes cites blogaires.
La meva vida ha canviat bastant, i això que és curteta ara com ara.
Per començar, ara el blog l'haurè de compartir amb una altra personeta que corre per casa meva des del juny de l'any passat: És la Mariona.
Almenys puc dir que jo sóc la seva germana gran, i que com a tal, li puc ensenyar un munt de coses noves i ajudar-la en tot allò que pugui.
Bé, intentarè anar passant per aquí més sovint i anar-vos fent partíceps de totes les aventures i desventures.
Fins aviat!!!

Com esteu, gent!

Ahir ja vaig començar a anar a l'escoleta. Ja en tenia ganes, la veritat. No és que a casa no m'ho passés bé, però els pares em van fer una mica la vida impossible. Cada dos per tres em preguntaven si tenia ganes de fer pipí. I apa, cap a la gibrelleta! I jo, sincerament, no em venia de gust fer el meu pipí allà dins. Jo amb el meu bolquer ja sóc feliç, no m'he de procupar de res. Però mira, tant a la mama com al papa se'ls va ficar al cap que havia de portar calcetes i dir adéu al bolquer. Ah no!, per això sí que no hi passo!!! De fet em sabia greu per ells, perquè la mama feia cara d'estar esgotada, i el papa es posava una mica nerviós.

Al final es veu que ho varen entendre i es van adonar que era una missió impossible.

Primera batalla guanyada!!!

la vella xaruga

Hola, amics!

Avui m'he decidit a escriure sobre aquest personatge que, si més no, trobo curiós. De fet tothom, a l'escoleta, al carrer, l'anomena vella quaresma, però a casa de tota la vida li hem dit vella xaruga. És una dona simpàtica, i que no sé per què -m'ho han explicat, però no ho acabo d'entendre- té set cames. Bé, ara ja només n'hi queden tres, perquè cada setmana n'hi tallen una. A l'escoleta la hi tallem els divendres, fem una cançoneta que m'agrada molt i ja me la sé de memòria. A la plaça de la Peixateria, al costat de casa, hi vaig els diumenges amb els pares i també la hi tallen. Abans, però, fan la tira de comèdia. Canten, fan versos i rodolins, i fins que no aconsegueixen tallar-la-hi passa una estonada llarga!!! Però a mi m'agrada, perquè el papa em puja a les seves espatlles i jo faig com si fos un gegant!!!

Oi que és maca?

Novetats

Hola, gent!!!!

Mira que n'han passat de coses últimament!

Per començar, ara visc a una altra casa. Amb el papa i la mama, eh!!!, no us penseu pas que m'han desterrat de la seva vida! -ja els agradaria, ja!

Ara les coses han canviat una miqueta (i per a bé). Veig el papa cada dia a la tarda i jugo una miqueta amb ell, que ja ho trobava a faltar.

Fins i tot ara hi ha dies que és el papa el que m'acompanya a l'escoleta, i jo encantada de la vida, tu!

En fi, només us n'he fet cinc cèntims, perquè amb el trasllat i tot plegat he anat bastant atabalada.

Ja us aniré posant al dia, que ara espero poder explicar-vos cosetes molt més sovint!