virus!

Aquestes últimes setmanes sembla que a casa nomès vinguin de visita els virus i més virus....
Fa quinze dies em vaig trobar de cop i volta amb la visita inesperada d'una pila de granets que omplien tot el meu cos... Fins i tot els racons més inimaginables!!! La mama em va dir que era varicel·la, i que havia de tenir paciència i intentar no gratar-me gaire (no va ser tant fàcil resistir).
Al cap de pocs dies el papa i la Mariona varen començar a trobar-se malament i a estornudar... Ara tocava el grip!
Jo ja m'he desfet dels punyeters granets, però ara toca el refredat... i a dia d'avui tant la Mariona com jo estem fetes una piltrafa... nomès fem que estornudar, tossir, i tenir febre.... Jo vull anar a escola, i la mama no m'ha deixat!!!! Avui ens hem quedat totes dues a casa els avis. Aquesta batalla serà dura!!!!

Nomès espero que de cara a les colònies (tatxin, tatxin...!!!) estigui ben refeta i recuperada. Em fan molta il·lusió, i ja espero que arribin -d'aqui a un parell de setmanes-. Vaja, que ja us anirè posant al dia de tot plegat.

Feia temps...

Ara feia temps que no escriviem. Bé, de fet jo no escrivia (La Mariona encara no en sap, i em diu el que he de posar). He estat bastant atabalada i he anat molt de bòlit.
Jo he començat una nova etapa. Ara ja faig P4, i vaig a la classe dels Conills. En sé un munt, ja, d'aquests animalons! Aquest curs també faig música, que és tot un descobriment per mi. Cantem, ballem, i m'ho passo la mar de bé.
La setmana entre una cosa i una altra la tinc massa plena, i a més a més, el dissabte, per acabar-ho d'adobar, vaig a la piscina. Això és una de les coses que no vull deixar de fer. Ara ja li he trobat la gràcia a l'aigua, i m'encanta estar-me allà dins com un peix!! A més, m'han passat al grup dels que ja en sabem més, i n'estic d'allò més cofoia!!
La Mariona també va un parell de dies a la piscina, però ella hi va amb el papa, i encara no en sap prou. Ella encara va a l'escoleta, a la classe de Les Diablesses, i això vol dir que aquest curs serà l'últim que farà a l'escoleta. El curs vinent ja vindrà a la meva escola (l'escola dels grans), això si, ella anirà amb el grup dels petitons (els Cargols). La mama diu que ella també en té moltes ganes.
També faig anglès a l'escola, i ja en sé un munt! sé dir hello, bye-bye, yes...
Vaja, que l'estiu s'ha acabat i ara ja hem tornat a aquella rutina tan maca...

.... Dos!!

Avui faig dos anys. En aquest temps m'ha passat moltes coses, i moltes d'altres encara no.
He rebut un munt de regals i  felicitacions, però la que més m'ha agradat, la del meu pare.
Us la transcric:

"Avui és l’aniversari de la Mariona. I el meu també. N’ha fets dos, i per tant li duc un avantatge de quaranta-tres anys. Si l’expectativa de vida continua augmentant, un dia m’atraparà: jo criaré malves i ella tindrà més anys dels que tindré jo quan faré cuec.
Però hi ha un punt en què jo sempre aniré per davant del vent: el de la memòria. La Mariona no recordarà res d’aquests primers anys de la seva existència. Jo sí que me’n recordaré. Evocaré el desplegament d’energia que feien necessàries quatre mans per canviar-li els bolquers (així a casa com a l’escoleta). El son primíssim, les nits del lloro. Les botzinades, la manipulació barroera de tot, la trencadissa dels contes, les rebequeries fragoroses, les crisis víriques, les cançons balbuces, les ploralles a la piscina, els braços cargolats a les cames del pare...
Ella no ho retindrà, tot això. Jo sí. Ni que sigui perquè ho acabo d’escriure. Jo hauré viscut dues vides: la seva i la meva (i la de la Joana). La vida de la planta que creix i la de les mans que l’aspren. Aquest partit, doncs, el guanyo jo. Ja arribaran els dies que perdré per golejada."

Per molts anys papa!!!!

Mariona
P.S.: La Joana també et diu per molts anys i molts petons!!!

I no et preocupis, ja et guardarem un tall de pastís!!!

Eii!!! Ens agrada Sant Jordi!!!!

Ostres tu, que xulo!!!
Avui és Sant Jordi, i ja fa un parell de dies que ho noto en l'ambient! La gent està com més contenta, tothom de bon humor, ple de parades de llibres i contes, els balcons amb l'estelada o la senyera, i avui.... avui....avui.... ja ha arribat!!! Sant Jordi ja és aquí!!!

Com que la mama m'ha explicat que en aquest dia la gent regala una rosa, o un llibre, o tot plegat, a qui més estima, doncs mira, nosaltres li regalem aquest petit escrit i una rosa ben grossa i maca al papa, que és com el nostre Sant Jordi, i bé que s'ho mereix, pobret!!!!   
Papa, un petonàs ben fort i una abraçada!!!!
T'estimem mooooolt!!!!!!!!!
Mariona i Joana.

P.S.: La mama diu que també s'afegeix a l'estimada i petonada!!!
        -mama: a veure si et fas un bloc propi per dir el que pensis, eh!!!-

Vacances

Benvinguts i bentrobats!!!

Aquesta setmana estem de vacances! Ja fa dies que no anem a escola, i això ens està la mar de bé, perquè ens passem molta estona amb el papa i amb la mama, juguem molt, anem molt al parc, i fem coses super xules i divertides tot el dia!!!
L'altre dia, la Mariona es va estrenar com a espectadora d'una obra de teatre. Bé, més que una obra era un pallasso que feia tonteries, però la Mariona va riure molt i no va perdre passada!!
El papa i la mama varen dir que havia passat la prova, i que a partir d'ara m'acompanyaria molt més a les meves cites culturals!! -ja veus- com si això fós tant important....
Ah! com que aquests dies això toca, a la cuina hem penjat una vella quaresma. Ara només li queda una cama, però aquest diumenge li tallarem, i ja podrem menjar-nos la mona!!! La meva serà tota tota de xocolata, i la mama m'ha dit que tindrà una sorpresa molt guai!

Bé gent, us deixo que el papa ens està acabant de fer el dinar, i és que aquesta tarda he quedat amb la Queralt per anar a la placeta amb les bicis!!! visca!!!!!!!!!!

H2O

Hola amics!

Avui em ve de gust explicar-vos els meus petits avenços en el tema aqüàtic. De ben petita que vaig a piscina, un parell de dies a la setmana. Al principi no m'agradava gens, l'aigua em feia por, i tremolava només de pensar que hi  havia d'anar. Quan el papa em deixava allà, em feia un tip de bramar. Després, de mica en mica, m'hi vaig anar acostumant, i ara ja fa una bona temporada (més d'un any) que hi vaig la mar de contenta, i desitjant que arribi l'hora d'anar-hi. Si fós per mi, hi aniria cada dia!! A més a més, hi vaig amb el papa, que em porta amb la bicicleta, i a mi m'agrada pler!! Em poso el casc, agafo la bossa de piscina.... i apa! Cap allà!

Al principi, quan em ficava a l'aigua no em separava dels braçalets, del xurro, i de la meva fe. Però ara... ostres!! ni braçalets ni mandangues! M'encanta ensenyar-li al papa, quan em ve a recollir, com em llenço a l'aigua i vaig a recollir un braçalet que expressament he aviat ben lluny per poder demostrar les meves habilitats sub-aqüàtiques. I és que... mira que s'hi està bé a l'aigua!!!

Joana

Adéu a en Carnestoltes!

Hola amics!
Aquests dies, totes dues hem anat molt de bòlit. Que si pensant de què ens podiem disfressar, que si fent les disfresses, que si pintar la cara, que ara la despintem... vaja, que no hem parat!
Jo, a l'escoleta em vaig disfressar amb robes de tots colors, i barrets i garlandes que els pares varen anar recollint i portant perquè tots els nens ens puguessim disfressar. Demà farem una festa, i vindràn tots els pares, i menjarem pastissos i ballarem amb en Figueret, i li direm hola a la Vella Quaresma, que avui ja ha arribat a l'escoleta, i diuen que s'hi quedara set setmanes!

La meva germana, la Joana, m'ha explicat que també varen fer festetes a la seva escola, que es va disfressar de maduixa i varen fer galetes de xocolata. Ahir va aparèixer amb la cara plena de llàgrimes negres, i em va dir que havien plorat la mort d'en Carnestoltes, fins i tot em va passar una foto, que sense el seu consentiment -no tinc ganes de discutir- la penjo aqui perquè la veieu. Ella diu que també hi ha anat la Vella Quaresma, però em penso que ho diu per no ser menys que jo.
Doncs au, el papa diu que ara cada setmana hem de cantar una cançoneta a la Vella i tallar-li una cama!
Ai! Quin mal,  pobreta!!!!!!!

Mariona.