Eii!!! Ens agrada Sant Jordi!!!!

Ostres tu, que xulo!!!
Avui és Sant Jordi, i ja fa un parell de dies que ho noto en l'ambient! La gent està com més contenta, tothom de bon humor, ple de parades de llibres i contes, els balcons amb l'estelada o la senyera, i avui.... avui....avui.... ja ha arribat!!! Sant Jordi ja és aquí!!!

Com que la mama m'ha explicat que en aquest dia la gent regala una rosa, o un llibre, o tot plegat, a qui més estima, doncs mira, nosaltres li regalem aquest petit escrit i una rosa ben grossa i maca al papa, que és com el nostre Sant Jordi, i bé que s'ho mereix, pobret!!!!   
Papa, un petonàs ben fort i una abraçada!!!!
T'estimem mooooolt!!!!!!!!!
Mariona i Joana.

P.S.: La mama diu que també s'afegeix a l'estimada i petonada!!!
        -mama: a veure si et fas un bloc propi per dir el que pensis, eh!!!-

Vacances

Benvinguts i bentrobats!!!

Aquesta setmana estem de vacances! Ja fa dies que no anem a escola, i això ens està la mar de bé, perquè ens passem molta estona amb el papa i amb la mama, juguem molt, anem molt al parc, i fem coses super xules i divertides tot el dia!!!
L'altre dia, la Mariona es va estrenar com a espectadora d'una obra de teatre. Bé, més que una obra era un pallasso que feia tonteries, però la Mariona va riure molt i no va perdre passada!!
El papa i la mama varen dir que havia passat la prova, i que a partir d'ara m'acompanyaria molt més a les meves cites culturals!! -ja veus- com si això fós tant important....
Ah! com que aquests dies això toca, a la cuina hem penjat una vella quaresma. Ara només li queda una cama, però aquest diumenge li tallarem, i ja podrem menjar-nos la mona!!! La meva serà tota tota de xocolata, i la mama m'ha dit que tindrà una sorpresa molt guai!

Bé gent, us deixo que el papa ens està acabant de fer el dinar, i és que aquesta tarda he quedat amb la Queralt per anar a la placeta amb les bicis!!! visca!!!!!!!!!!

H2O

Hola amics!

Avui em ve de gust explicar-vos els meus petits avenços en el tema aqüàtic. De ben petita que vaig a piscina, un parell de dies a la setmana. Al principi no m'agradava gens, l'aigua em feia por, i tremolava només de pensar que hi  havia d'anar. Quan el papa em deixava allà, em feia un tip de bramar. Després, de mica en mica, m'hi vaig anar acostumant, i ara ja fa una bona temporada (més d'un any) que hi vaig la mar de contenta, i desitjant que arribi l'hora d'anar-hi. Si fós per mi, hi aniria cada dia!! A més a més, hi vaig amb el papa, que em porta amb la bicicleta, i a mi m'agrada pler!! Em poso el casc, agafo la bossa de piscina.... i apa! Cap allà!

Al principi, quan em ficava a l'aigua no em separava dels braçalets, del xurro, i de la meva fe. Però ara... ostres!! ni braçalets ni mandangues! M'encanta ensenyar-li al papa, quan em ve a recollir, com em llenço a l'aigua i vaig a recollir un braçalet que expressament he aviat ben lluny per poder demostrar les meves habilitats sub-aqüàtiques. I és que... mira que s'hi està bé a l'aigua!!!

Joana

Adéu a en Carnestoltes!

Hola amics!
Aquests dies, totes dues hem anat molt de bòlit. Que si pensant de què ens podiem disfressar, que si fent les disfresses, que si pintar la cara, que ara la despintem... vaja, que no hem parat!
Jo, a l'escoleta em vaig disfressar amb robes de tots colors, i barrets i garlandes que els pares varen anar recollint i portant perquè tots els nens ens puguessim disfressar. Demà farem una festa, i vindràn tots els pares, i menjarem pastissos i ballarem amb en Figueret, i li direm hola a la Vella Quaresma, que avui ja ha arribat a l'escoleta, i diuen que s'hi quedara set setmanes!

La meva germana, la Joana, m'ha explicat que també varen fer festetes a la seva escola, que es va disfressar de maduixa i varen fer galetes de xocolata. Ahir va aparèixer amb la cara plena de llàgrimes negres, i em va dir que havien plorat la mort d'en Carnestoltes, fins i tot em va passar una foto, que sense el seu consentiment -no tinc ganes de discutir- la penjo aqui perquè la veieu. Ella diu que també hi ha anat la Vella Quaresma, però em penso que ho diu per no ser menys que jo.
Doncs au, el papa diu que ara cada setmana hem de cantar una cançoneta a la Vella i tallar-li una cama!
Ai! Quin mal,  pobreta!!!!!!!

Mariona.

A quatre mans...

Us escric quatre ratlles per comentar-vos que a partir d'avui, i a petició de l'altre part, aquest bloc l'escriurem a quatre mans. La meva germaneta petita, la Mariona, ha insistit que hi volia participar, i després de celebrar reunió i assemblea, hem decidit per quòrum que ens anirem repartin els escrits. Un dia ella, un dia jo, potser un altre dia totes dues alhora... en fi... aquestes coses que passen quan ja es forma part d'una societat!!!

Això si, l'ordre serà totalment aleatori!! Sempre dependrà de qui en tingui més o menys ganes.

Tinc son !!!!

Aquesta última setmana ha estat bastant mogudeta.
Per començar, m'he hagut de quedar a dinar a l'escola més dies dels que em quedo habitualment -que és un-. Quan pregunto per què, la mama em diu que l'avi no està gaire fi i que s'està amb la iaia a barcelona. Jo no ho acabo d'entendre, però vaja, la qüestió és que no em fa gaire gràcia això de quedar-me a dinar a l'escola.
Si intentem veure'n la part positiva, doncs mira, que he anat amb els amiguets de l'escola al teatre, a veure un espectacle que es diu "Tot Bufant". Em va agradar moltissim. Són dos músics que fan música amb qualsevol cosa que tinguin entre mans i que es pugui bufar. Si podeu, aneu-hi!!!
Qué més, qué més... ah si!! aquest cap de setmana, a Mataró hi ha hagut la fira de l'arbre i la natura. Hi vaig anar amb els papes i la Mariona. Allà em vaig trobar  la Queralt gran, i mentre uns papes xerraven  amb els altres papes, la Queralt, la Mariona i jo, vinga a jugar i a córrer, fins i tot vàrem donar menjar a unes gallines que hi havia per allà perquè els nens les miressin.

I per acabar-ho d'adobar, aquesta passada nit, la Mariona tenia mal de panxa i vinga a plorar, i els papes amunt i avall, i jo que tinc el son tan fi, doncs au, a despertar-se cada dos per tres... uauuuuu......... quina son que tinc!!!!!!

De cuines i cuinetes

Aquest cap de setmana que ha passat he fet una cosa que ja feia temps que tenia pendent i no acabava de decidir-me: He fet la meva primera introspecció en el món de la cuina!!

Doncs si amics i amigues!  Dissabte, apa, em vaig col·locar el davantal -que m'anava una mica gran, però ja feia el fet-, i som-hi! a cuinar s'ha dit!!
Vaig fer galetes, primer amb la mama, que em va ajudar a recopilar tots els ingredients, i després amb el papa, que em va ajudar una mica -és que li feia il·lusió, pobret-. Si, si, vaig fer una bona plata de galetes!!!
I mira que no és per dir-ho, però em van sortir boníssimes! Fins i tot vaig fer una tortuga-galeta!
Els pares la mar de contents, només feien que menjar-ne, i jo, joiosa que no us ho podeu imaginar...
Va ser una experiència molt divertida... Ja li he dit a la mama que sempre que hagi de cuinar, jo l'ajudaré, i així anirà més ràpida...