Amics

Eps! hola! Ja torno a ser per aquí!

Aquests dies m'he adonat d'una cosa: Que és molt important tenir amics, i tenir-los per tot arreu.

Això vé perquè el cap de setmana passat vaig anar amb els papes a casa de l'Eulàlia i la Queralt.

Els meus pares es veu que varen quedar amb els seus amics, la Montse i en Joan Carles. L'Eulàlia i la Queralt són les seves filles. Doncs el que deia, que varem anar a dinar a casa seva. Ells viuen a Barcelona.

Va ser un dia molt xulo. Al matí varem anar a jugar al parc, als gronxadors. L'Eulàlia em va ensenyar una patins nous la mar de guais que li varen dur els reis. I com que la Queralt també en tenia uns, i més o menys fem servir el mateix número, me'ls va deixar. Ostres tu. Quin descobriment! Això d'anar sobre rodes és tot un invent. Em va encantar. Vaja, que l'Eulàlia i jo varem estar-nos bona part del matí amunt i avall amb els patins.

Després tots vam marxar cap a casa seva a dinar. La Queralt, la Mariona, l'Eulàlia i jo varem dinar macarrons amb tomàquet a la nostra tauleta. I patates, i pastís de xocolata...mmmmm... i després, mentre els nostres pares dinaven i xerraven de les seves coses, nosaltres jugavem  i jugavem, i reiem, i jugavem, i cantavem, i ballavem, i jugavem.....

Doncs després, al vespre, quan ja erem a casa, pensava que a més a més dels amiguets de l'escola, també és molt important tenir amics amb els que jugar fora d'aquest entorn. Tinc les amiguetes de Barcelona, i tinc les amiguetes de Sabadell (la Irene i l'Aitana), també en tinc a Mataró, fora de l'escola, la Queralt gran, i la Júlia, i la Clàudia, i l'Octavi. Moltes tardes, quan vaig a recollir a la Mariona amb la mama, també em trobo a la Muriel o a en Martí, i juguem una estoneta, i a vegades també fins i tot trobo a la Laia pel carrer, quan surt de l'escola, i si tenim temps, també juguem.
Ostres, mira que és xulo això de tenir amics!!!

Una nit al museu

Encara que molts (o alguns) (o pocs) us sorprengueu que torni a escriure tant aviat, m'he fet el ferm propòsit d'intentar com a mínim escriure un cop per setmana.
Aquest diumenge passat vaig anar al teatre, amb la mama, a veure "Una nit al museu", de Gralla manufactures teatrals. La història va de dos vigilants -en Sisi i en Nosi-, que treballen a un museu d'art molt important, en el torn de nit. Passen tota una nit sencera al museu, i el que fan per no avorrir-se i matar el temps, a més a més han de tenir cura d'un quadre molt important que tenen de fa poquet al museu, "El rei", la pintura més important del gran artista clàssic Ruben Marchandt. Vaja, que els hi passa tot un seguit d'històries i aventures que fan que riguis molt i molta estona.

Quatre!!!

Aquestes festes de Nadal m’han anat super bé, primer de tot he jugat moltíssim, els reis m’han portat molts regals, -fins i tot una bici vermella super xula-, i a més a més he rebut molts regals, perquè m’he fet gran, ja en tinc QUATRE!!! Ostres, i sóc la més gran de la classe!!! Ara tots m’han de fer cas, que sóc la veu de l’experiència.

La mama també em diu que ara he de fer més de germana gran de la Mariona, i jo ja la renyo i li dóno bons consells, i no tants bons, però vaja...no passa res.
El dia del meu aniversari varen venir els cosins a casa, també va venir la Queralt, la meva amiga, que fa els anys un parell de dies abans que jo. Doncs això, que varen venir tots a casa i varem berenar sucs i pastis de xocolata, vaig bufar les espelmes,  hi havia llaminadures, i ens varem passar tota la tarda jugant i fent l’animal. El papa al vespre feia una mica de mala cara i deia que estava molt esgotat –no sé pas perquè-, si la que no parava de jugar era jo!!!

Malsons

Eps!

Avui ja és dimecres, i aquests dies he de dir que han estat bastant tranquils.
L'escola va com sempre, que  quan em quedo a dinar m'empipo i no m'agrada. La piscina també va com sempre, que ja m'agrada més, però em fa mandra anar-hi! -I mira que allà estic com peix a l'aigua!- Però el temps passa volant, i au, a casa a sopar i a dormir!

I a sobre, ara, quan arriba el vespre em resisteixo a anar a dormir. No vull !!! No vull que em visitin els malsons. No m'ho passo gaire bé, i es qué hi ha nits, que em desperto tota amarada de suor i plorant i cridant perquè he tingut malsons. Llavors ha de venir la mama o el papa i estar-se una bona estona amb mi i deixar el llum de l'habitació encès. Nomès vull que arribi l'hora de llevar-se. No sé... això dels malsons mira que és un mal invent!!! Per què coi han d'existir? Hi ha algú que tingui un remei cassolà per allunyar-los?

Creixerem en una terra lliure!

Bon dia, amics!! Aquest era el lema de la pancarta que varem fer amb un grupet d'amiguetes per tal de poder afegir-nos a la manifestació de l'11 de setembre a barcelona. Ens ho varem passar super bé! Al matí ens varem trobar amb els amics i els pares de tots plegats, per tal d'organitzar-nos i començar a dibuixar i pintar la pancarta. I a la tarda, vinga! després d'un bon dinaret, i una estona de jugar i anar gronxadors amunt i avall, cap a la manifestació! Va ser un èxit! Tothom ens mirava i fotografiava. Fins i tot varem rebre més d'un aplaudiment. Total, que n'estic més que orgullosa d'aquesta meva primera mani en actiu!!!!

Cada dia el mateix...

Ahir vaig començar l'escola.
Al principi no em va desagradar, allà hi vaig trobar dos amiguets, la Adriana i en Carlos, i mira, vulguis que no, això sempre ajuda. El pati és molt gran, té un sorrall i un tobogan molt divertit i ple d'obstacles.
Ahir hi vaig anar al matí, el pare em va venir a recollir, varem anar a dinar a casa, i a la tarda la mare m'hi va tornar a portar, cosa que ja em va fer pujar la mosca al nas.
A la tarda, els pares varen venir a buscar-me i tots junts varem anar a recollir a la Mariona, que tot just veure'ns, es va posar a plorar d'emoció, pobreta. - I és que ens estima molt-.
El problema ha vingut aquest matí, quan la mare, havent esmorzat tots plegats, agafa la meva cartera i em diu: - vinga Joana, anem cap a l'escola !- 
No m'ho podia creure -UNA ALTRA VEGADA!!!!!!!!!!!- AIXÒ NO HO RESISTIRÈ!!!!!!!!!!
M'he entristit, i  de cop  he començat a plorar com una magdalena. La mare intentatava consolar-me, però no hi ha hagut manera, he plorat tot el camí fins a la porta de l'escola...
I avui, a l'hora de dinar, he preguntat als pares perquè he d'anar sempre a l'escola, dia si dia també, no pot ser, no ho entenc, la història es repeteix dia rera dia.... Sort que aviat vé el cap de setmana!!!!

Aquesta setmana ja és la última que estic de vacances. Diu la mama que la setmana vinent aniré a una escola nova -de fet, ja fa més d'un mes que m'està matxacant amb aquest tema-, que si tindré amiguets nous, que si sóc més gran, patatim i patatam.... Vaja, la cosa és que em volen convèncer de no sé què....
Ja conec l'escola, perquè sempre que hi passo amb la mama o el papa per davant, ja em recorden per enèsima vegada que aquella serà la meva escola nova!
A més a més, la Mariona, la meva germaneta, de qui us vaig parlar en l'anterior post, també anirà a escoleta nova, -bé, a la seva primera escoleta, per ser més exactes-, que és on jo anava fins ara, a les Figueretes, i jo com que ja m'ho conec de sobres, m'he ofert molt amablement a acompanyar-la i recollir-la (la mama diu que també vindrà, que jo sola no hi puc anar), i així li anirè explicant tots els secrets, amagatalls, i manies de les mestres,  del que serà  la seva nova escoleta durant un parell d'anys.