Hola, amics!
Avui m'he decidit a escriure sobre aquest personatge que, si més no, trobo curiós. De fet tothom, a l'escoleta, al carrer, l'anomena vella quaresma, però a casa de tota la vida li hem dit vella xaruga. És una dona simpàtica, i que no sé per què -m'ho han explicat, però no ho acabo d'entendre- té set cames. Bé, ara ja només n'hi queden tres, perquè cada setmana n'hi tallen una. A l'escoleta la hi tallem els divendres, fem una cançoneta que m'agrada molt i ja me la sé de memòria. A la plaça de la Peixateria, al costat de casa, hi vaig els diumenges amb els pares i també la hi tallen. Abans, però, fan la tira de comèdia. Canten, fan versos i rodolins, i fins que no aconsegueixen tallar-la-hi passa una estonada llarga!!! Però a mi m'agrada, perquè el papa em puja a les seves espatlles i jo faig com si fos un gegant!!!
Avui m'he decidit a escriure sobre aquest personatge que, si més no, trobo curiós. De fet tothom, a l'escoleta, al carrer, l'anomena vella quaresma, però a casa de tota la vida li hem dit vella xaruga. És una dona simpàtica, i que no sé per què -m'ho han explicat, però no ho acabo d'entendre- té set cames. Bé, ara ja només n'hi queden tres, perquè cada setmana n'hi tallen una. A l'escoleta la hi tallem els divendres, fem una cançoneta que m'agrada molt i ja me la sé de memòria. A la plaça de la Peixateria, al costat de casa, hi vaig els diumenges amb els pares i també la hi tallen. Abans, però, fan la tira de comèdia. Canten, fan versos i rodolins, i fins que no aconsegueixen tallar-la-hi passa una estonada llarga!!! Però a mi m'agrada, perquè el papa em puja a les seves espatlles i jo faig com si fos un gegant!!!
Oi que és maca?
2 comentaris:
Hola Joana,
he trobat el teu blog de casualitat, a través del blog del teu pare que la meva mare segueix des de fa no gaire. A ma mare li ha fet gràcia llegir-lo entre d'altres coses perquè jo també em podia haver dit Joana, tot i que al final em dic Berta, i perquè vaig néixer el mateix any que tu, bé, tot i que uns mesos més tard, al setembre.
Jo no tinc blog, la meva mare tot just fa un mes i poc que té el seu, o sigui que no és gaire probable que tingui temps de fer-ne un altre per a mi, tenint en compte el poc temps que té... però he de dir que li ha agradat molt la idea. O sigui que de part de totes dues, felicitats, trobo que per l'edat que tens escrius molt bé :-)
Hola Berta,
Ala!, així que totes dues som del 2007! Si aquest any vam néixer tu i jo, vol dir que va ser una bona anyada -l'autoestima, que no falti. Gràcies per escriure'm, Berta: m'ha fet molta il·lusió. El meu blog va tira-tira -no és com el del papa, que de tantes coses que té per dir li vessen. I si escric una micona bé és perquè la mama i el papa m'ajuden, no et pensis tu que he nascut ensenyada...
A veure si un dia ens trobem i ens ensenyem les juguetes i juguem una bona estona! -pensa que no calen gaires joguines per xalar. No hem de perdre de vista -això el papa ho diu molt- que hi ha vida més enllà del blog, i és la més important de totes les vides que vivim.
Un petó molt gros, Berta!
Joana
Publica un comentari a l'entrada