dimecres, 15 d’abril de 2009

Com esteu, gent!
Ahir ja vaig començar a anar a l'escoleta. Ja en tenia ganes, la veritat. No és que a casa no m'ho passés bé, però els pares em van fer una mica la vida impossible. Cada dos per tres em preguntaven si tenia ganes de fer pipí. I apa, cap a la gibrelleta! I jo, sincerament, no em venia de gust fer el meu pipí allà dins. Jo amb el meu bolquer ja sóc feliç, no m'he de procupar de res. Però mira, tant a la mama com al papa se'ls va ficar al cap que havia de portar calcetes i dir adéu al bolquer. Ah no!, per això sí que no hi passo!!! De fet em sabia greu per ells, perquè la mama feia cara d'estar esgotada, i el papa es posava una mica nerviós.

Al final es veu que ho varen entendre i es van adonar que era una missió impossible.

Primera batalla guanyada!!!

2 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

no saps pas com t'entenc, Joana. Els meus pares, sobretot la mare, es passen el dia preguntant-me si he fet caca, si en tinc ganes, si ves quina pudor et fan les caques, aquest estiu sense bolquer, ja ho veuràs, mira quina gibrelleta més maca que tens... com si jo no m'adonés que em volen enredar però jo faig com si res i la miro amb cara de no entendre res i la mare sospira i fa és clar encara ets molt petita... sí, sí, mare, marona, i el temps que ho vull ser...

JOANA ha dit...

És que estan obsessionats amb les nostres caques. De vegades sembla que no vulguin res més de nosaltres, com si tinguessin plantes per femar, tu. I jo sóc una nena, no un budell de fer caca!

I després, quan no fem cas de les seves curolles, encara se n'estranyen. Ai, els grans!...

Joana