Qui dia passa...

Feia temps...

2011-10-20T12:47:00.000-07:00

Ara feia temps que no escriviem. Bé, de fet jo no escrivia (La Mariona encara no en sap, i em diu el que he de posar). He estat bastant atabalada i he anat molt de bòlit.
Jo he començat una nova etapa. Ara ja faig P4, i vaig a la classe dels Conills. En sé un munt, ja, d'aquests animalons! Aquest curs també faig música, que és tot un descobriment per mi. Cantem, ballem, i m'ho passo la mar de bé.
La setmana entre una cosa i una altra la tinc massa plena, i a més a més, el dissabte, per acabar-ho d'adobar, vaig a la piscina. Això és una de les coses que no vull deixar de fer. Ara ja li he trobat la gràcia a l'aigua, i m'encanta estar-me allà dins com un peix!! A més, m'han passat al grup dels que ja en sabem més, i n'estic d'allò més cofoia!!
La Mariona també va un parell de dies a la piscina, però ella hi va amb el papa, i encara no en sap prou. Ella encara va a l'escoleta, a la classe de Les Diablesses, i això vol dir que aquest curs serà l'últim que farà a l'escoleta. El curs vinent ja vindrà a la meva escola (l'escola dels grans), això si, ella anirà amb el grup dels petitons (els Cargols). La mama diu que ella també en té moltes ganes.
També faig anglès a l'escola, i ja en sé un munt! sé dir hello, bye-bye, yes...
Vaja, que l'estiu s'ha acabat i ara ja hem tornat a aquella rutina tan maca...

.... Dos!!

2011-06-04T05:31:00.000-07:00

Avui faig dos anys. En aquest temps m'ha passat moltes coses, i moltes d'altres encara no.
He rebut un munt de regals i felicitacions, però la que més m'ha agradat, la del meu pare.
Us la transcric:

"Avui és l’aniversari de la Mariona. I el meu també. N’ha fets dos, i per tant li duc un avantatge de quaranta-tres anys. Si l’expectativa de vida continua augmentant, un dia m’atraparà: jo criaré malves i ella tindrà més anys dels que tindré jo quan faré cuec.
Però hi ha un punt en què jo sempre aniré per davant del vent: el de la memòria. La Mariona no recordarà res d’aquests primers anys de la seva existència. Jo sí que me’n recordaré. Evocaré el desplegament d’energia que feien necessàries quatre mans per canviar-li els bolquers (així a casa com a l’escoleta). El son primíssim, les nits del lloro. Les botzinades, la manipulació barroera de tot, la trencadissa dels contes, les rebequeries fragoroses, les crisis víriques, les cançons balbuces, les ploralles a la piscina, els braços cargolats a les cames del pare...
Ella no ho retindrà, tot això. Jo sí. Ni que sigui perquè ho acabo d’escriure. Jo hauré viscut dues vides: la seva i la meva (i la de la Joana). La vida de la planta que creix i la de les mans que l’aspren. Aquest partit, doncs, el guanyo jo. Ja arribaran els dies que perdré per golejada."

Per molts anys papa!!!!

Mariona
P.S.: La Joana també et diu per molts anys i molts petons!!!

I no et preocupis, ja et guardarem un tall de pastís!!!

Eii!!! Ens agrada Sant Jordi!!!!

2011-04-23T01:21:00.000-07:00

Ostres tu, que xulo!!!
Avui és Sant Jordi, i ja fa un parell de dies que ho noto en l'ambient! La gent està com més contenta, tothom de bon humor, ple de parades de llibres i contes, els balcons amb l'estelada o la senyera, i avui.... avui....avui.... ja ha arribat!!! Sant Jordi ja és aquí!!!

Com que la mama m'ha explicat que en aquest dia la gent regala una rosa, o un llibre, o tot plegat, a qui més estima, doncs mira, nosaltres li regalem aquest petit escrit i una rosa ben grossa i maca al papa, que és com el nostre Sant Jordi, i bé que s'ho mereix, pobret!!!!
Papa, un petonàs ben fort i una abraçada!!!!
T'estimem mooooolt!!!!!!!!!
Mariona i Joana.

P.S.: La mama diu que també s'afegeix a l'estimada i petonada!!!
-mama: a veure si et fas un bloc propi per dir el que pensis, eh!!!-

Vacances

2011-04-21T04:14:00.000-07:00

Benvinguts i bentrobats!!!

Aquesta setmana estem de vacances! Ja fa dies que no anem a escola, i això ens està la mar de bé, perquè ens passem molta estona amb el papa i amb la mama, juguem molt, anem molt al parc, i fem coses super xules i divertides tot el dia!!!
L'altre dia, la Mariona es va estrenar com a espectadora d'una obra de teatre. Bé, més que una obra era un pallasso que feia tonteries, però la Mariona va riure molt i no va perdre passada!!
El papa i la mama varen dir que havia passat la prova, i que a partir d'ara m'acompanyaria molt més a les meves cites culturals!! -ja veus- com si això fós tant important....
Ah! com que aquests dies això toca, a la cuina hem penjat una vella quaresma. Ara només li queda una cama, però aquest diumenge li tallarem, i ja podrem menjar-nos la mona!!! La meva serà tota tota de xocolata, i la mama m'ha dit que tindrà una sorpresa molt guai!

Bé gent, us deixo que el papa ens està acabant de fer el dinar, i és que aquesta tarda he quedat amb la Queralt per anar a la placeta amb les bicis!!! visca!!!!!!!!!!

H2O

2011-03-18T08:46:00.000-07:00

Hola amics!

Avui em ve de gust explicar-vos els meus petits avenços en el tema aqüàtic. De ben petita que vaig a piscina, un parell de dies a la setmana. Al principi no m'agradava gens, l'aigua em feia por, i tremolava només de pensar que hi havia d'anar. Quan el papa em deixava allà, em feia un tip de bramar. Després, de mica en mica, m'hi vaig anar acostumant, i ara ja fa una bona temporada (més d'un any) que hi vaig la mar de contenta, i desitjant que arribi l'hora d'anar-hi. Si fós per mi, hi aniria cada dia!! A més a més, hi vaig amb el papa, que em porta amb la bicicleta, i a mi m'agrada pler!! Em poso el casc, agafo la bossa de piscina.... i apa! Cap allà!

Al principi, quan em ficava a l'aigua no em separava dels braçalets, del xurro, i de la meva fe. Però ara... ostres!! ni braçalets ni mandangues! M'encanta ensenyar-li al papa, quan em ve a recollir, com em llenço a l'aigua i vaig a recollir un braçalet que expressament he aviat ben lluny per poder demostrar les meves habilitats sub-aqüàtiques. I és que... mira que s'hi està bé a l'aigua!!!

Joana

Adéu a en Carnestoltes!

2011-03-10T05:02:00.000-08:00

Hola amics!
Aquests dies, totes dues hem anat molt de bòlit. Que si pensant de què ens podiem disfressar, que si fent les disfresses, que si pintar la cara, que ara la despintem... vaja, que no hem parat!
Jo, a l'escoleta em vaig disfressar amb robes de tots colors, i barrets i garlandes que els pares varen anar recollint i portant perquè tots els nens ens puguessim disfressar. Demà farem una festa, i vindràn tots els pares, i menjarem pastissos i ballarem amb en Figueret, i li direm hola a la Vella Quaresma, que avui ja ha arribat a l'escoleta, i diuen que s'hi quedara set setmanes!

La meva germana, la Joana, m'ha explicat que també varen fer festetes a la seva escola, que es va disfressar de maduixa i varen fer galetes de xocolata. Ahir va aparèixer amb la cara plena de llàgrimes negres, i em va dir que havien plorat la mort d'en Carnestoltes, fins i tot em va passar una foto, que sense el seu consentiment -no tinc ganes de discutir- la penjo aqui perquè la veieu. Ella diu que també hi ha anat la Vella Quaresma, però em penso que ho diu per no ser menys que jo.
Doncs au, el papa diu que ara cada setmana hem de cantar una cançoneta a la Vella i tallar-li una cama!
Ai! Quin mal, pobreta!!!!!!!

Mariona.

A quatre mans...

2011-02-22T01:36:00.000-08:00

Us escric quatre ratlles per comentar-vos que a partir d'avui, i a petició de l'altre part, aquest bloc l'escriurem a quatre mans. La meva germaneta petita, la Mariona, ha insistit que hi volia participar, i després de celebrar reunió i assemblea, hem decidit per quòrum que ens anirem repartin els escrits. Un dia ella, un dia jo, potser un altre dia totes dues alhora... en fi... aquestes coses que passen quan ja es forma part d'una societat!!!

Això si, l'ordre serà totalment aleatori!! Sempre dependrà de qui en tingui més o menys ganes.

Tinc son !!!!

2011-02-15T04:45:00.000-08:00

Aquesta última setmana ha estat bastant mogudeta.
Per començar, m'he hagut de quedar a dinar a l'escola més dies dels que em quedo habitualment -que és un-. Quan pregunto per què, la mama em diu que l'avi no està gaire fi i que s'està amb la iaia a barcelona. Jo no ho acabo d'entendre, però vaja, la qüestió és que no em fa gaire gràcia això de quedar-me a dinar a l'escola.
Si intentem veure'n la part positiva, doncs mira, que he anat amb els amiguets de l'escola al teatre, a veure un espectacle que es diu "Tot Bufant". Em va agradar moltissim. Són dos músics que fan música amb qualsevol cosa que tinguin entre mans i que es pugui bufar. Si podeu, aneu-hi!!!
Qué més, qué més... ah si!! aquest cap de setmana, a Mataró hi ha hagut la fira de l'arbre i la natura. Hi vaig anar amb els papes i la Mariona. Allà em vaig trobar la Queralt gran, i mentre uns papes xerraven amb els altres papes, la Queralt, la Mariona i jo, vinga a jugar i a córrer, fins i tot vàrem donar menjar a unes gallines que hi havia per allà perquè els nens les miressin.

I per acabar-ho d'adobar, aquesta passada nit, la Mariona tenia mal de panxa i vinga a plorar, i els papes amunt i avall, i jo que tinc el son tan fi, doncs au, a despertar-se cada dos per tres... uauuuuu......... quina son que tinc!!!!!!

De cuines i cuinetes

2011-02-02T01:59:00.000-08:00

Aquest cap de setmana que ha passat he fet una cosa que ja feia temps que tenia pendent i no acabava de decidir-me: He fet la meva primera introspecció en el món de la cuina!!

Doncs si amics i amigues! Dissabte, apa, em vaig col·locar el davantal -que m'anava una mica gran, però ja feia el fet-, i som-hi! a cuinar s'ha dit!!
Vaig fer galetes, primer amb la mama, que em va ajudar a recopilar tots els ingredients, i després amb el papa, que em va ajudar una mica -és que li feia il·lusió, pobret-. Si, si, vaig fer una bona plata de galetes!!!
I mira que no és per dir-ho, però em van sortir boníssimes! Fins i tot vaig fer una tortuga-galeta!
Els pares la mar de contents, només feien que menjar-ne, i jo, joiosa que no us ho podeu imaginar...
Va ser una experiència molt divertida... Ja li he dit a la mama que sempre que hagi de cuinar, jo l'ajudaré, i així anirà més ràpida...

Amics

2011-01-26T05:02:00.000-08:00

Eps! hola! Ja torno a ser per aquí!

Aquests dies m'he adonat d'una cosa: Que és molt important tenir amics, i tenir-los per tot arreu.

Això vé perquè el cap de setmana passat vaig anar amb els papes a casa de l'Eulàlia i la Queralt.

Els meus pares es veu que varen quedar amb els seus amics, la Montse i en Joan Carles. L'Eulàlia i la Queralt són les seves filles. Doncs el que deia, que varem anar a dinar a casa seva. Ells viuen a Barcelona.

Va ser un dia molt xulo. Al matí varem anar a jugar al parc, als gronxadors. L'Eulàlia em va ensenyar una patins nous la mar de guais que li varen dur els reis. I com que la Queralt també en tenia uns, i més o menys fem servir el mateix número, me'ls va deixar. Ostres tu. Quin descobriment! Això d'anar sobre rodes és tot un invent. Em va encantar. Vaja, que l'Eulàlia i jo varem estar-nos bona part del matí amunt i avall amb els patins.

Després tots vam marxar cap a casa seva a dinar. La Queralt, la Mariona, l'Eulàlia i jo varem dinar macarrons amb tomàquet a la nostra tauleta. I patates, i pastís de xocolata...mmmmm... i després, mentre els nostres pares dinaven i xerraven de les seves coses, nosaltres jugavem i jugavem, i reiem, i jugavem, i cantavem, i ballavem, i jugavem.....

Doncs després, al vespre, quan ja erem a casa, pensava que a més a més dels amiguets de l'escola, també és molt important tenir amics amb els que jugar fora d'aquest entorn. Tinc les amiguetes de Barcelona, i tinc les amiguetes de Sabadell (la Irene i l'Aitana), també en tinc a Mataró, fora de l'escola, la Queralt gran, i la Júlia, i la Clàudia, i l'Octavi. Moltes tardes, quan vaig a recollir a la Mariona amb la mama, també em trobo a la Muriel o a en Martí, i juguem una estoneta, i a vegades també fins i tot trobo a la Laia pel carrer, quan surt de l'escola, i si tenim temps, també juguem.
Ostres, mira que és xulo això de tenir amics!!!

Una nit al museu

2011-01-19T05:28:00.000-08:00

Encara que molts (o alguns) (o pocs) us sorprengueu que torni a escriure tant aviat, m'he fet el ferm propòsit d'intentar com a mínim escriure un cop per setmana.
Aquest diumenge passat vaig anar al teatre, amb la mama, a veure "Una nit al museu", de Gralla manufactures teatrals. La història va de dos vigilants -en Sisi i en Nosi-, que treballen a un museu d'art molt important, en el torn de nit. Passen tota una nit sencera al museu, i el que fan per no avorrir-se i matar el temps, a més a més han de tenir cura d'un quadre molt important que tenen de fa poquet al museu, "El rei", la pintura més important del gran artista clàssic Ruben Marchandt. Vaja, que els hi passa tot un seguit d'històries i aventures que fan que riguis molt i molta estona.

Quatre!!!

2011-01-12T04:10:00.000-08:00

Aquestes festes de Nadal m’han anat super bé, primer de tot he jugat moltíssim, els reis m’han portat molts regals, -fins i tot una bici vermella super xula-, i a més a més he rebut molts regals, perquè m’he fet gran, ja en tinc QUATRE!!! Ostres, i sóc la més gran de la classe!!! Ara tots m’han de fer cas, que sóc la veu de l’experiència.

La mama també em diu que ara he de fer més de germana gran de la Mariona, i jo ja la renyo i li dóno bons consells, i no tants bons, però vaja...no passa res.
El dia del meu aniversari varen venir els cosins a casa, també va venir la Queralt, la meva amiga, que fa els anys un parell de dies abans que jo. Doncs això, que varen venir tots a casa i varem berenar sucs i pastis de xocolata, vaig bufar les espelmes, hi havia llaminadures, i ens varem passar tota la tarda jugant i fent l’animal. El papa al vespre feia una mica de mala cara i deia que estava molt esgotat –no sé pas perquè-, si la que no parava de jugar era jo!!!

Malsons

2010-09-22T05:06:00.000-07:00

Eps!

Avui ja és dimecres, i aquests dies he de dir que han estat bastant tranquils.
L'escola va com sempre, que quan em quedo a dinar m'empipo i no m'agrada. La piscina també va com sempre, que ja m'agrada més, però em fa mandra anar-hi! -I mira que allà estic com peix a l'aigua!- Però el temps passa volant, i au, a casa a sopar i a dormir!

I a sobre, ara, quan arriba el vespre em resisteixo a anar a dormir. No vull !!! No vull que em visitin els malsons. No m'ho passo gaire bé, i es qué hi ha nits, que em desperto tota amarada de suor i plorant i cridant perquè he tingut malsons. Llavors ha de venir la mama o el papa i estar-se una bona estona amb mi i deixar el llum de l'habitació encès. Nomès vull que arribi l'hora de llevar-se. No sé... això dels malsons mira que és un mal invent!!! Per què coi han d'existir? Hi ha algú que tingui un remei cassolà per allunyar-los?

Creixerem en una terra lliure!

2010-09-13T05:20:00.000-07:00

Bon dia, amics!! Aquest era el lema de la pancarta que varem fer amb un grupet d'amiguetes per tal de poder afegir-nos a la manifestació de l'11 de setembre a barcelona. Ens ho varem passar super bé! Al matí ens varem trobar amb els amics i els pares de tots plegats, per tal d'organitzar-nos i començar a dibuixar i pintar la pancarta. I a la tarda, vinga! després d'un bon dinaret, i una estona de jugar i anar gronxadors amunt i avall, cap a la manifestació! Va ser un èxit! Tothom ens mirava i fotografiava. Fins i tot varem rebre més d'un aplaudiment. Total, que n'estic més que orgullosa d'aquesta meva primera mani en actiu!!!!

Cada dia el mateix...

2010-09-09T07:02:00.000-07:00

Ahir vaig començar l'escola.
Al principi no em va desagradar, allà hi vaig trobar dos amiguets, la Adriana i en Carlos, i mira, vulguis que no, això sempre ajuda. El pati és molt gran, té un sorrall i un tobogan molt divertit i ple d'obstacles.
Ahir hi vaig anar al matí, el pare em va venir a recollir, varem anar a dinar a casa, i a la tarda la mare m'hi va tornar a portar, cosa que ja em va fer pujar la mosca al nas.
A la tarda, els pares varen venir a buscar-me i tots junts varem anar a recollir a la Mariona, que tot just veure'ns, es va posar a plorar d'emoció, pobreta. - I és que ens estima molt-.
El problema ha vingut aquest matí, quan la mare, havent esmorzat tots plegats, agafa la meva cartera i em diu: - vinga Joana, anem cap a l'escola !-
No m'ho podia creure -UNA ALTRA VEGADA!!!!!!!!!!!- AIXÒ NO HO RESISTIRÈ!!!!!!!!!!
M'he entristit, i de cop he començat a plorar com una magdalena. La mare intentatava consolar-me, però no hi ha hagut manera, he plorat tot el camí fins a la porta de l'escola...
I avui, a l'hora de dinar, he preguntat als pares perquè he d'anar sempre a l'escola, dia si dia també, no pot ser, no ho entenc, la història es repeteix dia rera dia.... Sort que aviat vé el cap de setmana!!!!

2010-09-01T05:21:00.000-07:00

Aquesta setmana ja és la última que estic de vacances. Diu la mama que la setmana vinent aniré a una escola nova -de fet, ja fa més d'un mes que m'està matxacant amb aquest tema-, que si tindré amiguets nous, que si sóc més gran, patatim i patatam.... Vaja, la cosa és que em volen convèncer de no sé què....
Ja conec l'escola, perquè sempre que hi passo amb la mama o el papa per davant, ja em recorden per enèsima vegada que aquella serà la meva escola nova!
A més a més, la Mariona, la meva germaneta, de qui us vaig parlar en l'anterior post, també anirà a escoleta nova, -bé, a la seva primera escoleta, per ser més exactes-, que és on jo anava fins ara, a les Figueretes, i jo com que ja m'ho conec de sobres, m'he ofert molt amablement a acompanyar-la i recollir-la (la mama diu que també vindrà, que jo sola no hi puc anar), i així li anirè explicant tots els secrets, amagatalls, i manies de les mestres, del que serà la seva nova escoleta durant un parell d'anys.

Hi torno!!

2010-08-26T04:04:00.000-07:00

Començarè dient que cap excusa és bona (tot i que en tinc un grapat!), per haver faltat tant de temps a aquestes cites blogaires.
La meva vida ha canviat bastant, i això que és curteta ara com ara.
Per començar, ara el blog l'haurè de compartir amb una altra personeta que corre per casa meva des del juny de l'any passat: És la Mariona.
Almenys puc dir que jo sóc la seva germana gran, i que com a tal, li puc ensenyar un munt de coses noves i ajudar-la en tot allò que pugui.
Bé, intentarè anar passant per aquí més sovint i anar-vos fent partíceps de totes les aventures i desventures.
Fins aviat!!!

2009-04-15T05:26:00.000-07:00

Com esteu, gent!

Ahir ja vaig començar a anar a l'escoleta. Ja en tenia ganes, la veritat. No és que a casa no m'ho passés bé, però els pares em van fer una mica la vida impossible. Cada dos per tres em preguntaven si tenia ganes de fer pipí. I apa, cap a la gibrelleta! I jo, sincerament, no em venia de gust fer el meu pipí allà dins. Jo amb el meu bolquer ja sóc feliç, no m'he de procupar de res. Però mira, tant a la mama com al papa se'ls va ficar al cap que havia de portar calcetes i dir adéu al bolquer. Ah no!, per això sí que no hi passo!!! De fet em sabia greu per ells, perquè la mama feia cara d'estar esgotada, i el papa es posava una mica nerviós.

Al final es veu que ho varen entendre i es van adonar que era una missió impossible.

Primera batalla guanyada!!!

la vella xaruga

2009-03-24T07:33:00.000-07:00

Hola, amics!

Avui m'he decidit a escriure sobre aquest personatge que, si més no, trobo curiós. De fet tothom, a l'escoleta, al carrer, l'anomena vella quaresma, però a casa de tota la vida li hem dit vella xaruga. És una dona simpàtica, i que no sé per què -m'ho han explicat, però no ho acabo d'entendre- té set cames. Bé, ara ja només n'hi queden tres, perquè cada setmana n'hi tallen una. A l'escoleta la hi tallem els divendres, fem una cançoneta que m'agrada molt i ja me la sé de memòria. A la plaça de la Peixateria, al costat de casa, hi vaig els diumenges amb els pares i també la hi tallen. Abans, però, fan la tira de comèdia. Canten, fan versos i rodolins, i fins que no aconsegueixen tallar-la-hi passa una estonada llarga!!! Però a mi m'agrada, perquè el papa em puja a les seves espatlles i jo faig com si fos un gegant!!!

Oi que és maca?

Novetats

2009-02-27T03:18:00.000-08:00

Hola, gent!!!!

Mira que n'han passat de coses últimament!

Per començar, ara visc a una altra casa. Amb el papa i la mama, eh!!!, no us penseu pas que m'han desterrat de la seva vida! -ja els agradaria, ja!

Ara les coses han canviat una miqueta (i per a bé). Veig el papa cada dia a la tarda i jugo una miqueta amb ell, que ja ho trobava a faltar.

Fins i tot ara hi ha dies que és el papa el que m'acompanya a l'escoleta, i jo encantada de la vida, tu!

En fi, només us n'he fet cinc cèntims, perquè amb el trasllat i tot plegat he anat bastant atabalada.

Ja us aniré posant al dia, que ara espero poder explicar-vos cosetes molt més sovint!

ANY 9

2009-01-09T04:05:00.000-08:00

Bon any a tothom!!!

Ja hem començat un any nou, almenys això diu la gent, el papa, la mama... tothom.... I jo, si m'ho diuen, m'ho crec. De fet, ultimament trobo que han passat coses diferents. Per exemple, he estat una temporadeta sense anar a l'escoleta, i em passava molts dies jugant amb els cosinets, i moltes estones amb els papes a casa. He donat cops de bastó a un tió i li cantava una cançó mentre li fotia cops, i escolta tu! tot i fer-li pupa, em cagava xocolates i joguines i tot de coses xules. Un altre dia vaig anar amb la mama i els cosins a veure passar tot de carrosses i uns senyors que es diuen reis. Tothom estava content i esverat, però a mi no em va fer gaire gràcia. Fet i fet només feien que llançar-me caramels i em feien pupa al cap!!!! no li vaig trobar el què...
Ahir ja vaig tornar amb la Marina i a veure a tots els meus amiguets: la Laia, l'Àlex, en Dídac, l'Ariadna.... Suposo que això vol dir que he tornat a la normalitat.

La castanyera

2008-10-30T12:55:00.000-07:00

Hola, gent!

No em renyeu, que ja sé que fa molt i molt que passava de vosaltres. I és que sóc una mica fresca -ja m'ho diu la Marina, la meva mestra. Bé, el cas és que us vull explicar una cosa. Resulta que ja fa dies que per allà l'escoleta ha aparegut un personatge que, si més no, em resulta curiós. De cop i volta, en arribar a les Figueretes, em trobo, allà, palplantada en un racó, una senyora que era gran com les iaies -més i tot. S'estava allà asseguda, amb un mocador al cap, i una bufanda, i uns guants, i tota ella molt i molt abrigada (no sè per què, perquè mira que hi fa calor a la meva escoleta!); també tenia una taula davant amb un cistellet tot ple de castanyes i moniatos. Doncs es veu que no s'ha mogut d'allà ni que la punxessin. Ja fa tres o quatre dies que hi és, i quan el papa o la mama em vénen a recollir, em diuen que li digui hola i no sé quantes ximpleries més. Ella no diu res. Total, que jo em pensava que les castanyes que tenia eren per fer bonic. I no. Resulta que es mengen, tu! I són bones, eh? Però la mama sempre em dóna bocinets petits perquè diu que hi pot haver cucs... I què?! En fi, que he descobert que la senyora aquesta es diu Castanyera. De totes maneres, avui m'han dit que li faci un petó, perquè ara ja trigaré a tornar-la a veure... Vaja, que aquí, quan treus l'entrellat d'alguna cosa, aviat s'acaba.

Sant tornem-hi !!

2008-09-22T04:57:00.000-07:00

Hola a tots de nou!

Ara feia dies que no escrivia. I és que entre una cosa i una altra he anat bastant de bòlit. Entre d'altres novetats, ja he començat a anar a la meva escoleta. M'ha agradat tornar a veure els meus companys de jocs, i sobretot en Figueret, el gegant de l'escola. De fet, hi ha cinc nens nous a la meva classe, però tot i que ara no en recordo els noms, són la mar d'eixerits. Ara amb nosaltres s'hi està la Marina, la mestra. A mi m'agrada, i sempre que arribo i marxo l'omplo de petonets.

Com a segona novetat us diré que he començat a anar a piscina. A mi no m'agrada, i el divendres passat, tot i que el papa em va venir a recollir a l'escoleta amb la bici -que m'agrada molt-, i em va dur a fer xip-i-xap, a mi, si voleu que us sigui sincera, això de ficar-me a l'aigua, encara que sigui amb el papa, no em va fer cap gràcia. Em vaig passar l'estona plorant... què vols!!! La mama diu que ja em passarà, però jo, només que m'esmentin això de la piscina o el nom d'en Pere (es vol fer el simpàtic amb mi i no m'agrada), que és el nostre monitor de fer xip-i-xap, m'agafa un no sé què i només em surt la paraula NO! NO! i NO!

Cavallets

2008-09-02T14:42:00.000-07:00

Entre ahir i avui, me n'he fet un fart de muntar als cavallets! Us en faig cinc cèntims. La mama té un feix de vals per pujar-hi de gratis, perquè les tietes Núria i Maria són de la Unió de Botiguers de Mataró i mira!... es veu que això dóna privilegis. Però jo sóc petita i no puc pujar-hi sola, i la mama no pot pujar amb mi perquè es mareja, i el papa para poc per Mataró -un panorama més aviat trist, no?

Però vaja! El papa ha fet un pensament i en dues tongades (la d'ahir i la d'avui) ha rescabalat força: he fet un munt de viatges, amb el pesat del papa al meu costat o al meu darrere! El que m'ha agradat més ha estat cavalcar els cavalls, que t'has d'agafar amb totes dues mans a una barra de ferro i vinga per amunt i per avall -és molt txulo! També he pujat al cotxe de bombers, i al jeep, i al cotxe esportiu... Però encara no em deixen pujar a l'olla (que s'hi posen els gambirots i la fan voltar molt de pressa) ni a les cadiretes de les vores, que sembla que volin quan tot plegat fa voltes. Per fer això m'hauré d'esperar a l'any que ve. Paciència...

Però per Nadal hi tornarà a haver cavallets i allà m'hi trobareu!

Un amic nou, en Pep

2008-08-30T21:58:00.000-07:00

Tinc un amic nou: es diu Pep. Fa un pam i mig (dels del papa) i és de drap; té els cabells arrissats i negres, la cara torrada i els peus calçats amb unes vambes blanques i grosses. Diria que ha vingut del nord d'Àfrica. És molt simpàtic. La mama i el papa me'l van posar a les mans tornant de Barcelona, que veníem d'una botiga grandota i molt txula que en diuen Imaginàrium -és una casa de joguines que no te l'acabes, i hi ha una eixida amb un tobogan i una rampa per caminar-hi fent equilibri. Jo no volia marxar. Però mira... ara tinc en Pep. M'agrada molt treure'l a passejar en el cotxet que fins ara era de la nena. Ves, ara la nena es queda a casa i en Pep surt a prendre la fresca. No en feu gaire cas, però, perquè aquestes coses canvien d'un dia per l'altre.

(Tinc un foto d'en Pep: mireu si n'és de guapo!)

El meu primer punt

2008-08-19T07:32:00.000-07:00

Ja ho podeu ben dir: sóc una pupes -ho duc gravat a la cara. Va passar abans-d'ahir. Anava amb la mama i el papa a veure pallassos, a Llavaneres, i al costat de la glorieta, que hi ha unes escales, m'enfilo rabent al primer graó... i patapum!!!, de cap contra la vora esquerdada de la grau. Vaig picar amb el terrat del nas, entre ull i ull, i la sang sortia a rajadoll. Quin mal! Vaig deixar la samarreta de la mama com si vingués de la guerra de Geòrgia, i la del papa déu n'hi do. Sort que teníem la casa dels metges a tocar i vam fer-hi cap amb els talons picant en el cul, jo plorant als braços de la mama, amb un mocador encastat a la cara, el papa esglaiat arrossegant la bicicleta, tothom mirant com si fóssim una atracció de fira...

A cals metges em van agafar de seguida, em van desinfectar la ferida i em van cosir el trau amb un fil i després el van nuar. Un punt, que en diuen. El meu primer punt. I em van tapar l'escletxa i el fil amb dues trinxes d'esparadrap. Feia una fila!... Arribats a casa estava trasbalsada i no vaig voler sopar -amb una galeta ja feia. Però em vaig calmar de seguida i després de la galeta ballava i tot. I a dormir com un sauló, tu.

I és que la vida és feta de patacades que s'han d'agafar amb bon humor, què caram!

Un dia a Sabadell

2008-08-16T11:01:00.000-07:00

Caram! Les vacances en família són plenes de sorpreses d'allò més agradoses. Us en faig cinc cèntims. Divendres vam anar a Sabadell. Feia molt que no veia l'Aitana (que és de la meva quinta) ni la Irene, ni els seus pares, l'Imma i en Joan. La Irene ja sap anar amb bicicleta... de dues rodes! Com s'ho ha fet? Quina enveja! I l'Aitana està ufanosa i al restaurant hem jugat a empaitar-nos, i hem rigut a les totes. Per dinar vaig tastar gambes i fideus -mmmmm!- tot i que havia dinat a casa dels nostres amics de Sabadell. També vam anar a cals pares de l'Imma, que hi tenen un piu-piu i un gatet, i un pati amb rajoletes i ombra, que s'hi està molt fresquet. I després vam anar a cals nostres amics i a l'Aitana i a mi ens van banyar juntes però jo vaig arrencar a plorar perquè l'Imma em va arrebossar el cap amb sabó i això no ho suporto, i no vaig parar de bramar fins que la mama em va treure de la banyera! Buf. I a Llavaneres falta gent, ala.

Demà us explicaré més coses. (I és que us n'he d'explicar una de grossa.) Adéééééú!

Judith

2008-08-16T06:03:00.000-07:00

L'altre dia em vaig acomiadar de la Judith. La Judith és una noia que venia a casa i jugava molt amb mi. També anàvem juntes a fer un volt, i em portava per tots els parcs que hi ha a prop de casa, i vinga!!, a fer tots els controls de qualitat a tots els tobogans que ens trobàvem!! Ens ho passàvem superxulo!!! Després, a l'arribar a casa, em donava el dinar, i em felicitava perquè me'l menjava tot. També he après moltes coses amb ella, com ara xarrupar amb canyeta. Ara, però, ja no vindrà més. Ella es veu que venia perquè la mama treballava, però ara ja fa vacances, i a la Judith ja no la veuré més fins que torni a l'escola-bressol, que ella treballa allà. A mi la Judith m'agradava molt: em feia riure i rèiem juntes. Però mira, fet i fet, prefereixo tenir la mama -ep!, sense ofendre la Judith, eh?! Bé, ara comencen les vacances en família, que ja en tenia ganes. Ja us les aniré explicant!!

Els piu-pius de la iaia

2008-08-13T00:33:00.000-07:00

Davant de casa viu la iaia -la iaia de Llavaneres, vull dir, que l'altra viu amb l'avi a Mataró. La iaia és amiga dels piu-pius: els dóna pa remullat a la terrassa i ells se'l mengen amb una fal·lera! Com que a l'estiu el finestral és obert i els piu-pius són rics de gana, de vegades entren a casa per demanar menjar: es posen sobre la taula del menjador, i sobre les lleixes d'obra feta, i de vegades s'aventuren corredor endins i s'aturen davant el dormitori de la iaia, que fa la migdiada, i s'esperen que surti.

A mi m'agrada molt anar a cala iaia, a la terrassa, i tirar-los miques de pa remullat a terra. Els piu-pius s'enfilen per les escales sense cap vergonya i ala, a fer-se'n un tip davant nostre, que la por no engreixa. N'hi ha un que és barallós i milhomes -n'hauria de dir milpiupius, o milcoloms- i es fa el gallet amb els altres: s'interposa entre ells i el menjar, desplega les ales, fa uns saltirons i els pessiga perquè vol tot el pa per a ell. Quin egoisme, no?

El món va així?

El zoo

2008-08-11T13:01:00.000-07:00

¿Sabeu on vaig anar ahir, amb la mama i el papa? Al zoo! No hi havia estat, jo. El zoo és un lloc que no s'acaba mai i és ple de bestioles grosses i rares, peludes i pelades, i es veu que vénen d'enfora, perquè a Llavaneres no se'n veuen. Hi havia... -uf!, no sé per on començar- estruços, goril·les (la Lola és nova!), foques, paons, micos enfiladissos, girafes, elefants, hipopòtams, un rinoceront també, cabretes i cabrotes de llocs que paren molt lluny, ocells de colors, llangardaixos, tortugues gegantines, serpotes tipes del dinar... Els dofins no els vam veure: els reservem per a un altre dia. Jo no sabia com m'hi havia de posar: era massa per a mi. Un altre dia que hi torni pararé més atenció i us sabré explicar més coses. Ara només us sé dir: QUINA ANIMALADA!

Ah!, també em van regalar un conte amb dibuixos sobre Montjuïc de la Pilarín Bayés, que és una senyora que pinta molt bé. És molt txulo! Adéééééééu!

El primer amor perdut

2008-08-08T01:36:00.000-07:00

Si en sóc, de petita, i ja he perdut un amor. Snif. No sé quants dies fa, perquè no sé comptar el temps, però no gaires. Vaig anar a l'eixida amb la mama i damunt d'un rajol hi havia una marieta. No n'havia vista mai cap. Era marronosa, amb uns puntets negres i unes ales menudes que no la feien volar. Em va agradar molt -vull dir molt i molt. I no ens fèiem por. Jo hi acostava molt el ditet, però no gosava tocar-la. El cor em feia bots.

L'endemà vaig anar a veure-la i no hi era. ¿On s'havia amagat, la marieta? ¿Que dormia en el seu cau? ¿No? Llavors, ¿on se n'havia anat? ¿Que l'havien cridada? L'endemà no l'altre tampoc hi era. Ni el dia després. Ni l'altre. ¿Per què m'ha deixat? Jo l'estimava.

Colco tatano

2008-08-07T07:57:00.000-07:00

Tinc dos tatanos de fusta: l'un és blanquet, de nyigui-nyogui, i l'altre és fortot, de color torrat. El blanquet el tenim al corredor que du a la terrassa, i el torrat s'està al meu dormitori, al costat de la finestra. Al principi m'agradava més el primer, perquè té baranes al costat i jo m'hi agafava i així no queia -em sembla que el papa el va portar d'una deixalleria! Però després em va agradar més l'altre, perquè era més cavallot -el tatano, vull dir- i jo ja em sabia aguantar millor. Aquest tatano té com dos mànecs, un a cada galta, i ja fa temps que hi arribo.

La novetat és que ara em gronxo sola! La mama o el papa m'hi asseuen, això sí, però un cop sóc a lloc engrapo els mànecs i... ala cavallet!, ara cap endavant ara cap enrere, que sembla que vagi en barca i agafo velocitat i tot. La mama i el papa em miren amb els ulls plens d'estrelletes, i jo ric com una beneita.

Joana de Drac

2008-08-06T07:27:00.000-07:00

Tinc un amic nou: un drac -i en van tres. Ahir vam anar a la Fira del Càntir d'Argentona i els papes em van comprar una maraca -txucu txucu txucu txu!- i el drac de fusta, que encara no té nom. És de color verd, té dues crestes de color vermell (una al nas i l'altra al llom), penja d'un cordillet que se sosté en un clauet encastat al sostre, i a sota li penja un altre cordill amb una bola de fusta a la punta que, si l'estires, el drac aleteja com si volés. És molt bonic!

Amb aquest en van tres -oi que ja ho he dit? Tinc el drac de la banyera, que va amb barca; tinc el drac de Sant Jordi, que és molt amic dels llibres; i ara tinc el drac volador, que em fa companyia quan dormo, perquè l'hem posat ben enmig de la meva habitació, davant de la finestra. Ara que tinc tres dracs, em podeu dir JOANA DE DRAC.

Ja tinc sorrall!

2008-08-05T11:42:00.000-07:00

Avui he estrenat el sorrall que m'han fet la mama i el papa. És a l'eixida, al redol on fins fa poc creixia la parra. Els pares la van treure perquè el sol no hi arribava bé i el raïm es rovellava, i perquè així entra més llum a la cuina. I ara jo tinc un tros de terra per a mi sola, com si fos una pageseta. Els pares l'han fet amb sorra de la platja, que és fina i neta i té un color callol molt agradable. Avui al matí, que no hi tocava el sol, hi he jugat amb la Judit. M'agrada jugar amb dues galledetes: primer n'omplo una i després porto la sorra a l'altra galledeta. I el temps passa volant, tu!

No puc sofrir les "menes"!

2008-08-04T02:46:00.000-07:00

Les "menes" són les mosques. Jo ja m'entenc. Quan vaig descobrir una marieta, la vaig apuntar amb el dit i vaig cridar "mena!". I després totes les bestioles menudes, per manera d'insectes, han sigut "menes". I les que no puc sofrir són les "menes"-mosques. Em fan molta por. Són totes negres i em fa l'efecte que m'han d'atacar i foradar-me una canonada i xuclar-me les freixures... Només de pensar-hi no sé què m'agafa. Ahir mateix, a l'hora d'esmorzar, hi havia una "mena" que em rondava i jo vinga bramar sense ni tocar el bibi. El papa em va haver d'agafar, i a coll, com que ja em sentia emparada -mai millor dit-, em vaig beure el biberó de llet i cereals. ¿En què pensava, qui va portar aquestes bèsties repulsives al món? ¿Que va tenir un mal dia? Brrrrrrrr!

Hem anat a marc

2008-08-03T04:20:00.000-07:00

El papa diu que de sempre, entre Badalona i Arenys de Mar, hem anat "a marc". I ho diu talment, que en aquestes coses el papa és conservador. Doncs bé, aquest matí hem anat a marc. De primer el papa i la mama han mig omplert un cubell amb sorra de la platja, per fer-me un sorrall a l'eixida de casa. Els ha costat un fum, pujar-lo al cotxe! I després hem estès les tovalloles a l'ombra d'unes roques i ens hi hem assegut. Era un quart de nou del matí, una hora bona, perquè més tard el sol crema com una torradora i no pot ser, que tota jo sóc un glop de llet i aviat arrenco el bull. Primer la mama, i després el papa, m'han dut a la vorereta de la mar a mullar-me els peus; però em feia molta por i he protestat, i de seguida ho han deixat estar. I és que en el mar hi ha moltes poalades d'aigua i fa feredat! El papa sí que s'hi ha capbussat: dos cops! I és que el papa és un valent... sobretot quan hi ha nenes i dones que el miren. Homes...

Xuplo canyetes!

2008-08-02T11:58:00.000-07:00

Me n'ha ensenyat la Judith, que abans no en sabia. Em va comprar un suc de fruita que anava amb una canyeta, i jo bufava, però clar, no es fa així. Fins que vaig fer com si respirés cap endins... i el suc s'enfilava cap a la boca! Una troballa, tu. Diuen que de petita ja ho feia, això, amb la meta de la mama, però jo no me'n recordo pas -si en fa de temps! I l'endemà no l'altre em vaig "quedar" amb els pares, que bevien uns batuts i amb la canyeta els vaig ensenyar el que sabia fer. Es van quedar amb un pam de nassos! I no van poder beure tot el batut que volien... He, he!

La tortuga

2008-07-31T03:10:00.000-07:00

Ahir en va passar una de bona. Us la conto. El papa i jo vam anar a veure la iaia Carme, davant de casa, i vam baixar a l'hort. Vam veure la tortuga i el papa la va agafar -com sempre: no se'n sap estar. I ara la tocava la iaia, adés jo, després el papa. Quan la tortuga (de terra) treia el cap i l'hi tocàvem, feia BUF! i cop en sec l'amagava. També li tocàvem les potetes, que tenen com escates i fan una mica d'angúnia -però jo ja hi estic avesada. Doncs bé, es veu que a la bestiola se li va posar de través que el papa l'agafés i... ¿sabeu quina en va fer? ES VA PIXAR DAMUNT EL PEU DEL PAPA!!!, que va captar la indirecta i la va deixar a terra, a l'ombra, ben tranquil·la. Jo dec tenir empatia amb la tortuga, perquè també em vaig pixar... de riure.

I és que amb els animals no pots fer el que vulguis. Ells tenen el dret de decidir i decideixen. I bé que fan!

S'ha acabat!!!

2008-07-30T05:43:00.000-07:00

Ja està!!! S'han acabat Les Santes!!! I mira que m'ho he passat bé!!! Sempre darrere els gegants i els nans!! No em feien cap por, els tocava, els estirava el nas als nans i als capgrossos, els donava la mà... xalava d'allò més!!! Però mira, ara ja s'ha acabat!!! Fins al juliol de l'any que ve no els tornaré a veure. Ahir, amb la mama, vaig anar a acomiadar-me de tots ells. Eren a l'Ajuntament, tots quiets i silenciosos. No ballaven ni saltaven... semblaven tristos, com si s'adonessin que allò ja arribava al seu final. Jo, a la meva manera, m'hi vaig acostar i els vaig dir que no estiguessin moixos, que l'any vinent ens tornariem a veure, i que tots plegats ens explicaríem com ha anat i quines proeses hem fet durant aquests mesos que no ens veurem. Jo els vaig prometre que no els oblidaria pas en tot aquest temps, i l'any que ve tampoc em faran gens de por, i ballaré amb ells... i milloraré el meu estil, que ara com ara és una mica maldestre.

Ja torno a ser aquí!

2008-07-24T13:47:00.000-07:00

Sí, ja sé que tinc molta barra. He estat totalment desconnectada del blog (estava molt enfeinada aprenent a fer coses noves), però mira, ara he tornat, per tant no us queixeu. Tot i així, he tingut uns petits problemes tècnics amb això de la informàtica, i he hagut de refer els escrits que havia penjat ja feia mesos. És per això que veureu la data al costat de cada post. En fi, no m'enrotllo més amb detalls d'aquesta mena.

Ara ja estic de vacances!!! Fins al setembre no torno a l'escoleta!!! No us penseu, que trobo a faltar molt els meus amiguets. Però mira, ara també m'ho passo teta!!

Aquests dies és la Festa Major de Mataró (Les Santes). A Mataró tenen molts gegants, i nans i dracs, i tot això, i és força entretingut!!! A mi no em fan gens de por!!!

Dissabte passat vaig anar amb els pares a la Gegantada. Hi eren tots, tu!!!! Tots els gegants de Mataró, i els de totes les escoletes i escoles!!! Hi havia en Figueret!!!! En Pep Figueret és el gegant de la meva escoleta, Les Figueretes, i és un nen molt maco que porta un barret de cop perquè si cau no prengui mal. Ostres, m'ho vaig passar d'allò més bé!!! A la meva manera, ballava i ballava, i m'emocionava , i cantava, i cridava d'alegria.... que xulo!!!!!

Ja us aniré informant de tot el que faig aquests dies de Festa Major, però per anar fent boca, us enganxo una foto d'en Figueret, i així el coneixereu!!!!

Borredà (15/05/08)

2008-07-24T13:31:00.000-07:00

Hola, amics!!!
Ara feia molt que no passava per aquí!! Bé, el problema és que els negres que tinc perquè escriguin al bloc el que els mano i ordeno, aquests dies han estat o massa enfeinats, o malalts, o eren fora... en fi... ja ho deia no sé qui: si vols estar ben servit...
Doncs aquests últims dies han passat moltes coses, i una de què guardo molt bon record és d'uns dies que amb els pares varem anar a passar a Borredà. Ostres! Allà sí que era la reina, tu! Hi havia ple de nanos i ens vàrem fer amiguets de seguida: la Cristina, l’Aina, en Ricard.. i altres que ara no em ve el nom al cap. Doncs com deia, tots estavem per mi i volien jugar amb mi, i a més a més, en aquella casa on ens estàvem tenien ple d’animalets molt macos: un gosset, uns ànecs, una tortuga, una cabra, un cavall, uns conills... i gronxadors i caseta de fusta: una passada!!!!!

Jo només feia enfadar una mica els pares a l’hora de dinar i sopar. A veure si vosaltres ho enteneu: ells menjavem unes coses que feien venir salivera, i a mi em donaven la papilleta de verdures que tinc més vista que no sé què, i al vespre els cereals amb llet que ja els he avorrit!!!! Doncs no!!! Per aquí no hi passo! Sort que es compadien de mi i sempre queia alguna coseta...Allà també vaig anar per primera vegada en ma vida -com que és tant llarga...- a un castell!!! Sí, sí, a un castell, tu!!! El castell de Palmerola. Hi havia un noi, que vivia allà, i ens el va ensenyar i vàrem passejar per tot el castell, però a mi em van agradar tot de gossets que tenia, i que sempre ens acompanyaven amunt i avall!!!

Ara, però, ja he tornat a la normalitat, que si aixecar-se d’hora, anar a l’escoleta, jugar amb els amiguets de la classe dels ànecs... en fi... la rutina de sempre... Aiiiiiiiiii!

Sabadell i Fira del Pèsol (06/04/08)

2008-07-24T13:30:00.000-07:00

Hola!

Aquest cap de setmana he fet un munt de coses. Dissabte vam passar el dia a Sabadell, amb l'Imma, en Joan, la Irene i l'Aitana. De primer vam jugar a casa (l'Aitana té una pepa de drap que és gran com jo!) i les dues buderoles vam dinar. Després vam anar a dinar a un lloc molt txulo: el papa va demanar on era can Felip i el cambrer no el va entendre -país... De fet el papa deia moltes ximpleries i quan parlava de la feina alçava la veu. No entenc els grans: ¿que es pensen que cridant tenen més raó? Sort que la mama és més discreta. Després vam anar a jugar a un parc molt molt bonic, amb gronxadors i mitges closques d'ou que t'hi fiques com si fossis un pollet i gires -però a mi em feien por i no m'agradaven. I després cap a casa dels sabadellencs, i a caminar (agafades de la maneta), i de quatre grapes vinga jugar a encalçar-nos! Quan vam marxar estava tan tan cansada que va ser posar-me a la cadireta del cotxe i pesar figues tot d'una.

Això va ser ahir. Avui, diumenge, he anat amb la mama i el papa a la Fira del Pèsol de Llavaneres. És una cosa que hi ha molta gent que tasta menjar en unes tendes tipus medievals, i xerren i riuen, i s'hi estava molt bé perquè feia un solet molt bo -la primavera ens aplaudia! La mama i el papa van triar tres cadafets de pèsols i dos got de vi i ens vam arrambar a una taula ide peus s'ho van menjar i la feien petar amb una senyora i un senyor. Jo no menjava, que em tocava dinar després, en tornar a casa.
Ah! Abans d'anar a la Fira la iaia, el papa i el tiet Josep han canviat les jardineres de davant de casa: hi han posat unes plantes molt verdes i fresques, i entremig la iaia hi ha plantat unes floretes grogues -precioses!- i el papa m'ha posat allí davant i la mama m'ha fet quatre fotos. Jo no les he vistes, però la mama diu que han quedat bé. I després he estat una estona amb la iaia, que m'ha ensenyat els piu-pius i la tortuga i m'ha fet caminar pel carrer (agafada de la maneta, mai no hi insistiré prou) fardant de iaia. És després de tot això que hem anat a la Fira. (Avui vaig una mica desordenada, no?)

Després he dinat la meva papilla (vedella amb verdures) i hem anat a cals avis de Mataró. Jo tenia molta son i m'han posat a dormir, però l'escàndol que feien els cosinets m'ha despertat i he plorat, i m'han vingut a buscar i m'han posat a taula, que anaven ja per les postres (maduixes amb nata, però jo no en puc menjar: per a mi hi havia una galeta maria). I després hem jugat molt a dins i a fora, a la terrassa, que feia de molt bon estar-hi, i el papa se n'ha anat, que volia fer feina -la mama l'ha acompanyat a Llavaneres i ha tornat-, i jo i els cosinets hem estat jugant fins que la mama ha dit prou i eren quarts de vuit que hem arribat a casa i m'han banyat a la banyera amb el drac nou que li das corda i navega i el papa m'ha donat el sopar i ala a dormir, que m'agrada molt i tinc soneta.
Bona nit!

A fer quilòmetres! (02/04/08)

2008-07-24T13:29:00.000-07:00

Hola a tots!

Ara feia dies que no passava per aquí, eh? Es veu que hi ha hagut una cosa que els grans en diuen vacances. Jo en dic uns dies sense anar a l'escoleta ni veure els meus amiguets -ara, això sí, passant moltes més estones amb el papa i la mama!! De fet, aquests dies he practicat bastant allò que en diuen caminar. Però encara no me'n surto. Tinc una miqueta de por de caure i fer-me un nyanyo (un dia em va passar i em vaig fer un fart de plorar!). Tant el papa com la mama sempre que estan amb mi aprofiten i... au, a fer quilòmetres!!!!, passadís amunt i avall!!! -ja em sé cada racó, cada rajola, i cada engruneta de memòria!!Ara, tot sigui dit, penso que he millorat bastant la tècnica: només m'agafo amb una maneta (ja no em calen les dues, com fa uns dies!!). Això sí, si em deixen anar aquesta mà, ja l'hem cagat! I no és que em faci caca a sobre, que a vegades també passa, sinó que em trobo soleta i patapam!, a terra hi falta gent!! A vegades el que fa la mama és pensar-se que no me n'adono, i em deixa anar la mà, a veure si cola i m'aguanto. Doncs no. No cola. La veig a venir i ja estic buscant ràpidament un agafador on sigui!! (mama: si llegeixes això, pren nota: no m'enredaràs pas).
Ostres, en el que sí que guanyo a tot quisqui és pujant escales, tu! Segur que sóc la més ràpida de la meva quinta!!! He agafat una pràctica, que ni l'Owen!!!! La pega és que ja sóc al segon graó, que tinc la pasma de casa al darrere vigilant i avisant: vigila, vigila, que et faràs mal... Això, si no m'agafen d'una revolada i m'allunyen de les escales!!!Ja ho veieu! Cadascú té el seu Flànagan particular!!!!

La vella Xaruga (24/03/08)

2008-07-24T13:28:00.000-07:00

Hola! Ahir diumenge vam tallar l'última cama a la vella Xaruga, o vella Quaresma. En tenia set, de cames -tantes com setmanes té la Quaresma-, i avui ja no en té cap. Ho vam fer a la plaça de la Peixateria, a la una del migdia. Van venir uns senyors amb una escala, es van enfilar fins al costat de la iaia i ala, serra que serra! Quan feien anar la serra tothom cantava: "Serra la vella, un plat d'escudella, serra l'abelló, un plat d'escudelló". Però la molt punyetera no es deixava serrar la cama si no li donaven pa, vi i xocolata -si n'és, de golafre! I com que la d'avui era l'última tallada, va demanar xampany per celebrar-ho, i el van obrir damunt l'escala, i va fer pum! i van vessar la meitat en terra. I quins xicles!, perquè hi havia molts nens com jo, i també hi havia l'Octavi i la Júlia, i la tieta Maria.

Quan van haver serrat la cama van tirar tres coets que em van fer mitja por. Sort que el papa m'abraçava! I vam fer cap a casa, i vaig dinar -m'ho vaig menjar tot!- i vaig fer nones petites. A la tarda estava molt esverada -pesadeta, deien el papa i la mama- i amagava coses i ho remenava tot i no parava quieta. Sobretot, la mama s'enfada quan pitjo un botó que hi ha a sota de l'ordinador i la pantalla s'apaga. Fa una carota...! No sé per què.

No entenc res!!! (21/03/08)

2008-07-24T13:27:00.000-07:00

Sí, no sé què coi passa però fa dies que no vaig a l'escoleta. De fet, aquests dies ha vingut la Judith a casa. La Judith sempre la veig a l'escoleta. Vé a ajudar la Toñi, i cada dia està donant dinars i berenars. Doncs ara resulta que la Judith ha vingut a casa, i s'hi passa tot el matí. Em porta a passejar, al parc a jugar, i em dóna el dinar. A mi ja m'està bé, perquè la Judith és molt maca i m'ho passo molt bé amb ella, però no acabo d'entendre que, si ella ve a casa, ¿per què no vénen els meus amics de l'escoleta?: en Max, l'Àlex, la Laia, la Valèria... No entenc res! Avui de fet no ha vingut; ja us aniré explicant com acaba tot plegat, quan ho entengui!
Ah!, fa un parell de dies he descobert unes escales de casa que són superguais de pujar, però la mama i el papa no em deixen pujar-les tota soleta, i em renyen! I mira que m'ho passo d'allò més bé anant escales amunt!

També he fet una altra decoberta: quan la mama em dóna el dinar, em deixa una cullereta i menjo jo soleta; passa que encara em costa una mica trobar-me la boca, i la mama té una altra cullereta i va fent via. El que també m'agrada és agafar el menjar amb les manetes i ficar-me'l a la boca! Després de dinar, no sé per què deu ser, la mama em passa aigua per la cara i les mans, i em canvia tota la robeta... Vosaltres ho enteneu? Jo no!!!!

La cançó de la son (18/03/08)

2008-07-24T13:26:00.000-07:00

Com que estic constipada, aquests dies em costa dormir -sobretot havent dinat. Avui, com que no me'n sortia, he plorat i el papa m'ha agafat i hem baixat al menjador a jugar. Fins que m'ha vingut soneta i el papa m'ha portat un altre cop al llit. I tampoc m'anava bé dormir, així que he plorat i el papa ha tornat... i m'ha netejat els mocs, m'ha dit "apa, a dormir", i sense ni agafar-me ha girat cua. I jo, com que he vist que plorant no m'agafaven a coll, m'he posat a fer nones petites -ves quin remei! El papa, que se les pensa totes, ha escrit una cançó per fer-me dormir, però ara cal que algú hi posi la música. ¿Qui s'anima? Us l'ensenyo, vejam si us agrada:

CANÇÓ DE LA SON

¿On vas
amb els ulls
tan oberts?

¿Que potser
t’ha mossegat
el monstre
menja-son?

Vine, que et faré
una aferradeta
i en serem tres:
tu, jo i la fada
que du son.

¿On vas amb els ulls
tan oberts?¿Que potser
has esbarriadeta tu
la son?

Vine, que et faré
una abraçadeta
i d’un plegat
la trobarem.

La deu haver furtat
el senyor lladre cadavre
que no dorm.

Jo sé el pillard
on cela secret
el seu botí:

el tapa ben colgat
dins el llitet, sota
els llençols.

Vine amb mi
a buscar la son,
que en el jaç rau
emboscada.

Vine, vine amb mi,
que jo ho sé
on és la son

i ella ja t’espera,
que amb la Joana
vol dormir.

Cap de setmana? (16/03/08)

2008-07-24T13:24:00.000-07:00

Ja han passat els dos dies de festa que tinc entre que em porten a l'escoleta i que m'hi tornen a portar. M'explico, que potser m'he embolicat... Jo vaig molts dies seguits a l'escoleta, que em sembla que deuen ser, segons els meus càlculs, quatre o cinc. Després hi ha un parell de dies que no hi vaig, i m'estic més temps amb els pares a casa i tots tres junts fem coses molt divertides, i després m'hi tornen a portar una bona tanda de dies. Crec que més o menys va així... doncs això, que em sembla que avui se m'ha acabat la bicoca d'estar-me amb el papa i la mama a casa, i demà torno a l'escoleta -que tambè és molt xulo, eh!De fet, aquest cap de setmana no he pogut sortir gaire de casa, perquè la mama diu que tinc una calipàndria de nassos... De fet sí que noto que molt sovint em penja una cosa llefiscosa del nas, i la mama o el papa sempre m'estan refregant paper de w.c. pel meu nassarró -que per cert, ja sé on el tinc!: més o menys enmig de la cara, però amb el ditet sempre l'encerto si em pregunten on tinc el nas!-, i a més a més m'entaforen aquella mena d'aigua a pressió, que al principi em feia plorar, però mira, ara ja m'hi he acostumat, i ja no ploro; de totes totes me l'acabaran enxuflant!!!
Ah! Ahir vaig estar amb els cosinets a casa els avis, i la Clàudia em va regalar una mena de flor o branquilló de color groc, però ella li deia d'una altra manera... mmmm... ...pera, com era...?, mmmm... ah sí!: palma, això això, palma. És molt xula, però ella em va ensenyar la seva i la de la Júlia i escolta, no és per queixar-me, però les d'elles són bastant més més i més grans... Suposo que aquestes coses van amb la mida de cadascú, i a mi em toca petita, doncs apa!, ja m'està bé!! Total, que avui la mama, com que no hem pogut sortir, i a més té la mania de fer-me fotos, i a mi no m'agrada gaire, m'ha fet una foto a casa amb la palma aquesta, i em deia coses com: "mou-la! mou-la amb la maneta!!". Osti tu... el que s'ha de fer! Aiiiiiiiii... com són les mames!!! I mentrestant el pare es feia l'orni, i anava preparant no sé què del dinar... Segur que ell pensava igual que jo -amb la cara ja pagava-, i jo no em podia queixar perquè no sé parlar, però ell, que sí que en sap, i no deia res!!!! Que n'és de llest, el papa!!!!

Els meus amics de la banyera (14/03/08)

2008-07-24T13:23:00.000-07:00

Avui he fet xip-i-xap a la banyera: el papa m’ensabona el cos, i la mama, el cap. És tan gustós…! I hi tinc una colla d’amics que em fan companyia quan la mama i el papa em renten. Hi ha el cocodril, que està aferrat a la paret de la banyera amb dues ventoses: és molt verd i li surten quatre dents com una cremallera (una amunt, una avall, una altra amunt i una altra avall); és molt simpàtic i no em fa por –què és la por? Després hi ha l’aneguet taronja, que flota i de vegades escup un filet d’aigua i fa cuec-cuec i me l’estimo fent “ohohohohohoh”. I la granoteta groga, que fa croac-croac i també l’estimo però no tant. I el dofí blau, que no diu mai res però si el papa l’enfonsa després també treu un xorroll d’aigua que em va al coll i ric. I també hi ha la mamà ànega, que és groga i gran i si vol carrega dos dels meus amics menuts. I la mamà tortuga, que també és gran i marró i verda perquè és de pagès i no li faig gaire cas perquè no és una tortuga d’aigua i no sé què hi fa, a la banyera. Però ara com ara hi ha lloc per a tothom i tothom és benvingut!

Ja sé fer petons (13/03/08)

2008-07-24T13:22:00.000-07:00

Al principi em costava, però després n’he après. Es fa així: “mmmmmuà!”. Em poso els dits de la mà fent planxa sobre els llavis i els separo de sobte: “mmmmmuà!”. També ho faig sense dits ni mà: “mmmmmuà”, i l’efecte és el mateix: els pares riuen, i aplaudeixen, i diuen “molt bé!”, i em tornen el petó multiplicat per dos o per tres o per quatre. És una bona inversió.El que m’ha costat més és fer la besada a les galtes. I és que és difícil: ¿com t’ho fas per fer “mmmmmuà!” amb els llavis estampats a la galta dels avis o dels papes? Només em sortia “mmmmm”, o ni això. Però ara me’n començo a sortir una miqueta. Es tracta de fer, com si diguéssim, tres moviments: primer poso els llavis a la galta, me’n separo una micoia i faig “mmua!” -així, amb menys emes perquè em surt més curta que les altres.El bes més atrevit de tots és el que em fa l’Octavi: el molt trapasser, quan em veu, em fa un petó als llavis, com el que es fan els papes però més curt. Com a la cançó del gall i la gallina, que es fan un petó en el balcó (ell a ella) i a la gallina li agrada però fa escarafalls. A mi no em fa res, però els papes el renyen perquè diuen que és poc higiènic i que encara no tinc edat. ¿Vosaltres què trobeu?

Vull caminar, però encara no en sè (12/03/08)

2008-07-24T13:21:00.000-07:00

Sí, vull caminar... però no em sé aguantar. Si no m'agafen les manetes o em posen una cadireta per arrossegar-la, caic. Tinc moltes moltes ganes d'aprendre'n. Així que puc m'aixeco dreta i veig més coses, i sóc més gran. Com els nens de la classe del costat (on hi ha l'Alguer), que ja caminen capdrets i trascamen cap aquí i cap allà i cap allà deçà. Ahir, a cals avis, la Clàudia em va fer caminar de valent, corredor amunt corredor avall, pica paret per una banda pica finestral per l'altra. És tan divertit! I en arribant a casa, ahir el papa em volia agafar en braços i jo espeternegava com un gat que vol anar per terra. I és que ja no tinc edat d'estar tothora als braços de tothom: ja tinc catorze mesos, caram! El papa ha captat la indirecta i m'ha fet caminar amunt i avall: de primer agafada amb les dues manetes, després només amb una -ai, que vaig de tort!- i després m'ha fet arrossegar una cadira, i l'hem passejada per la cuina i el menjador com si fóssim camàlics, jo empenyent per darrera i ell per davant. Si em veiéssiu, fent la travessa de les rajoles! Friso de caminar sola. I crec que aviat m'hi veureu.

En braços de Palau i Fabre (11/03/08)

2008-07-24T13:20:00.000-07:00

Al papa li agrada molt la poesia. Jo no sé què és la poesia, però quan la mama o el papa o els avis m'abracen i riuen amb els ulls, penso que la poesia potser s'assembla a això. La setmana passada el papa va organitzar tres recitacions de poesia amb els seus alumnes de batxillerat (deu alumnes que estudien amb el papa poesia contemporània). I en la recitació que feia dos el papa va llegir un poema que parlava de mi i del senyor Josep Palau i Fabre, que s'ha mort fa pocs dies -buaaaaaaaaa!Es veu que, quan jo era molt petita (quan just tenia nou mesos), la mama i el papa em van portar a un recital de poesia i de música a Llavaneres on un senyor llegia amb veu molt maca uns versos del senyor Palau i Fabre. Això va ser a l'octubre del 2007, l'any que jo vaig néixer. I es veu que en acabat el recital la gent va aplaudir molt i van demanar un altre poema, i qui els llegia va llegir el Cant espiritual, que és poema del senyor Palau i Fabre que en parodia un del mateix nom de Joan Maragall i que té un to molt patètic que recorda el Cant espiritual d'Ausiàs March. I després de tot això el senyor Palau i Fabre em va mirar, i la mama em va posar als seus braços, i tenia un nas tan gros que li vaig tocar per fer broma i tots dos ens vam enriolar. I es veu que una noia de l'Ajuntament ens va fer una foto i els papes la guarden com una cosa molt especial. I per recordar aquell moment el papa va fer un poema.Doncs tot això ho va explicar el papa a la sala d'actes de l'institut públic d'Arenys de Mar, que es diu IES Els TresTurons, i es va emocionar, i es veu que a la gent li va agradar, i perquè us en feu una idea ben precisa, us transcric el poema del papa. Allà va:JOANA EN BRAÇOS DE JOSEP PALAU I FABREHomenatge al poeta. Llavaneres, 7-10-07Jo sóc un home vague, sense geografia.Vers el meu litoral, qui, doncs, s’hi acostaria?J. Palau i FabreAmb nou mesos de vida coneixiesja molts braços i tots t’estaven bé;no havies tingut temps de formar-teun criteri i poc podies copsarl’excepcionalitat del moment,quan els sarments del poetavan sostenir el teu cos netde xaragalls i vas tocar-li el nas,enriolats ell i tu, espetecsde fusta tendra a la llar de foc.

He après a estimar (10/03/08)

2008-07-24T13:18:00.000-07:00

Hooooooola! ¿Us he dit que ahir vam anar a dinar al Mas Nadal? Bé, en realitat jo hi vaig anar dinada, però si veig que els altres mengen, jo vull participar: amb una galeta i les engrunes d'una torradeta de pa ja m'entretinc. Els oncles-avis de Granada em van fer un munt de fotos i jo vaig cridar i vaig riure -sobretot quan se m'acostava l'Octavi, que és el cosinet més divertit que tinc.El Mas Nadal és una masia del segle XVII -què us sembla la meva cultura?- i les sales es veuen antigues, amb carreus de pedra en el llindar de les portes. I els cambrers són molt amables, i parlen català i tot!En acabat vam anar a cals avis de Mataró i vaig fer una bona migdiada. El papa no el vaig veure fins a quarts de set, que venia de transmetre les dades del segon sondeig en un col·legi electoral. Jo encara no ho entenc, això dels col·legis electorals, perquè no sé què vol dir electoral i en un col·legi no em sé imaginar altra cosa que nens i mestres i joguines i el pati. A tres quarts de vuit el papa va tornar a marxar i ahir ja no el vaig veure més -es veu que va arribar a les tantes de la nit.A mi que no m'hi emboliquin, amb aquestes coses, que el son no me l'ha de treure res ni ningú.I avui, doncs... tocava fer xip-i-xap a la banyera, que és una de les coses que m'agraden més a la vida. És tan divertit! Per cert, ¿sabeu que ja sé estimar? A la banyera he estimat el dofí i la granota, però també sé estimar altres ninos. Me n'ha ensenyat la iaia Francina. La mama i el papa els estimo sense haver de fer el teatre de posar-me'ls en el pit i abraçar-los i gronxar-los fent ohohohohohoho! Per a aquesta mena d'amor no cal teatre.

El meu primer cim!!

2008-07-24T13:17:00.000-07:00

Sí, avui he fet el meu primer cim. Aquest matí hem pujat a la Mola, a Sant Llorenç del Munt. Érem la mama, el papa i jo; la Montse, en Joan Carles i l'Eulàlia; i la neboda d'en Joan Carles, la Mireia. Tots són amics dels papes. Ah, i també vull comptar-hi la Queralt, que busseja dins la panxa de la Montse i veurà el món pel juliol -com jo, que l'any passat m'estava dins la mama i ja vaig pujar a la Mola!Hem arribat amb cotxe fins al peu de la muntanya, el papa m'ha carregat a l'esquena, dins una motxilla d'on em penjaven les cametes -s'hi anava tan bé!- i hem començat l'ascensió. Mai no havia vist un paisatge tan bonic: el corriol de sorra i pedres travessava un bosc d'alzines amb obagues poblades de molsa i heures, i pedres enormes i rodones. Era sec perquè fa mesos que plou poc, i bo i així era preciós.Quan ens hem enfilat prou, les serres de l'Obac i de Montserrat s'han dreçat davant els meus ulls. Aquesta darrera deu tenir un no sé què d'especial, perquè en Joan Carles i el papa han començat a cantar una cançó que en diuen el Virolai ("Rosa d'abril..."). Jo els he acompanyat -a la meva manera, clar. Al cap de poc hem arribat a dalt, on hi ha el santuari, amb una església antiquíssima -més que els avis!-, un mirador i un restaurant. Hi hem entrat i ens hem entaulat, jo per dinar i tots els altres per esmorzar -ves quin desori d'horaris! En Joan Carles ha demanat un porró de vi i el papa hi ha begut a galet... sense tacar-se! (No com jo, que si no em posen el pitet em faig un vestit de papilla.) Quina traça! A més de la papilla, els pares m'han donat un iogurt natural amb sucre i una galeta maria -mmmmmm!Hem sortit al pati -aquí també hi ha pati!- i la colla ha menjat les postres, perquè era l'hora de dinar i no els deixaven estar-s'hi més estona. I m'he fet un fart de jugar amb l'Eulàlia i el papa, i bones caminades cap aquí i cap allà. Bé... caminades assistides, perquè no goso aguantar-me sola i he de menester que m'agafin les manetes. Però m'agrada un fum! Després hem anat a veure els ruquets que pugen el menjar i baixen les deixalles: n'hi havia uns de grans i rossos que s'acostaven a nosaltres, i un poc més lluny uns altres més menuts, negres amb el morro gran, i el papa i en Joan Carles se'ls miraven amb ulls envidrats d'emoció i deien que eren guarans o ases catalans. Quines coses que tenen els grans.I quan n'hem tingut prou, tornem-hi a la motxilla i a l'esquena del papa, i cap avall hi falta gent. Com que no he dormit en tot el dia, he quedat grogui tot just començar la davallada, però abans d'arribar al cotxe m'he despertat. He fet petons a tots -ja en sé fer!-, m'han instal·lat a la cadireta del cotxe i hem fet cap a casa, i tot fent via m'he tornat a dormir. En arribar a casa estava tan cansada i adormida que el papa m'ha dut de pet al llitet i m'he quedat fregida tot d'una. I més tard m'han despertat per posar-me el pijama, sopar i tornem-hi cap al llit, que és el millor lloc del món després dels braços de la mama i del papa.M'ha agradat molt. Vull tornar-hi!!!!! Demà diumenge no ens enfilarem a cap muntanya, però anirem a dinar al Mas Nadal, un restaurant de Llavaneres, que l'avi ens convida a nosaltres, i a l'àvia, i a les ties, i als cosinets, i a la tia-àvia Magdalena, i a un germà de l'avi i la seva dona, que són de Granada i estan passant uns dies aquí.Bona niiiiiiiiit!

Si avui és dijous....

2008-07-24T13:15:00.000-07:00

Sí. Si avui és dijous, avui toca que el pare em vingui a recollir a l'escoleta. M'agrada, perquè sempre fa broma amb la Toñi (la mestra); clar que avui la Toñi estava malaltona i no ha vingut, però hi havia la Marina, que tambè és molt maca, i de fet, al pare tant li és, perquè a ell el que li agrada és fer broma sigui amb qui sigui. Tot i que a vegades no capten les seves gràcies, tot sigui dit!Després el pare m'ha dut a un lloc molt xulo, on hi havia ple de nens, coses de tots colors, i moltes coses per jugar, i m'ha comprat una joguina, que encara no l'he estrenada, però ell diu que m'agradarà molt, que és tracta de fer "encaixos", i que ell sap que ara estic en l'època dels "encaixos" dels nassos.... que això m'agradarà -si ell ho diu... li hauré de fer cas- (sic).I per acabar, hem anat a la biblioteca. Ja sé que sóc petita, però ja fa temps que em vaig estrenar en això d'anar a la biblioteca. Tenen una zona per a gent de la meva mida, i hi ha ple de joguines, i contes, i hi passem una bona estona, tot esperant la mare, que ja friso perquè aparegui!Ah! me n'oblidava! Avui tocava banyera, i ohhhhhhhhhh!!!!!!!: aquest moment és el millor del dia! Aquí sí que m'oblido de totes les meves penes (que a aquelles hores són i es veuen reduïdes només a dues: Sopar i anar a clapar!).Que bé que s'hi està al llitet, comptant nuvolets... Bona nit!!!!!!!!!

Avui començo (10/03/08)

2008-07-24T13:13:00.000-07:00

Avui ma mare s'ha decidit a crear el meu propi bloc. Dec ser l'única de la meva classe que en té un. Si sabés parlar ho demanaria als meus companys d'escoleta... però encara no ha arribat aquest gran dia... tot just estic començant a aprendre a caminar. Ara com ara m'agrada anar de quatre grapes i anar d'aquí cap allà tafanejant, o sia, que de moment no tinc cap pressa per posar-me a caminar. Divendres faré els catorze!: catorze mesos, vull dir! Els pares ja fa dies que en parlen, d'això dels blocs. Des que el meu pare en té un, i s'hi ha afeccionat de valent, au, ara no ets ningú si no tens bloc!!! Per tant, per unanimitat varen decidir obrir-me'n un per a mi. Deixar constància de totes les meves gestes i tot això que als pares acostuma a fer tanta gràcia... No patiu, ja us aniré posant al dia... Aiiiii, que serà dur això de ser un nou-nat-bloguista!!!